L’espectacular creixement econòmic de la Xina s’ha vist reflectit en l’ascendent influència del gegant asiàtic al continent africà. Amb unes inversions que s’estenen per tot el territori i que tenen implicacions geopolítiques globals. 

Com a segona economia mundial, la Xina està ampliant el seu abast global i aprofitant els vastos recursos i mercats africans. En aquest procés, el gegant asiàtic s’ha convertit en el principal soci comercial d’Àfrica, realitzant grans inversions en infraestructures, recursos i empreses al llarg del continent.

Per la seva part, els governs africans veuen una oportunitat en aquest increment de la presència xinesa al seu territori, diversificant les seves aliances estratègiques globals a través d’un nou model de desenvolupament econòmic més benevolent que l’alternativa neoliberal dels poders colonials occidentals.

D’altra banda, lògicament Europa i els Estats Units veuen amenaçada la seva posició hegemònica a l’hora de decretar quines polítiques econòmiques són més convenients pel continent, o per a ells mateixos, i acusen la Xina d’imperialisme. 

Préstecs i infraestructura a canvi de recursos naturals

Hi ha diversos factors que han contribuït a aquest canvi de paradigma. Una de les claus és la recerca de recursos naturals per alimentar el ràpid creixement de l’economia xinesa. Àfrica és rica en minerals i hidrocarburs que són crítics per al creixement econòmic de la Xina.

Amb aquestes inversions, Pequín s’assegura el seu accés a les matèries primeres necessàries perquè la seva economia continuï creixent, al mateix temps que incrementa les exportacions dels seus productes, serveis i contractacions pel desenvolupament d’infraestructures en els 53 països africans amb els quals manté relacions diplomàtiques i comercials.

Així mateix, no es pot obviar el desig de posicionar-se per aprofitar el gran mercat de consumidors del continent africà. Amb una població de més de 1.400 milions de persones, que espera doblar el 2050, Àfrica és una de les regions amb més creixement del PIB, i es preveu que mantingui una tendència de creixement estable i constant entre 2023 i 2027.

A diferència de les polítiques de privatitzacions i de desregulacions dels mercats promogudes pel Banc Mundial i l’FMI, pensades per beneficiar corporacions occidentals a costa de la misèria de la població local, que acabarà retornant els préstecs, la Xina proporciona un tipus de finançament sense interferir en les polítiques econòmiques i que és percebuda com a un tracte menys desigual entre dos actors estatals.

Dit això, queda per veure si d’avant d’un increment del sobreendeutament i possibles impagaments, la Xina seguirà perdonant el deute a països a africans a canvi d’influència i nous contractes, o es decantarà pel model occidental de lligar-los en una espiral de deute impagable per a acabar de delmar la poca sobirania que tenen.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!