Els països de la Unió Europea intensifiquen les negociacions per a reactivar les normes fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement abans de finals d’any, suspeses durant tres anys per permetre als estats membres augmentar la despesa pública arran de la crisi sanitària.

El Pacte d’Estabilitat i Creixement (PAC) neix a finals dels 90 amb l’objectiu d’evitar un dèficit pressupostari excessiu a la zona euro després de l’entrada en vigor de la moneda única. Dit d’altra manera, es volia evitar que els països de l’eurozona gastessin per sobre de les seves possibilitats i així mantenir l’estabilitat de la Unió Econòmica i Monetària.

Aquestes normes fiscals estableixen que els països que adoptin l’euro han de mantenir els seus dèficits pressupostaris per sota del 3% del producte interior brut (PIB) i el seu deute públic per sota del 60% en relació amb el PIB. Tanmateix, s’aplica a tots els estats membres de la UE. En el cas que un estat membre no compleixi la normativa, està previst obrir un procés sancionador amb una multa equivalent al 0,5% del producte interior brut. A la pràctica, però, això s’ha aplicat amb favoritismes a Alemanya i França, els dos països que manen a la UE.

La normativa es va reformar per a fer front al col·lapse financer de 2007 i la consegüent crisi del deute sobirà, que va comportar l’adopció de doloroses mesures d’austeritat per a frenar la despesa desorbitada d’alguns països. D’aquesta manera es flexibilitzava el compliment de la directiva sobre l’equilibri pressupostari, permetent als estats membres augmentar el seu dèficit, sempre que no se superés el límit del 3% del producte interior brut.

El 2020, la Comissió Europea suspenia les regles fiscals de deute i dèficit, de manera que els estats membres poguessin fer front a la patacada econòmica que va suposar la crisi sanitària de la Covid-19. Subseqüentment, Brussel·les va allargar durant tres anys la suspensió del Pacte d’Estabilitat a causa del conflicte bèl·lic a Ucraïna i una inflació desbocada.

Una reducció del deute que sigui sostenible

La Comissió Europea va presentar a l’abril una proposta de revisió de les antigues normes fiscals per a fer-les més resistents a futures turbulències econòmiques, destacant-ne un ajust anual del 0,5% per als països amb massa dèficit.  

Des de llavors, els 27 estats membres de la UE han intensificat les negociacions amb l’objectiu d’acordar un nou Pacte de Fiscalitat abans de la fi d’any. El nou pacte entrarà en vigor, oficialment, a partir del 2025, però la Comissió Europea va demanar als estats que dissenyessin els seus pressupostos per a l’any que ve tenint en compte la nova normativa.

La Comissió Europea ha anat valorant els plans fiscals presentats pels estats membres. En el cas d’Espanya, Brussel·les avala el pla pressupostari de l’Executiu espanyol, considerant que compleix amb la recomanació de limitar a un màxim del 2,6% l’augment de la despesa pública neta. Tanmateix, considera que Espanya compta encara amb una situació pressupostària “molt difícil” i que, per tant, serà necessari que “estableixi una estratègia fiscal a mitjà termini creïble.”

Espanya, igual que altres països com França o Itàlia, defensa un pacte fiscal més flexible, amb les normes adaptades a les circumstàncies de cada economia. Per altra banda, Alemanya accepta una certa flexibilitat, però a canvi d’un mínim ajust anual. Sigui com sigui, la reintroducció progressiva d’una major disciplina pressupostària està assegurada.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.