Cada dia sentim parlar de l’Ibex, el Nasdaq o el Dow Jones com si tothom sabés què representen. Però què són exactament aquests índexs? I què signifiquen els famosos punts que pugen i baixen constantment?

És l’hora del telenotícies. El presentador anuncia que l’Ibex-35 ha pujat 240 punts, que el Nasdaq torna a marcar màxims històrics i que Wall Street obrirà amb optimisme. La notícia dura menys d’un minut i el programa continua. Ho hem sentit centenars de vegades, però si algú ens preguntés què signifiquen realment aquests punts, probablement ens costaria trobar una resposta.

I és una llàstima, perquè els índexs borsaris són molt més fàcils d’entendre del que sembla. Un cop descobreixes què representen, les notícies econòmiques deixen de sonar com un idioma reservat als experts.

El marcador dels mercats

Quan volem saber com va una lliga de futbol no cal veure tots els partits. N’hi ha prou amb mirar la classificació. D’un cop d’ull sabem qui lidera la competició, qui baixa posicions i qui travessa un bon moment. Els índexs borsaris fan exactament aquesta funció. No són empreses ni tampoc la borsa en si mateixa. Són un marcador.

L’Ibex-35 resumeix el comportament de trenta-cinc de les empreses més representatives de la borsa espanyola. El Nasdaq-100 ho fa amb algunes de les grans companyies tecnològiques dels Estats Units, mentre que el Dow Jones o el Nikkei compleixen la mateixa missió als seus respectius mercats.

La seva funció és resumir, en una sola xifra, com evoluciona aquest conjunt d’empreses. Però aquest marcador té una particularitat: no parla de gols, sinó de punts. I és aquí on acostuma a començar la confusió. Els punts no són euros. Tampoc són dòlars ni representen una quantitat fixa de diners. Són simplement una unitat de mesura.

Podem imaginar-los com els graus d’un termòmetre. Quan la temperatura passa de vint a trenta graus, ningú no es pregunta quants litres de calor hi ha al carrer. Els graus només serveixen per indicar que fa més calor que abans. Amb els índexs passa exactament el mateix. Si avui l’Ibex cotitza més amunt que ahir, vol dir que, en conjunt, les empreses que el formen valen més que el dia anterior. Els punts només serveixen per mesurar aquesta diferència.

Per què no totes les empreses compten igual?

Si un índex resumeix el comportament de moltes empreses, sembla lògic pensar que totes hi influeixen per igual. Però no és així.

Imaginem una cistella amb una síndria, quatre pomes i un grapat de cireres. Si traiem una cirera, el pes total gairebé no canvia. Si traiem la síndria, la diferència és enorme. Als índexs passa una cosa semblant. Les empreses més grans tenen un pes molt superior al de les més petites. Per això, quan una companyia com Inditex, Iberdrola o Santander experimenta una forta pujada o una davallada important, pot arrossegar bona part de l’Ibex amb ella. És perfectament possible que moltes empreses acabin el dia en positiu i, tot i així, l’índex baixi. O que passi just el contrari.

La borsa no és tota l’economia

Aquest és probablement el malentès més habitual. Quan sentim que Wall Street marca un nou rècord o que el Nasdaq viu un any extraordinari, és fàcil pensar que l’economia funciona de meravella. Però els índexs només expliquen una part de la història.

Reflecteixen el comportament de les empreses cotitzades i, sobretot, les expectatives dels inversors. En canvi, la salut econòmica d’un país també depèn dels salaris, de l’ocupació, del consum, del preu de l’habitatge o de la situació de milers de petites empreses que ni tan sols cotitzen a la borsa.

Per això la borsa pot pujar mentre moltes famílies continuen perdent poder adquisitiu. I també pot passar el contrari. Els índexs són un excel·lent termòmetre dels mercats, però no de tota l’economia.

Fins i tot la borsa té dites d’estiu

Com qualsevol altre àmbit, els mercats financers també tenen les seves frases fetes. Una de les més conegudes és «Sell in May and go away», és a dir, «ven al maig i marxa de vacances». 

La dita va néixer fa més d’un segle a la City de Londres, quan molts grans inversors abandonaven la capital durant els mesos d’estiu per traslladar-se a les seves residències de camp. Amb menys activitat als mercats, les operacions disminuïen i es va estendre la idea que la millor època per invertir començava amb la tornada de la tardor.

Com passa amb tots els refranys, no sempre es compleix. Hi ha hagut estius extraordinaris per a la borsa i anys molt dolents fora d’aquest període. Però continua sent una de les expressions més populars del món financer.

Mirar els índexs amb uns altres ulls

Cada punt que puja o baixa un índex és el resultat de milers de decisions preses simultàniament per inversors d’arreu del món. No és una predicció del futur ni una sentència sobre l’estat de l’economia. És una fotografia d’aquell instant.

Potser no tots acabarem invertint a la borsa, però entendre què representen l’Ibex, el Nasdaq o el Dow Jones ens permet seguir l’actualitat econòmica amb una mirada molt més crítica.

Perquè, la pròxima vegada que sentim que un índex ha guanyat 300 punts o ha tancat en màxims històrics, ja sabrem que darrere d’aquesta xifra no hi ha cap misteri. Igual que el marcador d’un partit no explica tota la història del joc, els índexs tampoc expliquen tota l’economia. Però ens ajuden a entendre, d’un sol cop d’ull, cap a on es mou el partit dels mercats.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.