La crisi entre Israel i l’Iran ha tornat a situar l’estret d’Ormuz al centre de l’actualitat. Però, per entendre per què els mercats reaccionen amb tanta preocupació davant qualsevol amenaça en aquesta regió, cal anar molt més enllà dels titulars i descobrir la història d’un dels punts més estratègics del planeta.

Quan esclata una crisi a l’Orient Mitjà, hi ha un nom que acostuma a aparèixer immediatament als titulars econòmics: l’estret d’Ormuz. Els analistes alerten sobre possibles interrupcions del trànsit marítim, els preus del petroli reaccionen i les grans potències segueixen els esdeveniments amb una atenció gairebé obsessiva.

Per a moltes persones, aquesta preocupació pot semblar exagerada. Al cap i a la fi, es tracta simplement d’un pas marítim situat entre l’Iran i Oman. Però aquesta percepció canvia quan s’entén una de les grans lliçons de la geopolítica: la geografia continua determinant bona part de l’economia mundial.

L’estret d’Ormuz és una estreta via de navegació que connecta el golf Pèrsic amb l’oceà Índic. Des d’un punt de vista geogràfic és relativament petit, però la seva ubicació l’ha convertit, durant segles, en una peça fonamental del comerç internacional. Molt abans que existís el petroli, aquestes aigües ja eren transitades per mercaders que transportaven espècies, seda, metalls preciosos i altres productes entre Orient i Occident. Perses, àrabs, portuguesos i britànics van competir pel seu control perquè entenien una realitat molt simple: qui domina les grans rutes comercials acumula riquesa i influència.

Els portuguesos van ser els primers europeus a adonar-se de la seva importància estratègica quan van ocupar l’illa d’Ormuz al segle XVI. Més tard, l’Imperi Britànic convertiria el golf Pèrsic en una de les seves principals zones d’influència per protegir les comunicacions amb l’Índia. Durant segles, el valor d’aquest corredor marítim va estar associat al comerç. Però tot canviaria amb l’arribada del petroli.

La descoberta dels grans jaciments de petroli de l’Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar, l’Iraq i els Emirats Àrabs Units va transformar completament la regió durant el segle XX. Aquell pas marítim que havia servit per transportar mercaderies es convertia ara en la principal porta de sortida d’una de les matèries primeres més importants del món. Des d’aleshores, l’estret d’Ormuz ha passat a ser una de les artèries energètiques més importants del planeta.

Actualment, prop d’una cinquena part del petroli consumit al món travessa aquestes aigües. També hi circula una part significativa del comerç mundial de gas natural liquat. Països com la Xina, l’Índia, el Japó o Corea del Sud depenen enormement de la seguretat d’aquesta ruta marítima per alimentar les seves economies. Això explica per què qualsevol incident genera inquietud. Si el flux de petroli es veiés alterat de manera significativa, els efectes es notarien ràpidament als mercats energètics. El preu del petroli augmentaria, el transport s’encariria i la inflació podria tornar a pressionar les economies de tot el món.

Tanmateix, la importància d’Ormuz va encara més enllà de l’energia: quan el petroli es va convertir en poder monetari.

El final del vincle amb l’or

L’any 1971, el president nord-americà Richard Nixon va posar fi a la convertibilitat del dòlar en or, tancant definitivament l’etapa iniciada amb els Acords de Bretton Woods després de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquell moment, els Estats Units necessitaven reforçar la confiança internacional en la seva moneda. La resposta arribaria pocs anys més tard amb els acords establerts amb l’Aràbia Saudita i altres productors de petroli.

El mecanisme era senzill però extraordinàriament efectiu: el petroli es comercialitzaria principalment en dòlars. Això significava que qualsevol país que volgués comprar energia necessitava disposar abans de moneda nord-americana.

D’aquesta manera naixia el sistema conegut com a petrodòlar. El control de les grans rutes energètiques quedava estretament vinculat a l’hegemonia financera dels Estats Units.

A mesura que el petroli es convertia en el motor de l’economia mundial, la seguretat del golf Pèrsic es transformava en una qüestió estratègica per a Washington. Aquesta realitat va quedar formalment plasmada el gener de 1980, quan el president Jimmy Carter va pronunciar el discurs que donaria origen a la coneguda Doctrina Carter.

En plena Guerra Freda, després de la Revolució Islàmica de l’Iran i de la invasió soviètica de l’Afganistan, Carter va advertir que qualsevol intent d’una potència estrangera de controlar la regió del golf Pèrsic seria considerat una amenaça directa als interessos vitals dels Estats Units i seria rebutjat utilitzant tots els mitjans necessaris, inclosa la força militar. 

La Doctrina Carter convertia la protecció del golf Pèrsic i de l’estret d’Ormuz en un objectiu permanent de la política exterior nord-americana, evidenciant fins a quin punt el control dels fluxos energètics era considerat essencial per preservar l’ordre econòmic internacional liderat pels Estats Units. Durant dècades, aquesta arquitectura energètica i financera va contribuir a consolidar la posició dominant del dòlar i a reforçar la influència global nord-americana.

El procés de desdolarització actual

La crisi actual entre Israel i l’Iran arriba en un moment especialment delicat. El món està experimentant transformacions geopolítiques profundes. La Xina guanya pes econòmic, Rússia intenta reduir la seva dependència del sistema financer occidental i els BRICS exploren alternatives per incrementar l’ús de les seves pròpies monedes en el comerç internacional.

L’Iran participa activament en aquesta tendència. De fet, la seva incorporació als BRICS simbolitza la voluntat de construir un ordre econòmic menys dependent del dòlar. Per això, quan els inversors observen les tensions a l’estret d’Ormuz, no només veuen una possible alteració del subministrament energètic. També hi veuen un dels escenaris on es manifesta la competició entre diferents visions de l’ordre mundial.

Això no significa que el dòlar estigui a punt de perdre el seu paper dominant. Continua sent, amb diferència, la principal moneda internacional. Però sí que indica que la desdolarització s’ha convertit en una de les grans tendències geopolítiques del segle XXI.

L’estret d’Ormuz ens recorda una realitat sovint oblidada: darrere dels grans moviments de l’economia mundial hi ha factors geogràfics, energètics i polítics que continuen condicionant la nostra vida quotidiana. Quan parlem de petroli, inflació o tipus d’interès, també estem parlant de geopolítica. Per això és tan important entendre què passa en punts estratègics com Ormuz. Perquè el món és cada vegada més global, però les conseqüències de les seves crisis continuen arribant fins a la nostra butxaca. 

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.