El deute públic acumulat de la zona euro, primer pel rescat bancari i després a conseqüència d’estimular unes economies colpejades per la pandèmia sanitària, segueix a un nivell insostenible. Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa, amb una ràtio de deute sobre el PIB que es va veure incrementada en 1,2 punts respecte a l’exercici anterior en el primer trimestre de l’any.

El deute públic és el volum de diners que un Estat ha manllevat de forma directa o a través dels mercats financers o, dit d’altra manera, totes les obligacions de pagament no resoltes. És una eina de govern per a diferir les seves despeses en el temps i així poder complir les funcions en què s’ha compromès. 

Per si mateix, el deute sobirà no és necessàriament una cosa dolenta, pot servir com a lubricant per a estimular el bon funcionament d’una economia estancada o en recessió. Sovint s’utilitza en un primer nivell per a frenar una desacceleració en situacions excepcionals a través d’ajudes i estímuls fiscals que evitin la destrucció de teixit productiu. 

És el que va passar durant la crisi sanitària, quan governs de tot el món es van veure obligats a injectar grans quantitats de diners a les seves economies, incrementant de manera exponencial el seu deute sobirà per evitar un col·lapse total del teixit productiu.

Ara bé, per norma general, aquesta inversió ha de venir acompanyada d’unes reformes estructurals que busquin millorar l’eficiència i competitivitat de l’economia. D’altra manera, el dèficit públic es pot descontrolar, perpetuant un deute sobirà que pot acabar sent insostenible.

Dit això, no és el mateix endeutar-se per fer una inversió que generarà valor a l’economia, que demanar finançament per cobrir una despesa descontrolada. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha alguns països que són capaços d’afrontar nivells alts de deute perquè els mercats financers confien en la seva capacitat de pagament, gràcies a l’estabilitat de les seves economies o de la seva moneda nacional. 

El pes del deute sobre el PIB

Encara que es tenen en compte altres variables, la ràtio de deute públic sobre el PIB és una mètrica fonamental en l’anàlisi de la sostenibilitat del deute d’un país. En aquest sentit, els països de l’eurozona a dures penes van sanejar els seus comptes públics el 2023. 

Segons una anàlisi del Banc d’Espanya que consolida les operacions que guarden entre si les diferents capes del sector públic, l’Estat espanyol ha passat de tenir un deute públic de 384.662 milions d’euros el 2007 als més d’1.668.440 milions d’enguany. Es tracta d’una xifra equivalent al 114,1% del PIB, que supera en gairebé 7 punts la dada oficial donada pel Govern (107,7% del PIB, un increment d’1,2 punts respecte a l’exercici anterior) i sobrepassa de llarg la mitjana observada a la UE per a aquest mateix indicador (95,9% del PIB).

En pitjor situació es troben països com Grècia, Itàlia i França, en part gràcies al bon comportament de l’economia espanyola, que va créixer un 2,5% el 2023 i superant amb escreix la mitjana de la zona euro. Això va contribuir al fet que la ràtio de deute públic sobre PIB es reduís en 3,9 punts percentuals al llarg de 2023.

Uns desequilibris fiscals massa elevats

En seu últim informe presentat el dimecres passat, el Consell Fiscal Europeu equivalent a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) alerta que en els últims anys, la despesa pública s’ha accelerat significativament en molts països de l’eurozona, molt més enllà de les mesures temporals adoptades en resposta a la crisi de la Covid-19 i la posterior pujada dels preus de l’energia.

En aquest sentit, preveu que els dèficits fiscals durant el 2024 resultin superiors al que s’havia previst i recomanat anteriorment. I afegeix que és probable que la zona de l’euro hagi d’entrar el 2025 amb un nivell de suport pressupostari superior a les previsions anteriors.

A més, l’organisme avisa que Espanya es manté entre els països més endeutats d’Europa i que més han augmentat el seu deute arran de la crisi sanitària. Per tant, haurà de fer ajustos de 7.000 milions a l’any a partir de 2025, i reclama al Govern espanyol un “esforç extra” d’ajust abans d’arribar a aquest escenari.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.