A un costat de l’Atlàntic, el president de França, Emmanuel Macron, afirma que “estem vivint la fi de l’abundància”. A l’altre costat de l’oceà, el president de la Reserva Federal nord-americana, Jerome Powell, adverteix que la lluita contra la inflació serà “dolorosa” per a famílies i empreses. I, més enllà de les paraules, cada vegada més dades apunten cap a una “gran convulsió”.

Aprofitant el primer consell de ministres celebrat després de les vacances, Emmanuel Macron va avisar que França es troba davant un “punt d’inflexió” que exigirà “sacrificis”. El president francès va ser molt explícit quan va afirmar que “assistim a una gran convulsió, un canvi radical”. I va concloure afirmant que “en el fons, el que estem vivint és la fi de l’abundància”.

L’actual sistema econòmic sembla esgotat, amb la impressió descontrolada de diners per part dels bancs centrals en els últims anys. No obstant això, dirigents com Macron continuen apuntant cap a qüestions més conjunturals, com la guerra a Ucraïna o les sequeres provocades pel canvi climàtic, com a responsables de la crisi.

Els “sacrificis” exigits per Macron ja han provocat el rebuig sindical en un país que no dubta a mobilitzar-se per defensar els seus drets. Philippe Martínez, líder de la CGT, ha avisat que al setembre hi haurà protestes per exigir la pujada dels salaris i el control de la inflació. I el més lògic és que el conflicte social s’aguditzi davant probables retallades en els sistemes de pensions i de prestacions per desocupació, que estan en procés de reforma a França.

Missatges per a preparar el terreny

A l’altre costat de l’Atlàntic, el president de la Reserva Federal també reconeixia poc després que restaurar l’estabilitat de preus provocarà “problemes a les llars i les empreses“. A més, Jerome Powell admetia que controlar la inflació “portarà algun temps” i implicarà un creixement “per sota” de l’estimat.

Es tracta d’una previsió molt optimista, ja que nombrosos economistes han deixat de parlar d’alentiment del creixement per a assumir un escenari de recessió. De fet, després de la pujada dels tipus d’interès als Estats Units un 0,75% al juliol, s’espera un altre “increment inusualment gran” al setembre. I la mesura suposarà tensionar una mica més l’economia.

Urgències papals

En aquest context d’alça de tipus d’interès, que promet més inestabilitat econòmica, no sorprenen alguns moviments. Per exemple, el Papa acaba d’ordenar a tots els òrgans de la Santa Seu que transfereixin els seus actius financers a l’Institut per a les Obres de la Religió (IOR), més conegut com el banc del Vaticà.

I han de fer-ho de forma immediata, segons la petició papal: “La Santa Seu i les institucions vinculades a la Santa Seu que posseeixin actius financers i actius líquids (…) en institucions financeres diferents de l’IOR hauran d’informar l’IOR i transferir-los a aquest al més aviat possible en un termini de 30 dies a partir de l’1 de setembre de 2022”.

Per què tanta pressa? El banc del Vaticà va reconèixer en l’últim informe anual, publicat al mes de juny, un benefici net d’uns 19 milions d’euros en 2021. Es tracta de menys de la meitat de l’aconseguit en els dos anys anteriors. I els números en el que portem de 2022 podrien ser encara pitjors. Per això la petició del Papa s’interpreta com un intent desesperat per consolidar els comptes de l’IOR abans que s’agreugi la crisi.

Els bancs centrals continuen acumulant or

En paral·lel, els bancs centrals continuen comprant or per a protegir-se d’una crisi de deute sobirà. L’activitat compradora va ser especialment intensa al juliol, aprofitant que l’unça d’or va arribar a situar-se per sota dels 1.700 euros.

En aquest mes, el Banc Central de Qatar va augmentar les seves reserves en 14,8 tones i el Banc Central d’Uzbekistan va comprar 8,7 tones, segons indica Krishan Gopaul, analista del Consell Mundial de l’Or. En el cas de l’estat de Qatar, es tracta del major augment mensual de reserves des que existeixen registres. I, en el cas uzbek, les dades confirmen la seva estratègia compradora, ja que es tracta d’un volum similar al que havia adquirit en el mes anterior.

En els últims mesos, el preu de l’or s’ha vist afectat per l’increment dels tipus d’interès decretat per nombrosos bancs centrals, que ha potenciat l’atractiu inversor dels dipòsits. Malgrat aquests vents en contra, molts analistes mantenen previsions alcistes per a aquest metall preciós a llarg termini, amb estimacions que arriben a situar l’unça d’or per sobre dels 3.000 euros.

Els bancs centrals volen que la fi de l’era de l’abundància que pronostica Macron els enxampi amb els dipòsits d’or a vessar.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.