Els Estats Units van celebrar el 3 de novembre les eleccions de mig mandat, conegudes com a “midterms”. Una cita electoral que se celebra cada quatre anys, a l’equador del mandat presidencial, i que pot alterar l’equilibri polític del país. Encara que el president no es presenti a les urnes, el resultat determina qui controlarà el Congrés i, per tant, qui tindrà la capacitat d’impulsar, modificar o bloquejar bona part de les lleis. Però com funciona aquest sistema i què hi ha realment en joc?

Als Estats Units, el president és escollit per quatre anys, però els ciutadans voten els seus representants al Congrés cada dos anys. Quan aquestes eleccions coincideixen amb la meitat del mandat presidencial, s’anomenen “midterms”. 

La raó és un dels principis fonamentals de la democràcia nord-americana: el poder no pot quedar concentrat en una sola institució. La Constitució reparteix les responsabilitats entre tres poders: el president, que dirigeix l’executiu. Mentre que el Congrés aprova les lleis, els tribunals interpreten la legislació i en controlen la constitucionalitat. D’aquesta manera, els ciutadans poden renovar el poder legislatiu sense haver d’esperar les següents eleccions presidencials.

Què s’escull exactament?

El Congrés nord-amerocà està format per dues cambres amb sistemes electorals diferents:

• La Cambra de Representants té 435 escons amb dret a vot. Tots es renoven cada dos anys i es reparteixen entre els estats segons la seva població. Per això, els estats més poblats tenen més representants.
• El Senat té 100 membres, dos per cada estat, independentment de la seva població. Els senadors exerceixen mandats de sis anys i aproximadament un terç dels escons es renova cada dos anys.

En aquestes  eleccions del 2026 es van posar en joc els 435 escons de la Cambra de Representants i 35 del Senat, incloses dues eleccions especials. A més, molts estats van celebrar eleccions per escollir governadors, representants dels parlaments estatals i altres càrrecs públics. Per tant, els midterms no són una sola votació, sinó un conjunt d’eleccions que redistribueixen el poder polític a diferents nivells.

Què hi ha en joc si el president continua al càrrec?

Aquí hi ha la clau per entendre la importància d’aquestes eleccions: guanyar la presidència no significa controlar totes les decisions del país. El president pot dirigir la política exterior, encapçalar el govern i exercir les seves competències executives. Però per aprovar noves lleis, modificar impostos o autoritzar la despesa pública necessita la participació del Congrés.

Imaginem que la Casa Blanca vol impulsar una reforma fiscal. El president pot defensar-la, però el text ha de superar el procés legislatiu. Si no hi ha prou suport parlamentari, la reforma pot quedar bloquejada o haver de ser negociada.

La Cambra de Representants també pot impulsar investigacions sobre l’Administració. En canvi, el Senat, per la seva banda, té competències decisives en la confirmació de jutges federals i alts càrrecs. Aquest mecanisme es coneix com a “checks and balances” o sistema de controls i contrapoders. La seva funció és impedir que una sola institució governi sense supervisió.

Per què també ens afecten a Europa?

La política nord-americana té conseqüències molt més enllà de les seves fronteres. Les decisions pressupostàries, fiscals i legislatives de Washington influeixen en una economia amb un pes determinant en els mercats mundials.

El Congrés intervé en qüestions com el finançament federal, la política fiscal i l’aprovació de determinades mesures comercials. Són decisions que poden afectar les empreses, els inversors i les relacions econòmiques amb Europa. Per això, entendre els “midterms” també ajuda a interpretar els debats sobre el deute públic nord-americà, la despesa federal o les prioritats econòmiques dels Estats Units.

Les eleccions de mig mandat o “midterms” ens recorden, en definitiva, que el poder d’un president no depèn només de qui ocupa la Casa Blanca, sinó també de qui aprova les lleis al Capitoli.

I aquesta és la gran particularitat del sistema nord-americà: els ciutadans poden modificar l’equilibri institucional sense canviar el cap de l’executiu. Entendre com les decisions polítiques i econòmiques internacionals poden influir en els mercats, les finances i els nostres estalvis. 

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.