La veritat tritura la ficció
El departament de continguts i mitjans té l’objectiu d’explicar què és 11Onze o, millor dit, d’ensenyar-ho. Enfoca la comunicació de l’empresa transmetent-ne els valors i les ganes de canviar-ho tot.
Toni Mata, director de continguts i mitjans d’11Onze
No us molesta quan qualsevol banc o empresa que us vol vendre alguna cosa us tracta com si tinguessiu problemes de comprensió? Com si el públic, el client potencial, fos un ramat al qual se li han de donar unes indicacions concretes per a que entri dins del tancat? A mi m’emprenya molt. I crec que els ciutadans (per a empreses: els consumidors) ja comencem a tenir prou cultura audiovisual per entendre quan ens estan intentant prendre el pèl i quan no.
La meva feina al capdavant del departament de continguts i mitjans d’11Onze va en una altra direcció. M’agrada que siguem útils, m’agrada que expliquem les coses tal com són, m’agrada que siguem imprevisibles. Per això no contractem caríssimes agències de publicitat que ens convencerien d’idees suposadament modernes però preconcebudes, amb una fotografia perfecta i uns actors guapíssims. No ho fem això. No ens interessa. Ja ho fan tots els altres. I fa una mica de riure, la veritat.
Deixeu-me explicar-me amb exemples. Quan La Caixa fa un espot que sembla una peli universitària ianqui on ens parla d’un noi que han ajudat i que no sap si fer-se ‘traper’ o jugar a futbol americà… està molt bé, però és mentida. Sóc de Sabadell i això està rodat a les pistes de la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell), amb els preciosos cingles que obre el Ripoll de fons. El problema és que a Sabadell no hi ha cap equip de futbol americà i que en els equips de rugbi de la ciutat (que estan a l’altra punta de Sabadell, no pas allà), no hi consta aquest noi.
Però si busques en Munic HB veuràs que sí que li va molt bé en la música. Tot i que, és clar, aquesta potser no és la imatge que volen els promotors de l’espot. És el barri de Les Termes de Sabadell, allò s’assembla més al Baltimore de The Wire que a l’upper Diagonal dels directius de l’entitat valenciana. Total: que tot és mentida. Que s’han gastat una pasta per explicar-nos un conte de fades perquè la veritat, la realitat suburbial, no els deu agradar.
Un bany de realitat
Aquí som diferents. A 11Onze ensenyem realitat. Maca? Lletja? Això tant hi fa, és la que tenim. No és només La Caixa qui ho fa això, ho fa tothom, en una lamentable carrera per edulcorar el món en lloc de fer-lo comprensible o transformar-lo.
Aquests són per a mi els eixos de la comunicació d’11Onze. D’entrada fem servir el Magazine, 11Onze Podcast, 11Onze TV i Aprendre per entendre com funciona l’economia, quins són els mecanismes del món financer. Perquè, ens agradi o no, és la música que sona. Per tant, val més que aprenguem a ballar-la.
Un cop la comunitat sigui prou gran, ja mirarem de canviar la música. Perquè el següent pas és transformar la realitat, però això sí que ho haurem de fer entre tots. Per això els nostres treballadors fan l’esforç de fer-nos abastables temes d’interès, per posar damunt la taula coneixements que ens cal tenir. I pel mateix motiu transformador ens agrada comptar amb veus joves com les del Pasta Z o amb gent que posa en marxa idees en les que creu i que anem descobrint a Impulsors. Això és el que volem: persones que miren el món, es qüestionen què hi poden fer i es posen a construïr-ho. D’abaix a dalt.
Aversió a la mentida
Mireu, és que soc escriptor, de formació periodista i de trajectòria guionista de programes d’entreteniment. És un poti-poti estrany, ho sé. Ho dic perquè es comprengui la meva aversió absoluta cap a l’artificiositat i la mentida. Quan un escriptor escriu des del cor, de coses que li importen, es nota. Quan un periodista explica els fets, és diàfan, no li cal recargolar l’explicació. Quan un guionista és divertit, la gent riu o no riu. Doncs per a mi, el funcionament empresarial hauria de seguir aquestes directrius: si el que fa la teva empresa és bo per a la gent, fes-ho. Si no, tanca. Si el que has dir és veritat, fes-ho. Si no, tanca. Si vols explicar una història, que sigui interessant. Si no, tanca. No m’atabalis.
És per això que per a mi la veritat no és que superi la ficció, és que la tritura. La mentida (en banca, en publicitat, en política, en màrqueting) ha fet massa mal i ha enveritat la comunicació. Prou. Ja no sabem què és veritat i què és mentida. Els missatges corporatius i la desinformació es barregen en una amalgama indestriable, per això vam posar en marxa 11Onze Check, perquè ja n’hi ha prou d’aquest putiferi on s’alliten la banca i els mitjans contínuament. Tenim dret a que no ens enganyin.
El pes del documental
En definitiva: el meu repte és força divertit. Entre d’altres coses perquè puc veure com l’antic model es dessagna intentant fer el que nosaltres fem, que els hi és antinatural. Nosaltres només hem de posar càmeres en el dia a dia d’11Onze, donant molt pes al documental. Amb L’Academy vam ensenyar com formàvem els treballadors, amb Coneixent van descobrir els primers caps d’11Onze, amb En 4 dies vam ensenyar el procés de llançament d’El Canut i vam destapar totes les traves que ens va posar la banca tradicional. Què més farem? Seguir explicant aquesta història. Tot just estem a la primera temporada.
Hem vingut a aprendre, a créixer junts, a triturar les mentides i a canviar allò que no ens agrada. I a més, ho farem fent festa, ballant rumba. Havíeu vist mai una entitat financera anunciada per gitanos? Bé, doncs hem vingut a fer coses que no s’han fet mai.
Bona Toni 👌
Gràcies Toni!
Contingut molt dinamic i atraient. Felicitats
Moltes gràcies Toni, crec que la comunitat t’ho agreix molt. El que fas/feu a 11onze.👏
Gràcies, Carles, és tot un plaer sempre treballar per la comunitat i sobretot amb persones com en Toni. Genial!
Toni així fas que la vida sigui més fàcil de portar!
Me n’alegro, doncs!
Ets un crac Toni , Gràcies 👌🏽
Magistral 🙏🏿
Em trec el barret, Toni.
Pel que dius i per com ho dius.
Gràcies,
Un cop trets els barrets, a veure si aconseguim que altres es treguin la màscara. Gràcies Mercè!