Quan Howard Carter va obrir la tomba de Tutankamon el novembre de 1922, va quedar sense paraules. Davant seu apareixia un tresor que havia romàs ocult durant més de tres mil anys: estàtues, joies, ornaments i la icònica màscara funerària del jove faraó. El temps havia deteriorat la fusta, els teixits i altres materials, però hi havia un element que semblava haver ignorat completament el pas dels segles. L’or continuava brillant gairebé igual que el dia que els artesans egipcis l’havien treballat.

Aquella escena resumeix millor que cap altra la naturalesa d’aquest metall. Mentre gairebé tots els materials que coneixem envelleixen, es degraden o reaccionen amb el seu entorn, l’or sembla desafiar el temps. No és casualitat que totes les grans civilitzacions l’hagin associat amb la immortalitat, el poder o la divinitat. Sense saber-ho, havien identificat un dels materials més extraordinaris que existeixen a la natura. El metall rei té moltíssims usos que desgranarem en aquest article i també serveix per fer créixer els teus estalvis amb Or Llavor.

Durant milers d’anys, el seu valor s’ha relacionat amb la riquesa. Avui continua ocupant un lloc destacat en les reserves dels bancs centrals i en les carteres de molts inversors. Però reduir l’or a un actiu financer és quedar-se només amb una petita part de la història. La seva autèntica singularitat és científica.

L’or és un dels pocs materials capaç de combinar una estabilitat química gairebé absoluta amb una excel·lent conductivitat elèctrica, una flexibilitat extraordinària i una resistència que el converteixen en imprescindible per fabricar des d’un telèfon intel·ligent fins al telescopi espacial més sofisticat mai construït.

En altres paraules, la natura va crear un metall tan ben dissenyat que, després de mil·lennis de desenvolupament tecnològic, encara no hem trobat cap altre material que el substitueixi completament.

L’or en xifres

Abans d’entendre per què és tan especial, val la pena conèixer el seu «DNI».

Cap altre metall reuneix totes aquestes característiques simultàniament. Alguns condueixen millor l’electricitat. Altres són més lleugers o més resistents. Però només l’or aconsegueix aquest equilibri tan extraordinari.

El metall que sembla immune al temps

El ferro s’oxida. El coure es cobreix d’una pàtina verdosa. La plata s’enfosqueix amb els anys. Tots els metalls mantenen una batalla constant amb el seu entorn. L’or, en canvi, gairebé no hi participa.

Els seus àtoms presenten una configuració electrònica tan estable que reaccionen molt poc amb l’oxigen, la humitat o la majoria de substàncies químiques presents a la natura. Això significa que una joia enterrada durant segles pot sortir de la terra amb una brillantor sorprenent, necessitant poc més que una neteja superficial.

Aquesta estabilitat és precisament el motiu pel qual els objectes d’or han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excepcional. Moltes peces trobades en jaciments arqueològics tenen milers d’anys i, tanmateix, conserven el mateix aspecte que devien tenir quan van ser creades. És una característica tan poc habitual que durant segles els alquimistes van considerar l’or el metall perfecte. No anaven del tot desencaminats.

El líquid que desafia el rei dels metalls

Hi ha molt poques substàncies capaces d’atacar químicament l’or. La més coneguda és l’aigua règia, una barreja d’àcid nítric i àcid clorhídric.

El seu nom no és casual. Els alquimistes la van batejar com a «aigua dels reis» perquè era l’únic líquid conegut capaç de dissoldre el que ells consideraven el rei dels metalls. Aquest mateix principi continua utilitzant-se avui en laboratoris i en alguns processos de refinament.

El metall que es deixa modelar com cap altre

Si la resistència química ja és sorprenent, les seves propietats físiques encara ho són més. L’or és el metall més mal·leable que existeix. Un petit lingot pot ser colpejat una vegada i una altra fins a convertir-se en una làmina gairebé inimaginablement fina. El conegut pa d’or, utilitzat per decorar retaules, cúpules, escultures i edificis històrics, pot arribar a tenir un gruix d’aproximadament 0,0001 mil·límetres. Per fer-nos una idea, és prop de cent vegades més prim que un cabell humà. Quan els artesans apliquen aquestes làmines sobre una superfície, pràcticament estan treballant amb una pel·lícula d’àtoms.

La seva ductilitat és igualment espectacular. Amb només un gram d’or es pot fabricar un fil continu de prop de tres quilòmetres de longitud sense que arribi a trencar-se. Aquesta combinació de flexibilitat i resistència explica per què l’or ha estat tan apreciat pels orfebres des de fa més de cinc mil anys i, alhora, per què continua sent tan útil en la indústria moderna.

Una curiositat gairebé increïble

Quan les làmines d’or es fan extraordinàriament fines deixen de ser completament opaques. La llum comença a travessar-les i adquireixen una lleugera tonalitat verdosa. Costa imaginar que un metall pugui arribar a comportar-se gairebé com un vidre, però l’or torna a demostrar que és un material ple d’excepcions.

El color que només explica Einstein

Hi ha una pregunta que durant segles va desconcertar els científics. Per què l’or és groc?

La majoria dels metalls són platejats o grisos perquè reflecteixen pràcticament totes les longituds d’ona de la llum visible de manera similar. L’or fa una cosa diferent: absorbeix principalment la llum blava i reflecteix amb més intensitat els tons grocs i vermellosos.

La resposta, sorprenentment, no es troba en la química clàssica. Els electrons dels àtoms d’or es mouen a velocitats tan elevades que entren en joc els efectes relativistes descrits per Albert Einstein. Aquestes correccions alteren lleugerament els nivells energètics dels electrons i, en conseqüència, la manera com el metall interactua amb la llum. Dit d’una manera molt simplificada, l’or és groc gràcies a la teoria de la relativitat.

És una de les poques ocasions en què una teoria que solem relacionar amb els forats negres o les galàxies llunyanes explica el color d’un objecte que podem sostenir a la mà.

Una mina… dins del teu calaix

Probablement tens més or a casa del que imagines. Cada telèfon intel·ligent incorpora petites quantitats d’aquest metall als seus microprocessadors, connectors i circuits electrònics. També n’hi ha als ordinadors, les tauletes, els televisors, les consoles, els servidors d’internet i bona part dels equips mèdics moderns.

La quantitat és molt petita, sovint només unes desenes de mil·ligrams per dispositiu, però suficient perquè aquests contactes continuïn funcionant durant anys sense oxidar-se ni perdre conductivitat.

Aquest fet ha donat lloc a una dada que sembla extreta d’un llibre de curiositats: una tona de telèfons mòbils reciclats pot arribar a contenir més or que una tona de mineral procedent d’algunes explotacions mineres. Per això els experts ja no només parlen de mines subterrànies. També parlen de mineria urbana, un concepte que consisteix a recuperar els metalls valuosos amagats dins dels aparells electrònics que deixem d’utilitzar. Cada mòbil oblidat en un calaix és, en realitat, una petita reserva d’un dels materials més valuosos i útils del planeta.

Del teu telèfon… fins a les estrelles

Les propietats de l’or no només són útils a la Terra. També han resultat imprescindibles per explorar l’espai. Quan un astronauta surt a l’exterior de l’Estació Espacial Internacional, ha d’afrontar unes condicions extremes. Sense l’atmosfera terrestre, la radiació solar és molt més intensa i les temperatures poden variar centenars de graus en qüestió de minuts. Per això, els visors dels cascos espacials estan recoberts amb una capa d’or tan fina que és gairebé invisible. La seva funció és reflectir bona part de la radiació infraroja del Sol, reduint l’escalfament del casc i protegint els ulls de l’astronauta.

El mateix principi s’aplica als satèl·lits. Molts incorporen làmines d’or que protegeixen sensors i components electrònics especialment sensibles. En òrbita, una mateixa superfície pot superar els 120 °C quan rep directament la llum solar i baixar per sota dels -150 °C quan entra a l’ombra de la Terra. La capacitat de l’or per reflectir la calor contribueix a mantenir aquests equips dins dels marges de funcionament.

Un dels exemples més espectaculars és el telescopi espacial James Webb. Els seus divuit miralls hexagonals estan recoberts amb una capa d’or de només unes centèsimes de micra de gruix. És tan fina que el metall utilitzat en tot el telescopi pesa menys que una pilota de golf. Aquest recobriment no s’hi va col·locar pel seu valor econòmic, sinó perquè és el material que millor reflecteix la radiació infraroja. Gràcies a aquesta propietat, el James Webb és capaç d’observar galàxies que es van formar pocs centenars de milions d’anys després del Big Bang.

El metall que conviu amb el nostre cos

Poques persones relacionen l’or amb la medicina. Tanmateix, és un dels materials més apreciats pels investigadors i pels fabricants de dispositius mèdics. La clau torna a ser la seva extraordinària estabilitat.

L’or és biocompatible, és a dir, conviu molt bé amb els teixits humans. Com que pràcticament no reacciona químicament, és molt poc probable que provoqui inflamacions, corrosió o reaccions al·lèrgiques. Aquesta és una de les raons per les quals s’utilitza des de fa dècades en aplicacions on la fiabilitat és essencial.

Durant molts anys va ser habitual trobar corones i pròtesis dentals fabricades amb aliatges d’or. També és present en marcapassos, alguns implants i diversos dispositius electrònics que han de funcionar durant molts anys dins del cos humà.

Però el futur sembla encara més prometedor. La nanotecnologia ha obert la porta a utilitzar partícules d’or milers de vegades més petites que el gruix d’un cabell. Aquestes nanopartícules poden actuar com a vehicles microscòpics capaços de transportar medicaments fins a cèl·lules molt concretes, reduint els efectes secundaris dels tractaments.

Els investigadors també estudien el seu ús en sistemes de diagnòstic precoç i en noves teràpies contra diversos tipus de càncer. És fascinant pensar que el mateix metall que va decorar les tombes dels faraons avui contribueix al desenvolupament de la medicina del futur.

Un metall que gairebé mai provoca al·lèrgies

Moltes persones són al·lèrgiques al níquel, al crom o a altres metalls presents en joieria i implants. L’or d’alta puresa, en canvi, presenta una incidència molt baixa de reaccions al·lèrgiques. Aquesta és una de les seves grans fortaleses quan es tracta de fabricar dispositius destinats a romandre durant anys en contacte amb el cos humà.

L’or és tan estable que fins i tot pot formar part dels aliments. L’additiu E175 correspon a l’or comestible, utilitzat per decorar bombons, postres, licors, caves o plats d’alta gastronomia. No aporta sabor ni valor nutritiu. El seu paper és exclusivament decoratiu.

Què vol dir que una joia sigui de 18 quirats?

Una de les idees més esteses és pensar que els quirats indiquen la qualitat d’una joia. En realitat, el que indiquen és la seva puresa. El sistema divideix l’aliatge en vint-i-quatre parts. Si totes són or, parlem de 24 quirats. Si només divuit de les vint-i-quatre parts són or i la resta corresponen a altres metalls, la peça és de 18 quirats.

L’or pur és extraordinàriament tou. Si una aliança fos de 24 quirats es ratllaria amb molta facilitat. Per això la majoria de joies es fabriquen amb aliatges de 18 quirats, que mantenen el color característic de l’or però ofereixen una resistència molt superior al desgast quotidià.

El metall que mai desapareix

Hi ha una dada que resumeix millor que cap altra la singularitat de l’or. Pràcticament tot l’or extret al llarg de la història continua existint. A diferència del petroli, del carbó o del gas natural, l’or no es crema ni es consumeix. Es fon, es reutilitza i es transforma una vegada i una altra sense perdre les seves propietats.

Una moneda romana pot haver estat convertida en una copa medieval. Segles després, aquella mateixa copa podria haver acabat transformada en una joia, després en un component electrònic i, potser algun dia, formar part d’un satèl·lit.

Els objectes canvien. Els àtoms continuen sent exactament els mateixos.

Els especialistes calculen que la humanitat ha extret aproximadament 216.000 tones d’or al llarg de la història. Pot semblar una quantitat immensa. Però si reuníssim tot aquest or en un únic bloc formaríem un cub d’uns 22 metres de costat, aproximadament l’alçada d’un edifici de set plantes.

Tot l’or que ha passat per les mans dels faraons, dels emperadors romans, dels reis medievals, dels bancs centrals i de la indústria moderna cabria dins d’un únic edifici.

És curiós comprovar que només una petita part acaba a la indústria. Però aquesta petita fracció és fonamental per fabricar ordinadors, satèl·lits, equips mèdics, sistemes de telecomunicacions i multitud de tecnologies sense les quals avui seria impossible imaginar el nostre dia a dia.

Un regal nascut abans que existís la Terra

La història de l’or no comença en una mina. Ni tan sols al nostre planeta.

Els científics creuen que la major part de l’or existent a l’univers es va formar durant alguns dels esdeveniments més violents que coneix la física: les explosions de supernoves i, sobretot, les col·lisions entre estrelles de neutrons.

Quan aquests objectes immensament densos xoquen entre si, alliberen una energia colossal capaç de crear elements pesants com l’or, el platí o l’urani. Els nous àtoms són expulsats a l’espai i, amb el pas de milions d’anys, passen a formar part de noves estrelles, planetes i sistemes solars. Entre aquell núvol de matèria també hi havia els àtoms que, molt temps després, acabarien formant la Terra. I, molt més tard encara, una aliança, un microxip, un satèl·lit o un telescopi espacial.

És una idea que costa assimilar. Els àtoms d’or que avui sostenim entre els dits són més antics que el nostre planeta. Han sobreviscut a explosions estel·lars, a la formació del Sistema Solar, a l’aparició de la vida i a tota la història de la humanitat.

Potser aquest és el seu veritable valor. No perquè sigui escàs. Ni perquè sigui bonic. Ni tan sols perquè sigui un refugi econòmic. L’or és especial perquè representa una combinació gairebé irrepetible de propietats que la natura va perfeccionar molt abans que existíssim nosaltres. Un metall que continua brillant després de mil·lennis, que fa possible algunes de les tecnologies més avançades del món i que ens recorda que, de vegades, els objectes més quotidians amaguen una història que comença molt més enllà del nostre planeta.

La propera vegada que observis una joia d’or, potser ja no hi veuràs només un metall preciós. Hi veuràs un fragment d’una estrella extingida fa milers de milions d’anys que, després d’un viatge inimaginable pel cosmos, ha acabat a les teves mans.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.