El declivi del negoci “compra ara, paga després”

Els valors borsaris de les principals fintech especialitzades en pagaments ajornats, BNPL (Buy Now, Pay Later), han experimentat caigudes històriques. La preocupació per una continuada desacceleració augmenta a mesura que els consumidors retallen la despesa davant la pujada de preus i la probabilitat d’una recessió, que juntament amb l’entrada de nous actors al mercat, posarà a prova aquest model de negoci.

 

Valorada en fins a 50.000 milions de dòlars i amb més de 13 milions de clients, Affirm, amb seu a San Francisco, és capdavantera entre les empreses que basen el seu negoci en el mètode del pagament ajornat per captar, vendre i fidelitzar als teus clients, que poden obtenir préstecs a terminis quan adquireixen productes en línia.

Tal com s’ha vist amb moltes altres empreses tecnològiques, el caràcter deficitari d’aquesta ‘fintech’ no va ser un impediment perquè els inversors li atorguessin una capitalització borsària de milers de milions de dòlars després de la seva sortida a borsa el 2021. Tanmateix, la manca de rendibilitat i unes accions que segueixen una trajectòria descendent – han perdut un 60% durant l’últim any – només són un exemple d’una tendència estesa a altres empreses del sector, que fa posar en dubte el futur d’aquest model de negoci.

Com explica Isaac Sène, cap de producte d’11Onze, “el negoci de BNPL és un model arriscat amb tipus d’interès negatiu, gran part del risc és causat pel crèdit concedit pels actors actuals, que podria arribar a considerar-se ‘subprime’. Amb les potencials pujades dels tipus d’interès en els pròxims mesos el model de negoci es veu qüestionat, tal com està plantejat avui dia, i el pagament del deute encara més”.

“L’entrada d’empreses consolidades amb unes grans reserves de capital i pes de marca com Apple, poden ser una competència letal per a les ‘startups’ de BNPL actuals com Klarna.”

La banca i els gegants tecnològics volen part del pastís

La revolució digital i la maduresa del comerç electrònic van esperonar l’auge de mètodes de pagament alternatiu als que oferien els bancs tradicionals. Les noves generacions de nadius digitals volien més agilitat, menys comissions i una experiència totalment en línia.

El servei de compres en pagaments fraccionats a través de plataformes de comerç electrònic era l’evolució lògica d’una tendència que ja estava establerta en grans superfícies comercials físiques. La demanda per aquest tipus de serveis es va disparar durant el confinament causat per la crisi sanitària, quan s’ajuntava una època d’estabilitat econòmica amb uns consumidors avorrits a casa, i que només podien fer compres per internet. 

Tanmateix, només era qüestió de temps fins que la banca tradicional i gegants tecnològics amb grans recursos financers, com Apple, aprofitessin la popularitat de les seves plataformes i grans bases de clients, per integrar les seves pròpies aplicacions de pagament fraccionat, acaparant gran part del mercat que fins ara era exclusiu de les BNPL. “L’entrada d’empreses consolidades amb unes grans reserves de capital i pes de marca com Apple, poden ser una competència letal per a les ‘startups’ de BNPL actuals com Klarna.”, apunta Sène.

 

Finançament no regulat i endeutament descontrolat

Els joves i les famílies amb pocs ingressos són els sectors més vulnerables als riscs derivats de l’ús d’aquests serveis, especialment pel perill de l’acumulació de deute desmesurat. Les facilitats en donar crèdit i la manca de comprovació dels perfils crediticis abans de concedir préstecs poden portar a moltes famílies al sobreendeutament.

Per tant, el sector s’enfronta a un possible repunt de la morositat. La poca diversificació de les empreses dedicades exclusivament al model de BNPL facilita que sovint atenguin els consumidors amb menor puntuació creditícia. Un possible augment dels impagaments, juntament amb la disminució de la demanda provocada per la por del consumidor a una nova crisi, generen una desconfiança entre els inversors que es fa evident en la baixada dels preus de les accions.

La creixent pressió normativa i reguladora per part dels governs, juntament amb uns consumidors que cada vegada tenen uns pressupostos més ajustats, apunten cap a la disminució dels beneficis d’un model de negoci basat en les compres impulsives i de poca necessitat. El sector podria consolidar-se amb les empreses més diversificades que combinen el B2C amb el B2B – menys propens a la volatilitat del consumisme efímer – o que entenen el servei de pagaments fraccionats només com un valor afegit al seu negoci.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Compra-ho ara, paga-ho més tard

6min lectura

Al mercat hi ha aplicacions que permeten pagar, a terminis

11Onze

L’or com a refugi en un context d’inflació

2min lectura

Els inicis mai són fàcils. Però, quan es té en contra un ‘lobby’

Economia

La pujada del petroli que ens apropa a la crisi

5min lectura

La recuperació de la demanda i del consum del 2021 ha disparat



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Gestionar les finances una de les dificultats que he tingut és adonar-me de la importància del “temps”: Ara dec X i d’aquí a unes hores el meu deute és X + interès…

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Doncs sí, Francesc, és així mateix. No té res a veure pagar una quota de 20 euros durant tres mesos o haver-la de pagar durant tres anys… Moltes gràcies pel teu comentari, Francesc!!!

      Fa 3 mesos
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Caixabank ja s’hi ha apuntat. Dos mesos sense interessos i fins a 12 amb interessos. La facilitat de clicar mitjançant l’ app: “fraccionar pagament” al moment de comprar, és temptadora.
    La pregunta és: l’aplicació farà el càlcul immediat de l’import de les quotes? Et dirà quan pagaràs d’interessos i de despeses? O bé ja t’ho trobaràs?

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Hola Mercè, bona pregunta, jo per si un cas no ho provaré! La veritat quan he de fer més gasto del que tinc habitualment prefereixo avançar diners a la targeta que així el pròxim rebut sembla més petitet…. Finalment, soc més usuària del dèbit…Jejeje

      Fa 3 mesos
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Clar, això està fet per anar propiciant les compres compulsives, gastar per gastar i que qui deu diners els continuï devent tota la vida i així anar-li cobrant interessos de per vida… Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!

      Fa 3 mesos
  3. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    A mi personalment no m’agrada fraccionar les compres, m’agrada pagar a dèbit, d’aquesta manera m’estalvio ensurts a final de mes.

    • Mònica Cornudella says:

      Totalment d’acord, Manuel! Gràcies per la teva aportació, jo també ho comparteixo😉

      Fa 3 mesos
  4. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Bon article.
    Enllaça l’ economia per a professionals amb la del poble ras, que compra compulsivament al no adonar-se que els diners s’esmunyen de les mans
    abans de tenir-los físicament o virtualment. La sorpresa (??) del saldo bancari el dia 1 de cada mes.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Doncs sí, Mercè, és tal qual… I s’ha de dir que no tothom sap vigilar, organitzar o filtrar les despeses realment importants de les més supèrflues i fins i tot compulsives, i després passa el que passa, que hi han moltes persones que viuen endeutades de fa anys i no poden treure’s aquesta càrrega de sobre. Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!

      Fa 3 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play