Els bancs han tancat l’aixeta a la concessió de préstecs perquè tenen por a un repunt de la morositat. La dificultat per obtenir finançament afecta les empreses i particulars, que han de fer front a una pujada dels tipus d’interès i a una reducció de l’oferta de crèdit disponible.

La pujada dels tipus d’interès ha disparat els beneficis de la banca fins a xifres rècord. Els sis principals bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja Banc) han guanyat 19.761 milions d’euros entre gener i setembre d’aquest any, un 23,6% (3.747 milions) més que en període anterior. Dit d’altra manera, en els primers nou mesos de l’any gairebé han igualat els beneficis obtinguts durant tot el 2022, en el qual van sumar un registre històric de 20.800 milions en guanys.

Les xifres de beneficis encara són més significatives si restem l’activitat a l’estranger d’aquests bancs que hi tenen presència, sumant 9.000 milions d’euros en guanys, un increment del 55% respecte a l’any passat. Això vol dir que, si afegim aquests guanys a les dades de les memòries anuals aportades per Aebanca, la patronal del sector bancari espanyol, la banca espanyola ha acumulat uns beneficis nets per un valor de més de 180.000 milions d’euros des de la crisi financera del 2008 fins al 2023. I aquí cal recordar que el cost assumit per l’Estat, injectant diners públics per rescatar al sector financer, supera els 120.000 milions d’euros.

Malgrat aquests guanys multimilionaris, els banquers segueixen queixant-se de l’impost extraordinari a la banca. Segons, Onur Genç, conseller delegat del BBVA, “Els bancs espanyols no podran competir a Espanya”, mentre que el seu homòleg de CaixaBank, Gonzalo Cortázar, afirmava el mes passat que, “Gravar més a la banca és tirar-se un tret al peu”, després que el mes de maig declarés que, “No és lògic que paguem més del que guanyem”. Per part del Govern, el secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García Andrés, no entén les queixes sobre l’impost al sector, atesos els últims beneficis declarats: “M’estranya que seguim amb aquest debat”.

Menys remuneració pels dipòsits i menor accés al crèdit

El sector bancari de l’Estat espanyol s’ha mostrat com un dels més lents de tota la Unió Europea a reflectir la pujada de tipus d’interès del Banc Central Europeu amb una millor rendibilitat dels estalvis. Això ha provocat una fuga de dipòsits per part de moltes famílies que han decidit diversificar els estalvis traient els seus diners dels bancs en favor d’altres productes i inversions que ofereixin una major rendibilitat. 

A més, segons es desprèn de l’Enquesta de Préstecs Bancaris, realitzada pel Banc d’Espanya, la banca espanyola ha endurit els criteris i les condicions aplicades per a concedir préstecs, a causa de la por a la morositat. Es tracta d’una taxa de morositat creditícia que, si bé va pujar lleugerament durant l’agost (3,56% respecte al 3,5% del juny i juliol) tancava el primer semestre del 2023 en el seu nivell més baix en 15 anys.

En aquest context, el Govern de l’Estat ha reclamat a les entitats financeres que “extremin la diligència” i accelerin en la concessió d’ajudes a les famílies endeutades a tipus variable en dificultats mitjançant el Codi de Bones Pràctiques. I és que el Banc d’Espanya, durant la setmana passada va informar que la banca encara ha de tramitar un 50% de les sol·licituds d’adhesió al codi per a hipotecats vulnerables.

El risc de refredar l’economia i la confiança en el sector bancari

La restricció en l’accés al crèdit provoca que les persones amb un major risc, és a dir, que tenen més dificultats per a pagar les seves obligacions, o que no tenen historial creditici, no puguin accedir a finançament. Aquesta dificultat per a obtenir finançament la pateixen tant les empreses com les llars. Tanmateix, segons el Banc d’Espanya, durant els últims tres mesos s’han moderat les restriccions en el segment de finançament a les empreses, mentre que s’han endurit les condicions per als crèdits a les llars.

Per altra banda, l’encariment del crèdit tendeix a refredar l’economia en general, ja que frena la despesa dels consumidors i les inversions de les empreses. Així mateix, en reduir-se la demanda de béns i serveis, els preus tendeixen a moderar-se. En el sector empresarial, augmenta el cost del capital necessari per a expandir-se i es redueix la rendibilitat de les inversions. A més, és possible que una part dels inversors redueixin els diners que tenen en Borsa i comprin deute per l’augment de la rendibilitat.

Mentre que les grans empreses tenen l’opció de deixar de finançar-se a través dels bancs i poden optar per acudir als mercats, les pimes i particulars es troben pràcticament exclosos d’aquesta font de finançament alternatiu. Si aquí hi afegim la precària remuneració de l’estalvi, no és d’estranyar que els sectors de la banca i dels serveis financers, siguin dels que menys confiança generen entre els consumidors de l’Estat espanyol.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Tota la informació sobre Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.