Rere les guerres hi ha interessos econòmics i, per molt que resulti obvi i dolorós dir-ho, els conflictes actuals no són una excepció. Més enllà de les religions o els odis viscerals sempre hi ha l’economia. En conversa amb James Sène, president d’11Onze, analitzem el context geopolític i les seves conseqüències.

La guerra d’Israel a Palestina fa dies que ha entrat en una fase d’una virulència inaudita que està estremint el món. Mentre els mitjans i les xarxes competeixen en cruesa i dolor, les derivades geopolítiques del conflicte es mantenen en un segon pla. Però el president dels Estats Units, Joe Biden, va deixar ben clara la seva visió economicista del conflicte quan es va adreçar a la nació des del despatx oval per demanar al Congrés una aportació econòmica extraordinària. 

El president nord-americà, més enllà de la retòrica èpica de l’autoatorgat paper dels Estats Units al món, va assegurar que destinar diners per donar suport a Israel i Ucraïna seria “una inversió que generarà dividends durant dècades”. Parlar d’inversió en plena crisi humanitària sembla frívol, i ho és, però les guerres són negocis i el negoci va bé.

Però, què s’hi juguen els Estats Units i l’economia mundial en aquest conflicte? Per què la primera potència mundial, en un moment d’endeutament rècord, decideix seguir-se endeutant per “invertir” en conflictes?

Per analitzar la situació geopolítica internacional i entendre’n els lligams econòmics per a tots nosaltres, Toni Mata conversa amb el president d’11Onze, James Sène.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.