Hi ha paraules que semblaven cosa del passat. Estagflació n’és una. Però avui torna amb força, no només als informes dels bancs centrals, sinó a la realitat quotidiana de milions de persones. Amb energia cara, tensions globals i una economia que s’alenteix, el món s’acosta perillosament a un escenari que recorda als anys 70. La pregunta ja no és si pot passar, sinó si ja hi som.

L’estagflació és un fenomen econòmic poc habitual però devastador, perquè combina tres elements que en teoria no haurien de coexistir: inflació alta, creixement econòmic baix o nul i estancament del mercat laboral. Dit d’una manera simple, tot és més car, però l’economia no millora. És una situació que erosiona el poder adquisitiu i frena la capacitat de progrés de famílies i empreses.

El problema és que aquest escenari trenca les eines tradicionals de política econòmica. Si es pugen els tipus d’interès per frenar la inflació, es refreda encara més l’economia. Si s’estimula el creixement, es corre el risc de disparar encara més els preus. És, en essència, un carreró sense sortida que posa a prova governs, bancs centrals i ciutadans.

De la crisi dels anys 70 a la situació actual

Per entendre el present, cal mirar enrere. Als anys 70, el món occidental va patir una forta estagflació arran de dos xocs clau: l’embargament petrolier de 1973 i la crisi energètica global. El preu del petroli es va disparar, els costos de producció també, i tota l’economia va entrar en una espiral de preus alts i creixement baix. Aquell episodi va marcar una generació sencera i va transformar la política econòmica global durant dècades.

Avui, el fantasma torna amb un nou context. La tensió a l’Iran i el risc sobre l’estret d’Ormuz —per on passa una part clau del petroli mundial— han reobert el problema energètic global. Quan l’energia puja, augmenta el cost de producció, es trasllada als preus finals i es redueix el consum. És exactament el mateix mecanisme que es va viure als anys 70, però en un món molt més interconnectat.

A aquesta situació s’hi suma un entorn especialment fràgil: cadenes de subministrament tensionades, deute públic disparat i una dependència energètica estructural que limita la capacitat de resposta. El resultat és un sistema molt més vulnerable a qualsevol xoc, on qualsevol tensió geopolítica pot desencadenar efectes globals immediats.

Les similituds amb els anys 70 no són només conceptuals. Si comparem ambdós períodes, els paral·lelismes són evidents:

De fet, les dades actuals reforcen aquest diagnòstic. Segons Eurostat, la inflació a la zona euro s’ha mantingut per sobre de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu en els darrers anys, mentre que l’FMI alerta d’un creixement feble i desigual a Europa. Un escenari que encaixa amb els patrons clàssics d’estagflació.

Les dades dels últims anys dibuixen, doncs, un escenari clar: una inflació persistent, un creixement econòmic feble —especialment a Europa— i una productivitat estancada. Però el problema no és només que els preus pugin, sinó que els salaris no segueixen el mateix ritme. Tal com s’ha analitzat en nombroses publicacions de La Plaça, el cost de la vida s’ha desconnectat dels ingressos reals, erosionant la capacitat d’estalvi de les famílies. I aquesta és la clau: sense poder adquisitiu, no hi ha consum, i sense consum, no hi ha creixement.

L’impacte real: el teu dia a dia

L’estagflació no és un concepte abstracte ni llunyà. Té conseqüències molt concretes en el teu dia a dia, afectant directament la teva capacitat d’estalvi, el cost del deute, el poder adquisitiu i fins i tot els impostos que pagues sense adonar-te’n. És una realitat que es filtra en cada decisió econòmica quotidiana.

1. Els estalvis perden valor. Quan hi ha inflació, els diners valen menys amb el temps. Si, a més, l’economia no creix, les oportunitats d’inversió també es redueixen, convertint-se en el pitjor escenari per a l’estalviador. No és casualitat que, en contextos d’incertesa, actius com l’or recuperin protagonisme com a refugi històric.
2. Les hipoteques es tensionen. Per combatre la inflació, els bancs centrals pugen els tipus d’interès. La conseqüència directa és clara: hipoteques més cares, crèdit més restringit i menys inversió. Tot plegat contribueix a refredar encara més l’economia.
3. Els salaris perden poder adquisitiu. Encara que els sous pugin nominalment, sovint no ho fan al ritme de la inflació. Això genera una sensació cada cop més estesa: treballes igual o més, però arribes pitjor a final de mes. És un fenomen especialment dur per a les classes mitjanes.
4. Més pressió fiscal “invisible”. La inflació també incrementa la recaptació pública de manera indirecta. Es paga més IVA perquè els preus són més alts i més IRPF per efecte dels trams. És el que molts economistes consideren una pujada d’impostos encoberta.

Una tempesta perfecta per a l’economia

L’estagflació és especialment perillosa perquè combina el pitjor de dues crisis: la inflació, que empobreix silenciosament, i la recessió, que paralitza l’activitat econòmica. A diferència d’altres escenaris, aquí no hi ha solucions fàcils. Les eines tradicionals deixen de funcionar i la capacitat de resposta dels governs queda limitada. En un món amb nivells de deute elevats, una forta dependència energètica i tensions globals creixents, aquest escenari pot ser molt més persistent del que molts voldrien admetre.

Davant d’aquest context, la gran pregunta és inevitable: què podem fer? Quan l’estagflació apareix, les regles del joc canvien. Ja no n’hi ha prou amb seguir estratègies tradicionals. Cal entendre que la inflació pot no ser temporal, protegir el valor dels diners evitant l’excés de liquiditat, diversificar per reduir riscos i, sobretot, formar-se. L’educació financera deixa de ser opcional i es converteix en una eina essencial per prendre decisions encertades.

Aquest escenari apunta a un canvi de paradigma silenciós. L’estagflació no és només un problema conjuntural, sinó un símptoma d’un model econòmic sota pressió, basat en el deute, l’energia barata i el creixement constant. Quan aquests pilars es debiliten, el sistema trontolla. I és en aquest punt quan la societat es veu obligada a escollir entre ignorar els senyals o adaptar-se. Els anys 70 ja van marcar un abans i un després; avui, tot indica que podríem estar a les portes d’un nou punt d’inflexió.

Entendre l’estagflació no és només cultura econòmica, és supervivència financera. Perquè la realitat és clara: ningú protegirà el teu poder adquisitiu per tu. En un món on els diners perden valor i l’economia trontolla, esperar no és una opció. Les decisions que prenguis avui marcaran el teu futur econòmic. 

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.