Una dècada després del rescat bancari a Espanya les esperances de recuperar els milers de milions que es van injectar als bancs es van esvaint. Només s’han recuperat uns 6.000 milions dels 62.754 milions injectats per l’Estat Espanyol a un sector financer que s’ha transformat dràsticament. L’article publicat per “El Español” ens fa balanç dels canvis que hi ha hagut a la banca, i des d’11Onze Check analitzem la notícia amb el Mètode del Biaix.

Els greus problemes de liquiditat i la insolvència de les entitats bancàries van provocar que l’estructuració del sector bancari espanyol fos inevitable, però per a llavors Espanya ja estava pagant primes de risc insostenibles. Així doncs, el 19 de juny de 2012, el govern espanyol demanava, o els seus socis Europeus el forçaven a demanar, una línia de crèdit a la Unió Europea (UE) de 100.000 milions d’euros.

En última instància, el diner utilitzat per un rescat fet a mida per els bancs va ser de 41.333 milions d’euros, evitant el col·lapse del sistema financer espanyol. Fins ara, l’Estat, o més ben dit, el contribuent espanyol, ha retornat 17.612 milions d’euros al Mecanisme d’Estabilitat (MEDE), quedant pendent el retorn de la resta del préstec sol·licitat i els seus interessos d’aquí al 2025.

Diners públics a fons perdut

No obstant això, tot i obtenint beneficis rècord, la banca espanyola s’ha mostrat més que reticent a retornar els diners d’un rescat públic que finalment va pujar a 62.754 milions d’euros, dels quals només s’ha recuperat entorn de 6.000 milions d’euros a través d’amortitzacions i vendes d’entitats. Diners que són dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat que han pagat els seus impostos.

El cost social d’aquest rescat a un sistema bancari que continua desnonant a milers de persones a l’any, que no perdona un retard en el pagament d’una mensualitat de la hipoteca, que ha tancat milers de caixers i oficines bancàries fomentant l’exclusió financera de gran part de la població, és només una de les conseqüències d’un rescat que es va fer a mida de la banca, i a càrrec de la població que ha acabat pagant els plats trencats.

És per aquests motius que sorprèn que l’article publicat per “El Español” ens digui que s’ha fet tot el possible per evitar les pèrdues de diners públics, que no s’ha perdut la funció social de la banca, i que ens presenti els bancs com la punta de llança de la solució a la crisi econòmica que estem patint, especialment quan Espanya haurà de tornar a ser rescatada per Europa. A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors i arribem a la conclusió que aquesta notícia té un biaix d’un 40%.

INTENCIÓ

Podem deduir que hi ha una intenció d’establir el relat segons el qual la banca privada ha de participar sí o sí dels fons públics, però se la pot exonerar quan aquests mateixos fons públics no són retornats, atesa la seva qualitat de ser indispensable per l’estabilitat econòmica del país. Comentaris com “la banca, esta vez, no ha sido el problema, sino la solución”, obvien el fet que precisament, arran de la crisi sanitària, la banca ni tan sols ha estat necessària per fer d’intermediaria en les ajudes que han vingut d’Europa. 

CONTEXT

Tot i que es contextualitza la informació fent una prèvia del rescat bancari i dels diners que queden per retornar, costa d’entendre com es pot presentar a la banca com a solució als nostres problemes financers quan hi ha més de 50.000 milions que no ha tornat i que possiblement no tornaran mai a les arques públiques.

BOIRA

L’article es boiròs perquè part de la informació que es presenta no se sosté en cap evidència. Per exemple quan es parla de que s’ha mantingut l’obra social de la banca, sense tenir en compte que les inversions en obres socials han caigut un 60% en deu anys, i els beneficiaris en un 75%. Dit d’altra manera, l’obra sociocultural de les antigues caixes no ha tingut cap rescat.

VOLUNTAT DE SERVEI

Normalitza una situació que és clarament contrària a l’interès públic com un fet consumat que hem d’acceptar i mirar endavant. No es parla d’escenaris alternatius existents a altres països del nostre entorn on els bancs sí que han tornat gran part dels diners del rescat. Tampoc es fa menció de com una banca pública pot ser una alternativa al sistema actual que s’ha mostrat totalment inadequat per vetllar pels interessos financers de la població, especialment tenint en compte la incongruència ètica que suposa que entitats financeres amb rècords de beneficis no retornin diners públics que s’han fet servir per rescatar-les.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.