El deute global va assolir un nou rècord el 2023, situant-se en 289,6 bilions d’euros. Aquesta tendència a l’alça s’ha accelerat a un ritme alarmant en l’última dècada, posant en dubte la seva sostenibilitat i representant una bomba de rellotgeria per a l’economia mundial.

El deute mundial de llars, empreses, bancs i governs va sumar un total 289,6 bilions d’euros al tancament de 2023, enfront dels 275.4 bilions d’euros comptabilitzats del 2022. Un nou rècord segons els càlculs de l’Institut Internacional de Finances (IIF). El volum total de deute sobirà i de bons corporatius és de gairebé 92 bilions d’euros, una xifra similar al PIB mundial, mentre que el deute de les llars ha augmentat fins als 53,4 bilions.

Això provocarà creixents pressions de finançament, especialment en les economies emergents, on la quantitat de bons corporatius que vencen en els pròxims tres anys representaven el 51% (4 bilions d’euros) del total el 2023.

Aquest dèficit fiscal global s’ha vist esperonat pel creixement del deute de les principals economies, especialment la dels Estats Units, que segons l’FMI va arribar al 123,3% del PIB el 2023 i pujarà fins al 126,9% al llarg d’aquest any. Al seu torn, el deute de l’economia xinesa va créixer fins al 83% del PIB el 2023, es preveu que arribi al 87% el 2024 i que superi el 100% el 2027.

L’FMI pronostica que el deute públic mundial augmentarà un punt percentual del PIB cada any a mitjà termini, i avisa que al ritme previst “el deute mundial assolirà el 100% del PIB per a finals de la dècada.” Els desfasaments d’ingressos i despeses en els pressupostos nacionals s’espera que afegeixin 4,9 bilions d’euros anuals entre 2024 i 2027.

La llosa del deute

Un deute públic desbocat és una càrrega per a l’economia, que frena la productivitat, augmenta els impostos i dificulta el finançament del sector privat. Cada any que s’incrementa aquest deute acumulat, les càrregues es fan més pesades i creix el risc econòmic.

La tendència a llarg termini és d’un augment inexorable del deute, impulsada pels dèficits crònicament elevats dels governs dels mercats desenvolupats. La càrrega del pagament del deute imposa un elevat peatge a les generacions futures, desviant fons de la despesa en infraestructures, educació i serveis socials.

Els polítics volen fer creure als ciutadans que l’alentiment del creixement econòmic, el descens dels salaris reals i la inflació persistent són factors externs que res tenen a veure amb les accions dels seus governs. Rarament, expliquen que aquests mateixos governs són directament responsables de la política fiscal, els conflictes geopolítics i la impressió de diners en excés que hi ha al darrere de la despesa deficitària i la pèrdua del poder adquisitiu de la ciutadania.

Sempre que sigui sostenible, el deute és un instrument necessari per al creixement, tanmateix, l’augment experimentat durant els últims anys està lluny d’aquesta sostenibilitat. Això està provocant que cada nació dediqui una major proporció dels seus ingressos per cobrir aquestes obligacions de deute. Un fet que, a la pràctica, pot acabar tenint conseqüències devastadores per gran part de la població.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.