L’augment dels tipus d’interès ha generat un desfasament entre els ingressos dels bancs centrals d’Europa i els interessos que ara han d’abonar a les entitats financeres privades pels seus dipòsits. Com a conseqüència, la majoria registraran pèrdues en els pròxims exercicis i poden veure compromesa la seva independència.

Les fortes pujades de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) faran que els bancs centrals dels països de la zona euro registrin pèrdues en els pròxims anys. La causa dels números vermells no és una altra que el desfasament entre allò que ingressen i allò que paguen.

El deute públic adquirit per aquests bancs en els últims anys pràcticament no els reporta interessos. Això no suposava un problema fins a juliol de l’any passat perquè fins a aquest moment tampoc havien d’abonar interessos pels dipòsits que els confien les entitats financeres privades. El tipus del 0 % que marcava el BCE així li ho permetia. No obstant això, en els últims mesos la taxa d’interès s’ha disparat fins al 2,5 %, amb la qual cosa s’ha trencat l’equilibri en els balanços.

Mals temps per als bancs centrals

Ja al setembre, el banc central de Països Baixos (DNB) advertia en una carta dirigida al primer ministre d’aquest país que estava patint les conseqüències financeres del canvi en la política monetària del BCE. En ella, indicava que el DNB havia fer front a les pujades dels tipus que paga pels dipòsits que li confien els bancs, mentre que els ingressos pels bons adquirits no augmenten en consonància. I feia extensiu aquest problema a “tots els bancs centrals que apliquen programes de compra [de deute], tant en la zona de l’euro com fora d’ella”.

Unes setmanes després era el governador del Banc d’Espanya (BdE), Pablo Hernández de Cos, qui reconeixia que aquest organisme, “igual que la immensa majoria de bancs centrals de l’Eurosistema”, registrarà pèrdues aquest any. En una compareixença al desembre afegia que aquesta situació s’allargarà diversos anys.

Això no suposarà un cost per a l’Estat a curt termini, ja que el BdE compta amb unes provisions de més de 30.000 milions d’euros per a cobrir riscos financers. No obstant això, sí que eliminarà l’aportació que feia aquesta institució a les arques públiques en els últims anys. El seu benefici en l’exercici 2021 ja es va reduir un 16% en 2021, fins als 1.785 milions d’euros. D’aquest import, 925 milions van ser ingressats en el Tresor, com estableix el reial decret 2059/2008. Encara ha de publicar els seus comptes de 2022.

Pèrdues també per al BCE?

Reuters apuntava fa unes setmanes que el mateix Banc Central Europeu també està exposat a entrar en números vermells, ja que ha d’abonar una ingent quantitat d’interessos als bancs comercials, els dipòsits dels quals en el BCE ascendeixen globalment a uns cinc bilions d’euros.

El regulador bancari europeu és, en la seva major part, propietat dels bancs centrals nacionals dels països que han adoptat l’euro. Per això, alguns analistes apunten que aquestes pèrdues fins i tot podrien obligar a alguns d’aquests bancs centrals a sol·licitar un rescat.

De totes maneres, cal tenir en compte que el BCE compta amb importants recursos per a evitar aquest escenari. A més d’esgotar les seves provisions, podria recórrer a qualsevol ingrés que els bancs centrals nacionals obtinguin en les seves operacions de política monetària, com a bons i préstecs, per a millorar els seus comptes. També té la possibilitat d’ajornar pèrdues anotant-les en el seu balanç com un crèdit contra beneficis futurs.

Els bancs centrals poden continuar operant malgrat registrar pèrdues que esgotin tot el seu capital. No obstant això, com indica el BCE, “el principi d’independència financera implica que, en última instància, els bancs centrals nacionals haurien d’estar sempre prou capitalitzats“. És l’única manera de garantir la seva independència dels governs de torn.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!