D’ençà que el 2021 la Comissió Europea demanés un estudi de viabilitat a propòsit de crear un registre patrimonial de tots els ciutadans, es repeteixen periòdicament els missatges alarmistes a la premsa alternativa i a les xarxes socials sobre la inevitable aplicació d’aquest registre d’actius per tenir un control absolut sobre la població. Quins són els fets, més enllà del sensacionalisme mediàtic?

En el context de la lluita contra el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal, el juliol del 2021, la Comissió Europea va fer una licitació sobre un estudi de viabilitat per a un registre europeu centralitzat dels actius de tots els seus ciutadans.

Aquest projecte tenia com a finalitat analitzar la viabilitat d’establir un registre patrimonial que més tard es pogués debatre com a una futura iniciativa política. El seu objectiu era estudiar com recopilar i vincular la informació disponible de diverses fonts i estats membres sobre la propietat d’actius i analitzar el disseny, l’abast i els reptes d’aquest registre d’actius de la UE.

A més, la Comissió demanava que l’estudi tingués en compte “la possibilitat d’incloure en el registre, dades relatives a la propietat d’altres actius, com ara criptomonedes, obres d’art, béns immobles i or.” La intenció era obtenir una visió general dels possibles recursos que caldrien per portar a terme un registre d’aquest tipus, així com els reptes operatius i informàtics, i la viabilitat política i jurídica de la proposta.

La crida a la resistència civil

Tan aviat com es va fer pública la licitació van sorgir dures crítiques en contra de la proposta, argumentant que representava un perill per la llibertat i els drets civils de la ciutadania europea. Que aquestes noves mesures es prescriviren sense sentit ni comprensió i per pura cobdícia de poder de la casta política.

Aquest fet va esperonar una allau de preguntes al Parlament Europeu: Sobre quina base jurídica té previst la Comissió crear aquest registre central d’actius? Pot excloure la Comissió la possibilitat que en el futur s’introdueixin impostos addicionals sobre els ciutadans de la UE a través d’aquest registre? Es planteja la Comissió adaptar el registre a la legislació sobre protecció de dades?

Rolf von Hohenhau, president de l’Associació de Contribuents Europeus (TAE), avisava que “Si els ciutadans hi donen el seu suport, perdran tots els seus drets personals per una porta del darrere burocràtica. Amb el pretext d’impedir el blanqueig de diners, tots serem investigats.” I instigava a la població a “prendre els carrers com les armilles grogues a França.”

L’advocada holandesa Ellen Timmer feia una anàlisi de la iniciativa i apuntava que “No s’explica per què els registres d’actius en poder de les autoritats fiscals no són suficients i quin valor addicional cal esperar del nou registre d’actius.” Al mateix temps, les xarxes socials explotaven amb continguts que es feien virals alertant sobre el pla de la Comissió Europea.

Per altra banda, un portaveu de la Comissió afirmava que “L’estudi de viabilitat no és de cap manera indicatiu de cap pla per a establir un registre de la propietat a escala de la UE”, en declaracions a EURACTIV, afegint que aquest registre no figurava en el paquet de propostes legislatives de la Comissió per a lluitar contra el blanqueig de capitals.

Les sancions contra Rússia

El 17 de març de 2022, la Comissió Europea va posar en marxa la “Freeze and Seize Taskforce”, que ve a ser un grup operatiu per a facilitar la coordinació entre les autoritats dels estats membres a l’hora d’implementar les sancions contra els oligarques russos i bielorussos.

En aquest context, Theresa Neef, Gabriel Zucman i Thomas Piketty, de l’Observatori Fiscal de la UE i del Laboratori Mundial de Desigualtat, van presentar una proposta de Registre Europeu d’Actius que connectaria la informació sobre la propietat dels actius europeus a tota la UE. És a dir, donant suport al projecte de la Comissió Europea sota la justificació de reforçar les sancions contra Rússia.

Per altra banda, el partit dels Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE), es posicionava clarament a favor d’aquesta nova normativa: “Tots els països de la UE haurien de crear registres amb informació sobre la titularitat real que inclogui tots aquests tipus d’actius. Aquests registres haurien d’estar interconnectats i ser de lliure accés a través d’un punt d’accés únic europeu.”

Les conclusions de l’estudi

El març del 2024 es presentaven les conclusions de l’estudi sol·licitat per la Comissió Europea: “La creació de registres complets que denotin la propietat i el valor dels actius, que siguin exhaustius i complets, va resultar majoritàriament inviable des del punt de vista operatiu per a aquest grup d’actius.”

Prèviament, el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, ja havia aclarit que: “La Comissió Europea no té cap intenció d’establir una base de dades central sobre els actius dels ciutadans de la UE. És cert que actualment la Comissió està duent a terme un estudi a petició del Parlament Europeu amb vista a la practicitat de registrar patrimonis als estats membres de la UE. Aquest estudi general només mostra quins mecanismes hi ha en els 27 estats membres. La Comissió no està planificant cap activitat basada en els resultats d’aquest estudi.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.