La Unió Europea està ultimant els detalls de la legislació per a un fons de garantia comú de dipòsits que entraria en vigor el 2028. En una primera fase es limitaria a donar suport als fons de garantia nacionals, per a més endavant convertir-se en un fons únic europeu per a tots els dipositants.

El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) garanteix que, si un banc fa fallida i no pot fer front a les obligacions amb els clients, els estalvis que tenim a les entitats bancàries del país mitjançant la imposició d’un termini fix estan protegits fins a un màxim de 100.000 euros per persona física o jurídica. D’aquesta manera, el FGD del país es faria càrrec de compensar als titulars dels comptes els estalvis de fins a un màxim de 100.000 euros.

Segons l’últim informe anual del FGD, l’Estat espanyol disposava de 4.191 milions d’euros l’any 2020, contra un màxim històric de 958.900 milions d’euros que els clients tenien en dipòsit el 2021, d’acord amb les dades ofertes pel Banc d’Espanya. O en altres paraules, el total acumulat pel Fons de Garantia de Dipòsits només cobriria un 0,5% dels dipòsits garantits a aquesta data. Per tant, el FGD no està en condicions d’afrontar fallides bancàries.

Una nova empenta a la unió bancària

Davant d’aquest forat negre que no és exclusiu del FGD espanyol i que impediria cobrir les pèrdues de múltiples fallides d’entitats bancàries, la Unió Europea va decidir accelerar la unió bancària dels Estats membres de l’eurozona. El president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, va presentar un pla als ministres d’Economia de l’eurozona en el qual planteja dues fases per a posar en pràctica un fons mutualitzat per a garantir els dipòsits.

En la primera fase, que es preveu entri en funcionament el 2025, es posaria en marxa un mecanisme de garantia europeu que donaria suport als fons de garantia nacionals, concedint-los préstecs, quan, en cas de fallida bancària, no tinguessin prou capacitat per retornar els dipòsits garantits de fins a 100.000 euros o finançar la resolució de l’entitat. En funció de la solvència i l’exposició de les entitats bancàries al deute sobirà del seu Estat, es determinaria la contribució de cada país a aquest fons europeu.

Posteriorment, el 2028 entraria en vigor una segona fase que consistiria a passar a un sistema mutualitzat en el qual un fons europeu comú es faria càrrec de protegir els dipòsits de tots els Estats membres. Durant anys, aquesta proposta s’ha topat amb l’oposició d’Alemanya, que es mostrava poc inclinada a assumir el risc de mutualitzar la protecció dels dipòsits dels països perifèrics.

Les EMI asseguren el 100% dels dipòsits

A diferència dels bancs tradicionals, les entitats financeres com 11Onze, amb llicències EMI, de les sigles en anglès d’Electronic Money Institution, estan obligades a garantir el 100% dels dipòsits dels seus clients. Diners que no formen part del balanç de la mateixa EMI i, en conseqüència segueixen protegits per l’assegurança, que garanteix la recuperació total dels estalvis en cas de fallida de l’entitat financera.

Addicionalment, les entitats financeres amb llicència EMI no estan autoritzades a vendre productes bancaris d’alt risc, ni a promocionar productes d’inversió, ni tampoc a recomanar operacions que comportin risc de crèdit als clients. Tanmateix, i, al contrari dels bancs tradicionals, no estan autoritzades a fer servir els dipòsits dels clients per a préstecs. Per tant, ofereixen un risc zero i asseguren que els estalvis dels seus clients estan 100% segurs, independentment de la regulació europea referent a la garantia de dipòsits.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.