L’escenari geopolític afavoreix el negoci dels americans, que han passat a ser el principal proveïdor de l’estat espanyol i de la resta de la Unió Europea. El gener de 2022 el principal proveïdor europeu era Rússia, amb un 31% de les importacions.

Quan parlem de petroli tendim a pensar en Rússia, els països àrabs i Veneçuela. Però la veritat és que, d’uns anys ençà, els Estats Units han passat d’importador net de petroli a ser el màxim exportador mundial de cru. Els americans asseguren que estan produint 13 milions de barrils al dia, per damunt dels 10 milions de barrils que es calcula que produeix l’Aràbia Saudita i dels 9,5 milions que produeix Rússia.

Espanya tampoc està exempta d’aquesta tendència. Segons ha revelat recentment la Corporación de Rerservas Estratégicas de Productos Petrolíferos, Estats Units ja és el principal proveïdor de petroli de l’estat espanyol, amb 8,7 milions de tones de cru, més d’un 31% que l’any 2022. L’entrada d’Estats Units en la producció petrolífera ha estat fulgurant, ja que el 2015 a Espanya no s’hi importava ni un sol barril americà. 

El context geopolític ideal

El petroli és, tothom ho sap, clau per al funcionament de les economies occidentals. A més, el fet que sigui finit i la pressió ambiental per deixar d’utilitzar-lo provoquen un efecte paradoxal: n’augmenta la producció i els preus continuen alts. Els americans semblen tenir pressa per vendre les seves reserves de petroli abans que s’imposi una alternativa més neta. Però, a més, el petroli és indubtablement la millor manera de mantenir la utilització del dòlar en les transaccions internacionals i de corregir la deficitària balança comercial d’Estats Units.

La fal·lera petrolífera d’Estats Units extraient petroli WTI (West Texas Intermediate, és a dir petroli de Texas i Oklahoma) coincideix en el temps amb les sancions a Rússia. Sancions que també dificulten el trànsit marítim d’altres productors com Nigèria, que fins ara era el principal proveïdor espanyol.

La dependència europea

Els americans han aconseguit, doncs, col·locar-se com a principals proveïdors de petroli i gas d’Europa, desbancant Rússia. Fins al gener de 2022, Rússia proporcionava el 31% del petroli que necessitava la Unió Europea. Tot i les sancions això no ha suposat un greu problema per a Rússia, que manté el seu ritme de producció en 9,5 milions de barrils però venent-los a l’Índia i la Xina.

Tot plegat té l’efecte indesitjat, o calculat, de convertir la Unió Europea en dependent del petroli i el gas d’Estats Units. Es tracta d’una situació de fragilitat en un assumpte estratègic per a la indústria i la població europees: l’accés a l’energia. Mentre la revolució energètica continua avançant, sempre més a poc a poc del necessari, els Estats Units han aconseguit lligar curt l’excel·lent client europeu. Els competidors en producció petrolífera dels americans cauen en desgràcia o són assenyalats com a malvats o responsables del canvi climàtic. Al mateix temps, silentment i en temps rècord, Estats Units ja és el líder mundial en exportació d’hidrocarburs. És ineludible la sensació que en geopolítica i economia les casualitats no existeixen.