La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat un altre paquet d’ajuda de 57.000 milions d’euros per a Ucraïna i uns 24.700 milions més per a Israel. Però quins seran els beneficiaris d’aquests diners? Els pobles que estan patint una catàstrofe humanitària o la indústria armamentística?

Després de mesos de bloqueig d’un grup de legisladors republicans, en una excepcional sessió de cap de setmana, la Cambra de Representants dels Estats Units aprovava aquest dissabte un paquet addicional d’uns 89.000 milions d’euros en assistència per a Ucraïna, Israel i Taiwan.

Les tres partides d’ajuda exterior es van votar de manera independent i aportaran 57.000 milions d’euros per a Ucraïna, 24.700 milions per a Israel i 7.600 milions per a la seguretat de la regió de l’Indo-Pacífic, incloent-hi milers de milions per a Taiwan. El paquet també inclou la prohibició, fins al març de 2025, del finançament a l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA, per les seves sigles en anglès), que proporciona assistència vital a Gaza.

La major part d’aquesta ajuda es destinarà al suport armamentístic, incloent-hi nous sistemes d’armament per a l’exèrcit ucraïnès i israelià directament de contractistes de defensa estatunidencs, així com per al reproveïment dels arsenals d’armament dels Estats Units i els seus aliats. Recordem que l’administració Biden està a punt d’aprovar la venda a Israel de fins a 50 avions de combat F-15 en un acord que s’espera que superi els 18.000 milions de dòlars.

Segons la retòrica oficial del govern del president Joe Biden, aquests diners són un sacrifici urgent i necessari en un moment en què els aliats dels Estats Units estan assetjats per amenaces i guerres. Els opositors Republicans del projecte de llei argumentaven que aquestes partides pressupostàries haurien d’estar lligades a fer front als problemes de seguretat de les fronteres nacionals i a la creixent càrrega del deute del país, advertint contra la despesa de més fons, que en gran manera es canalitzen directament a la indústria armamentística.

Es disparen els beneficis de la indústria armamentística

El paquet d’assistència militar aprovat aquest passat cap de setmana és l’últim de tot un seguit d’importants subvencions o reciclatge d’impostos cap al sector armamentístic que s’han produït d’ençà que va esclatar la guerra a Ucraïna, i que s’han convertit en una mina d’or per a la industrial militar estatunidenca i europea. Es tracta d’un fet que es repeteix en cada conflicte armat i que, per tant, no ens hauria de sorprendre.

Segons un estudi realitzat per GlobalTimes, els contractistes d’armes dels Estats Units van rebre gairebé la meitat —400.000 milions de dòlars— dels 858.000 milions destinats al pressupost de defensa de 2023. Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, les majors empreses del sector que cotitzen a Wall Street han acumulat pujades en la seva cotització per valor de 24.000 milions d’euros.

A més, les vendes d’armes estatunidenques a l’estranger van augmentar considerablement l’any passat, assolint la xifra rècord de 223.000 milions d’euros, un 56% més que en 2022, segons dades del Departament d’Estat.

Quant a la resta de l’OTAN, la decisió de les principals membres d’augmentar la seva inversió en defensa a causa de la pressió dels Estats Units ha disparat la projecció de creixement de moltes multinacionals de la indústria armamentística que, en alguns casos, han registrat alces de fins a 150% en borsa i guanys per sobre del 300% respecte a l’any anterior, com és el cas de l’alemanya Rheinmetall.

En el cas d’Espanya, està experimentant l’increment més gran en despesa militar dels últims 40 anys. El pressupost en defensa ja representa un 23% més respecte al passat 2022, sent aquesta la partida amb major creixement de la despesa estatal. Empreses del sector de la defensa, com Indra, Navantia o Santa Bàrbara de Sistemas, n’han tret grans beneficis.

Tenint en compte el genocidi a Gaza i que la guerra a Ucraïna fa mesos que és força evident que està més que perduda, costa entendre com aquestes noves partides d’armament beneficien a algú, més enllà de la indústria de defensa i a les butxaques dels polítics que hi estan lligats. Però com va dir Serge Varlay, treballador de BlackRock: els polítics són fàcils de comprar i la guerra és bona per als negocis.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.