Economia de la longevitat i el benestar financer

A mesura que s’allarga l’esperança de vida de la població mundial i es redueix la taxa de natalitat, calen nous plantejaments per fer front als reptes socials i econòmics. Un estudi del Fòrum Econòmic Mundial detalla els principis a seguir per garantir el benestar i la prosperitat de la societat enmig d’aquest canvi de paradigma demogràfic.

 

L’èxit del desenvolupament socioeconòmic comporta l’envelliment de la població. A les millores en nutrició, medicina, sanejament, educació i benestar econòmic que allarguen l’esperança de vida de la població, s’hi afegeix una reducció de la taxa de natalitat, ja sigui per l’èxode de la població rural a les grans ciutats o perquè la gent té altres prioritats.

El cas és que el món està envellint a gran velocitat. Les persones de més de seixanta anys ja representen l’11% de la població mundial i, d’aquí a 2050, aquesta xifra augmentarà fins al 22%. A Espanya, es preveu que en aquesta data hi hagi 23,3 milions de persones de més de cinquanta anys, la meitat de la població.

Això tindrà un important impacte econòmic i social. A mesura que s’allarga l’esperança de vida, s’incrementa la proporció de població més gran que té una dependència econòmica, al mateix temps que hi ha menys persones que puguin contribuir a pagar les pensions d’una població envellida. 

És a dir, es fa difícil garantir el benestar d’aquesta població envellida. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, mentre que l’esperança de vida s’ha incrementat en més de sis anys del 2000 al 2019, l’esperança de vida saludable ho ha fet en poc més de cinc anys. 

Per tant, cal implementar noves mesures per a garantir que l’economia de la longevitat no estigui renyida amb el benestar de tota la població i tingui un impacte positiu enmig del canviant panorama demogràfic mundial.

 

Els 6 principis de l’economia de la longevitat

L’estudi fet pel Fòrum Econòmic Mundial reconeix que no és fàcil abordar els problemes de la longevitat en l’àmbit mundial, ja que cada país té una realitat diferent: diversos sistemes de pensions i jubilació, edats de jubilació divergents i diferents opcions per gènere o professió. Això no obstant, proposa un conjunt de sis principis als quals es poden subscriure les empreses, els governs i les societats.

  1. Assegurar l’estabilitat financera davant esdeveniments clau de la vida. Gairebé el 40% de la població mundial enfronta inestabilitat financera a causa d’interrupcions no planificades de la seva carrera professional, malalties o jubilacions inesperades i els resultaria impossible o molt difícil accedir a diners d’emergència en un termini de trenta dies. A dues terceres parts de la població els preocupa no tenir suficients diners per a les despeses mensuals normals i la meitat es quedaria sense estalvis en un mes si perdés els seus ingressos, mentre que una tercera part ho faria en una setmana.

    Per tant, cal fomentar la col·laboració publicoprivada per a dissenyar polítiques i programes que protegeixin les persones de caure en la pobresa a conseqüència d’esdeveniments vitals clau i facilitar als treballadors l’accés a vehicles d’estalvi financer i d’assegurances, de manera existeixi un coixí financer i no hi hagi el perill de sobreviure als estalvis.

  2. Proporcionar accés universal a educació financera. Només el 33% de la població mundial té coneixements financers suficients, la qual cosa contribueix a les desigualtats econòmiques que estan fortament correlacionades amb les desigualtats d’esperança de vida. En altres paraules, una gran part de la ciutadania no té la capacitat necessària per gestionar les seves finances d’una manera eficaç.

    L’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania. És complicat prendre les decisions encertades en la gestió de la llar, la planificació de l’estalvi, la sol·licitud d’un crèdit o la contractació d’una hipoteca si no tenim uns coneixements financers mínims. En conseqüència, és necessària una educació financera completa i imparcial que capaciti a les persones per a prendre decisions financeres amb coneixement de causa.

  3. Prioritzar l’envelliment saludable com a base per a l’economia de la longevitat. La principal raó per la qual les persones majors deixen el seu treball abans d’aconseguir l’edat de jubilació és la deterioració de la seva salut. El 80% dels adults dels països en vies de desenvolupament estan preocupats pel cost de les despeses mèdiques i pateixen una malaltia durant una cinquena part de la seva vida.

    S’ha de posar el focus en l’accés equitatiu als serveis sanitaris que puguin facilitar el benestar tant de l’individu com de la societat en general a través de la prevenció i l’atenció mèdica. Procurant retardar o evitar el sorgiment de malalties, sobretot de tipus crònic, i accidents a causa de l’impacte financer que suposen per l’individu i la societat.

  4. Evolucionar les ocupacions i el desenvolupament d’habilitats al llarg de la vida per a promoure una força laboral multigeneracional. En l’àmbit global, fines el 25% de les persones de cinquanta-cinc anys o més desitgen treballar, però no poden perquè tenen dificultats per a trobar oportunitats. L’edatisme o la barrera tecnològica són alguns dels impediments amb què es troben i que provoquen que siguin expulsats pel sistema per més que desitgin continuar treballant.

    Els canvis demogràfics i les innovacions tecnològiques exigeixen que les ocupacions i la capacitació s’adaptin i evolucionin, permetent a les persones prolongar els seus anys de treball com desitgin. La formació contínua i l’actualització permanent haurien de ser habituals per a les persones i per a les empreses, i ser secundades o promogudes pel govern i les organitzacions.

  5. Dissenyar sistemes i entorns per a la connexió social i el propòsit. L’estudi recalca la importància de la connexió social. La gent gran socialment aïllada té un major risc de patir una malaltia i una mort prematura. De fet, són nombrosos els estudis que han pogut comprovar científicament la correlació entre solitud i malaltia.

    És necessari fomentar el disseny i la promoció de sistemes i entorns per a la connexió social pot mitigar aquests efectes. Al mateix temps, call lluitar contra l’edatisme i així evitar aquesta doble discriminació que aïlla les persones de més cinquanta anys de la societat i que pot arribar a conduir-les a la pobresa.

  6. Abordar les desigualtats de longevitat, incloent-hi diferències de gènere, raça i classe. Les pensions no es distribueixen equitativament, les dones reben, de mitjana, un 26% menys de pensió per jubilació que els homes. Dins d’un mateix país, hi ha situacions de desigualtat en l’esperança de vida en funció al nivell d’ingressos dels ciutadans, o la seva ètnia.

    La defensa de la igualtat salarial i de pensions, així com el suport als cuidadors informals, són alguns dels elements crucials per a garantir que la seguretat financera i els beneficis de la longevitat puguin ser més accessibles per a tots.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Trobant feina més enllà dels cinquanta

3min lectura

Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia...

Cultura

Els europeus suspenen en educació financera

4min lectura

Només un de cada tres ciutadans adults europeus té...

11Onze

David Garrofé analitza el mercat laboral del futur

3min lectura

La manca de mà d’obra i l’escassetat de personal...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article.
    Merci

    • Xavier Vinolas EscodaXavier Vinolas Escoda says:
      Xavier

      Gràcies, Manel! Celebrem que t’hagi agradat

      Fa 3 setmanes

Deixa una resposta

App Store Google Play