Alemanya afronta una crisi energètica històrica que pot lapidar la seva important base exportadora, provocar una recessió, i que amenaça de causar un efecte dòmino a la resta d’Europa. Gran part del problema és autoinfligit i demostra els perills de seguir la política de sancions dictada pels Estats Units.

Alemanya segueix sent, juntament amb França, el principal motor de la Unió Europea i el tercer major exportador del món, per darrere dels Estats Units i la Xina, que ocupa el primer lloc. Tanmateix, les guerres comercials iniciades pels Estats Units i les subseqüents sancions i contra sancions entre la UE i Rússia, s’han ajuntat amb la crisi de logística i subministrament derivada de la pandèmia per finalment fer trontollar els fonaments de l’economia Alemanya.

Els economistes i els grups industrials alemanys avisen que l’augment dels preus de l’energia, un 35,6 % més elevats que en el mateix període de l’any passat, representa un risc creixent per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen la base de l’economia. Una indústria alemanya gairebé paralitzada per l’escassetat d’energia, la considerable pujada de preus i una inflació desbocada del 7,9% són algunes de les dades econòmiques que suggereixen que Alemanya podria estar encaminada cap a una recessió econòmica, si no és que ja ha entrat en recessió en l’últim trimestre.

Una enquesta realitzada a empreses per l’associació industrial alemanya (BDI) entre mitjans d’agost i principis de setembre, mostrava una imatge desoladora del sector, amb un terç de les empreses afirmant que la seva existència estava amenaçada per l’augment dels preus i gairebé el 25% estava considerant l’opció de deslocalitzar part del seu negoci, o en procés de fer-ho.

La inevitable transferència de costos a empreses i consumidors

Des del govern alemany es llancen missatges, sovint contradictoris, que esperonen el malestar de la població. Per una banda, el ministre d’Economia, Robert Habeck, afirmava a mitjans d’agost que Alemanya ha de reduir el seu consum de gas en 20% si vol evitar l’escassetat d’energia aquest hivern. Una xifra només assolible si es redueix considerablement l’activitat industrial.

D’altra banda, després de les crítiques d’economistes i empresaris, pocs dies després anunciava que els dipòsits de gas alemanys estan plens en gairebé un 83% i aconseguiran el 85% de la seva capacitat a principis de setembre, molt abans de límit autoimposat del mes d’octubre.

En aquest context, el govern d’Olaf Scholz ha acordat un nou paquet d’ajudes econòmiques de més de 65.000 milions d’euros per a pal·liar l’impacte de la crisi energètica en la població, que de poc servirà quan després de rescatar a Uniper, el principal subministrador de gas d’Alemanya, s’haurà de fer el mateix amb la segona companyia gasística del país, VNG, la qual cosa assegura un nou cop per als consumidors quan a partir de l’1 d’octubre, les companyies energètiques tindran el vistiplau per tornar a apujar el preu de les factures.

Guanyadors i perdedors

Mentre que els països productors de petroli estan fent l’agost, Europa s’enfonsa i es prepara per a un hivern on sembla que amb prou feines podrà mantenir els llums encesos. Les sancions a Rússia s’han mostrat més efectives en castrar la recuperació econòmica europea que en debilitar una economia russa que tot i la reducció en l’exportació d’hidrocarburs a Europa està obtenint beneficis rècord gràcies a la pujada de preus a causa de les restriccions imposades pels Estats Units i la Unió Europea.

Al mateix temps, Estats Units s’ha convertit en l’exportador mundial més gran de gas natural liquat (GNL) durant el primer semestre de 2022. El negoci és extremadament lucratiu, ja que ven aquest gas tres vegades més car a Europa i armes als països adjacents d’Ucraïna.

L’estira-i-arronsa geopolític entre els Estats Units i Rússia, o amb la Xina, és inevitable. Fins i tot és comprensible, donat l’interès d’Estats Units en voler frenar la davallada del seu poder hegemònic en enfront d’un món creixentment multipolar. El que sorprèn és el servilisme de la Unió Europea pel que fa a política exterior.

La crisi energètica, i més concretament la crisi del gas, era fàcilment evitable. La UE, i específicament Alemanya, podria haver-se negat a participar en la guerra tàctica dels Estats Units contra Rússia, que va esperonar la crisi energètica posant fi a la posada en funcionament del gasoducte Nordstream 2. Ara, sense una alternativa de subministrament clara, ja que la UE també havia paralitzat el gasoducte MidCat, la indústria alemanya es veurà en seriosos problemes per mantenir la seva productivitat. La capacitat d’Alemanya per generar un superàvit econòmic és clau per al finançament de la UE i de països dependents com Espanya. Què passarà si Alemanya deixa de poder sostenir l’economia europea amb els seus beneficis? L’hivern pot ser molt complicat, no només a Alemanya.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.