Els bancs que faciliten el negoci del sector de la defensa i el control de fronteres han incrementat les seves inversions en empreses armamentístiques. 

Aquesta és la conclusió d’un informe publicat el mes de març que va ser elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau arran de la campanya Banca Armada, amb el qual pretén informar i sensibilitzar a la societat perquè exigeixi que les entitats financeres tallin tota la seva relació amb les indústries de defensa i seguretat.

Es tracta d’una iniciativa finançada per l’Ajuntament de Barcelona dins del marc del projecte “De la banca armada a la banca ètica, el desarmament comença aquí”, que, a més del Centre Delàs, ha comptat amb la participació de diverses entitats que treballen en l’àmbit de la desmilitarització, del finançament ètic i de la cultura de la pau, com la ‘Fundación de Finanzas éticas”, la Coop57, i l’Alternativa Antimilitarista Moc.

Concretament, l’informe, es fixa en els actors que faciliten la militarització dels països al voltant de la Mediterrània i el control de fronteres, que els activistes de la campanya descriuen com a ‘guerra de fronteres’. Paral·lelament, critica a la Unió Europea per fer que les seves fronteres siguin cada vegada més impenetrables davant de l’allau d’immigrants, victimitzant i vulnerant els drets d’aquestes persones.

Tota la gran banca hi està involucrada

Dins del rànquing internacional de la Banca Armada no se salva pràcticament ningú, hi consten grans inversors institucionals, entitats financeres i companyies asseguradores, la major part d’elles radicades als Estats Units. Pel que fa a la Unió Europea, destaquen entitats com Deutsche Bank, BNP Paribas Crédit Agricole i Barclays Bank. 

En aquesta llista també hi trobem al Banco Santander i al BBVA amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars, respectivament, seguides de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), una entitat pública, amb 4.129 milions, les úniques entitats de l’estat Espanyol es troben en aquest rànquing mundial.

Respecte al País Valencià, en destaquen entitats bancàries com el grup Bankia-CaixaBank i el Banco Sabadell, amb 182 i 95 milions respectivament. Concretament, entre crèdits i préstecs, CaixaBank ha invertit fins a 110 milions d’euros en Boeing i Banco Sabadell 66 milions en Airbus. Tot i que es tracta d’empreses aeroespacials que només tenen una part de la seva facturació en sector de defensa, especialment Airbus amb un 82% dedicat a l’aviació comercial i el 18% a la indústria de defensa, l’informe també inclou les seves empreses subsidiàries i participacions en entitats que sí que tenen una relació directa amb la indústria armamentística.

Potser el més sorprenent d’aquest informe és la presència de cooperatives de crèdit com Caixa d’Enginyers i Caja Rural, ja que tenen inversions en empreses que contribueixen al control de fronteres a través de la fabricació de radars o consultoria tecnològica de l’espai fronterer Schengen. I és que davant d’un sector industrial totalment globalitzat, que acapara tota mena d’empreses no només del sector aeroespacial sinó d’altres àmbits tecnològics, desvincular la banca de la indústria de defensa, dos sectors altament polititzats, sembla pràcticament missió impossible.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!