L’escletxa entre rics i pobres s’eixampla
No és una percepció, sinó una realitat: amb la globalització, els rics s’han fet més rics i els pobres, més pobres. Des de mitjan anys noranta, el 10 % més acabalat de la població mundial ha acumulat més de tres quarts de tota la riquesa generada, mentre que la meitat més pobra només va aconseguir el 2 %.
Després de tres dècades de globalització comercial i financera, les desigualtats mundials continuen sent extremadament pronunciades. Es pot dir que són tan grans avui com en el moment àlgid de l’imperialisme occidental. A més, la pandèmia de covid ha accentuat encara més les diferències d’ingressos.
Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta ni més ni menys que el 76 % de la riquesa generada. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2 % de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. I aquesta escletxa s’ha engrandit durant la pandèmia.
La gran diferència respecte a l’època de la colonització és que aquestes desigualtats no són tant una qüestió de països rics respecte a països pobres com de diferències individuals dins dels Estats. En aquest sentit, Europa és la regió amb diferències menys accentuades, mentre que la distribució de renda més desigual es dona al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà. A més, les diferències entre gèneres també continuen sent considerables.
Un problema global
Un informe previ de l’ONU, el “World Social Report 2020”, també indicava que la desigualtat d’ingressos ha augmentat dins de la majoria dels països desenvolupats i en alguns països de renda mitjana, inclosa la Xina, que té l’economia de més ràpid creixement del món.
Si bé és cert que la diferència d’ingressos mitjans entre països s’està reduint, continua havent-hi grans diferències entre les regions més riques i les més pobres: la renda mitjana a Amèrica del Nord, per exemple, és 16 vegades superior a la dels habitants de l’Àfrica subsahariana.
Un fre per al desenvolupament
La desigualtat creixent entre individus agreuja els riscos de divisió i obstaculitza el desenvolupament econòmic i social. “Les disparitats d’ingressos i la falta d’oportunitats estan creant un cercle viciós de desigualtat, frustració i descontentament entre generacions”, indica el secretari general de l’ONU, António Guterres, en el pròleg de l’informe d’aquesta organització, la qual cosa provoca cada vegada més protestes tant als països desenvolupats com en els que estan en vies de desenvolupament.
Una de les conseqüències de la desigualtat és l’alentiment del creixement econòmic. En les societats desiguals, amb grans disparitats en àmbits com l’atenció sanitària i l’educació, les persones tenen més probabilitats de romandre atrapades en la pobresa al llarg de diverses generacions.
La influència de la innovació
No podem passar per alt que els ràpids avanços en àrees com la biologia i la genètica, així com la robòtica i la intel·ligència artificial, estan transformant les societats a un ritme vertiginós.
Tot i que la innovació tecnològica pot accelerar el creixement econòmic, oferint noves possibilitats en camps com l’atenció sanitària, l’educació, la comunicació i la productivitat, també està eliminant categories senceres de llocs de treball i provocant un augment de la desigualtat salarial.
Si bé els treballadors altament qualificats estan obtenen els beneficis de l’anomenada “quarta revolució industrial”, els treballadors poc i mitjanament qualificats, que es dediquen a tasques manuals i cognitives rutinàries, estan veient com es redueixen les seves oportunitats.
La llosa del canvi climàtic
Amb la crisi climàtica, les poblacions vulnerables estan suportant el major pes de la degradació mediambiental i els fenòmens meteorològics extrems. De fet, el canvi climàtic està agreujant la situació dels països més pobres del món i podria revertir els progressos en la reducció de la desigualtat entre nacions.
Si les mesures per fer front a la crisi climàtica avancen com s’espera, es perdran llocs de treball en els sectors contaminants, com la indústria del carbó, però la nova economia “verda” podria donar lloc a guanys nets d’ocupació.
La tragèdia de l’emigració forçada
Com assenyala l’ONU, “la migració és un poderós símbol de la desigualtat mundial”. De totes maneres, malgrat el que se sol pensar, emigren més a l’estranger els habitants dels països de renda mitjana que els de renda baixa. La causa probablement sigui la falta de possibilitats materials per a fer-ho en els llocs més pobres.
En general, es considera que la migració internacional beneficia tant als migrants com als seus països d’origen, ja que envien diners a casa. També es veuen beneficiats els països de destí. En alguns casos, quan els immigrants competeixen per un treball poc qualificat, els salaris poden veure’s pressionats a la baixa, augmentant la desigualtat. Però si ofereixen qualificacions que escassegen o accepten treballs que uns altres no estan disposats a fer, tenen un efecte positiu sobre la desocupació.
Aquestes migracions estan fent que, per primera vegada en la història, hi hagi més persones que viuen en zones urbanes que en zones rurals, una tendència que s’espera que continuï en els pròxims anys. I cal no oblidar que, tot i que les ciutats impulsen el creixement econòmic, són més desiguals que les zones rurals.
El poder de les polítiques públiques
La reducció de les desigualtats ha de tenir un paper central en les polítiques públiques. Això es tradueix a prendre mesures per garantir que les noves tecnologies s’utilitzin per reduir la pobresa i crear llocs de treball; que les persones vulnerables siguin més resistents a l’efecte del canvi climàtic; que les ciutats siguin més inclusives; i que la migració es produeixi de manera segura, ordenada i regular.
Per tal que els països siguin més igualitaris, és necessari impulsar una igualtat real d’oportunitats, amb mesures com l’accés universal a l’educació; polítiques fiscals que contemplin l’apartat social; i una legislació que abordi els prejudicis i la discriminació, al mateix temps que promogui una major participació dels grups desfavorits.
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Gràcies
En les desigualtats certament te molt a veure el poder adquisitiu,”els diners”,però tb es de gran importància les polítiques socials que els governs apliquen
Cert, ambdues coses són prou importants… Moltes gràcies pel teu comentari, Alícia!!!
Molt bon article.
Gràcies, Manel!
No s’enten que en èpoques de crisi els rics siguin més rics els pobres més pobres, això respón a una mla Educació financera o com a mínim a una Educació financera manipulada! Prou d’injusticies! Volem Coneixements financiers!
Efectivament, les èpoques de crisi són oportunitats per fer més diners per la gent que té coneixements financers i calés per invertir. Evidentment, hi ha més factors en joc, i la corrupció governamental, precarietat laboral i manca d’ajudes socials aguditzen el problema de la desigualtat, per això Espanya es manté a la cua d’Europa pel que fa a pobresa i desigualtat. Trist.