Pesos i mesures: una història plena de matisos

La Revolució Francesa, a banda d’aportar els conceptes de llibertat, igualtat i fraternitat, també va aportar l’inici de l’homogeneïtzació de la mètrica dels sistemes de pesos i mesures a escala mundial. Fins llavors, cada territori tenia els seus propis sistemes i, cadascun, a la seva manera, havia també intentat unificar-los. A 11Onze fem un repàs d’aquesta evolució!

 

França va ser, el 1791, el primer Estat a aprovar el sistema mètric decimal basat en el metre i el gram. A partir de llavors, l’ús del gram i el metre es va anar estenent arreu del món. Però la seva acceptació com a sistema mètric estàndard no es va aprovar fins al 1960, quan va ser reconegut internacionalment el Sistema Internacional d’Unitats (SI).

Cal tenir present que la necessitat de mesurar les coses ha estat present en els humans des de temps immemorials. Des que la humanitat ha hagut d’intercanviar productes, ha fet servir sistemes de mesura, dels quals se’n tenen constància des de fa més de 5.000 anys. Al llarg dels anys, els pobles han estat usant mesures adaptades a les seves circumstàncies i és per això que s’han anat proposant diferents sistemes únics de pesos i mesures.

 

La convenció del metre

Posar-se d’acord amb un sistema de mesures ha estat una feina àrdua. La seva acceptació per part d’alguns territoris no té encara 150 anys d’història. El 20 de maig de 1875 a París es va celebrar la Convenció del Metre, on 17 països van signar un tractat internacional que tenia com a objectiu crear una autoritat mundial en el camp de la metrologia, la ciència que estudia els sistemes de pesos i mesures.

A partir d’aquest tractat es van crear tres organismes que encara són vigents avui dia: la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM), el Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIMP) i l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM). La missió d’aquests organismes va ser i és determinar un sistema de mesurar estandarditzat. A l’11a Conferència General de Pesos i Mesures del 1960 es va aprovar el conegut SI, que determinava sis unitats de base. I a la 14a conferència general es va aprovar incorporar la setena magnitud base: el mol. 

El BIPM, a la revisió que va fer el 2018 del SI, va modificar les definicions de quatre de les unitats bàsiques: el kilogram, l’ampere, el kelvin i el mol, Les noves definicions s’han basat en el valor numèric fix de la constant de Planck (h), la càrrega elemental (e), la constant de Boltzmann (k) i la constant d’Avogadro (NA), respectivament. Aquest fet ens indica que els valors estan en constant revisió i que aquest sistema es redefineix i precisa amb l’objectiu de facilitar la producció industrial, la recerca científica i l’intercanvi comercial.

El metre, Barcelona i les illes Balears

De totes les mesures, el metre és una de les dues unitats que es va estandarditzar des del primer moment. I Barcelona, com tantes altres vegades a la història, va ser cabdal. L’any 1799, quan es va fer la seva primera definició, el metre equivalia a la deu milionèsima part d’un quadrant de meridià terrestre. Aquesta mesura es va determinar després que s’amidés la fracció del meridià de París, entre Dunkerque i Barcelona, l’any 1718. Després, entre el 1792 i el 1798, es van allargar les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. En les feines de la segona part del mesurament hi va tenir un paper important el rossellonenc Francesc Aragó.

Així, l’any 1889 la definició de metre era la longitud del prototip internacional de platí-iridi, que va ser substituïda el 1960 per la definició basada en la longitud d’ona de la radiació corresponent a una transició particular en el criptó 86. Aquest canvi es va adoptar per millorar la precisió amb la qual es podia definir el metre, fet que es va aconseguir utilitzant un interferòmetre amb un microscopi viatger per mesurar la diferència de camí òptic a mesura que es comptaven les franges. Però l’any 1983 la definició va tornar a canviar i, des de llavors, el metre es defineix com la distància que recorre la llum en el buit en un interval de temps determinat.

 

Els diversos sistemes provoquen errors de càlculs

La complexitat a l’hora de definir cadascuna de les mesures té molts motius, però el principal són, sens dubte, els errors de càlcul. La història és plena de malentesos, picabaralles i desastres per no haver-hi un sistema de pesos i mesures estandarditzats. La història contemporània no se n’escapa, malgrat que gairebé tots els països han acceptat el SI —excepte els Estats Units, Libèria i Birmània—  i té episodis que continuen reivindicant la necessitat de fer servir un únic sistema, sobretot en un món tan globalitzat com el que vivim.

Un dels casos més sonats és el de l’Orbitador de Mart, el primer satèl·lit meteorològic, que la NASA va enviar a aquest planeta, però que no va poder mai fer la seva feina perquè l’any 1999, en arribar a l’òrbita de Mart, es va perdre. Les causes no se saben exactament. No obstant això, es té constància que hi va haver un error de càlcul. La NASA va fer servir el sistema imperial o anglosaxó, que empra mesures com les polzades, les milles o els galons, mentre que un dels contractistes va fer servir el sistema mètric decimal, que fa servir mesures com el metre, el kilogram o el litre. Una de les investigacions fetes per aclarir el cas va determinar que la causa de la pèrdua del satèl·lit va ser un error en “la conversió de les unitats”.

 

Magnituds tradicionals catalanes

Més enllà del protagonisme que té Barcelona en la definició del metre, la història de la mètrica de Catalunya és àmplia i plena de matisos. Els territoris havien creat els seus propis sistemes de mesurar, basats en l’herència que ens va deixar l’imperi romà. De fet, fins no fa pas massa anys, la gent encara feia servir en el seu argot comercial les unces, les lliures, la carga, el petricó i el jornal, entre altres.

A Catalunya, la voluntat d’unificar el sistema de metrologia arrenca del segle XIII. El primer acord en ferm, però, es va prendre a les Corts de Montsó celebrades el 1585, on es va plantejar la unificació dels sistemes entorn de les unitats de mesura que es feien servir a la ciutat de Barcelona. 

La unificació no va ser fàcil: només establir la metodologia ja va trigar dos anys. La reducció de pesos i mesures va començar a la Vegueria de Barcelona l’any 1587 i es va acabar a la Vegueria de Tortosa el 1594. Aquest laboriós treball s’ha conservat en gran part gràcies a les actes recollides en cinc volums que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els estudiosos de la metrologia catalana és on tenen el seu referent. I tu, encara fas servir alguna mesura antiga?

Mesures i pesos més usuals a la tradició catalana:

Unça. El pes català és igual a la dotzena part d’una lliura. Pes emprat en joieria, igual a quatre quarts o a la vuitena part d’un marc, que equival a 33,54 grams. Pes equivalent a nou dracmes. A l’Edat Moderna, moneda de vuit escuts d’or emesa a la península i als territoris americans que pesava una unça, equivalent a 27 grams.

Lliura. La lliura era la moneda de compte juntament amb els sous i els diners en el sistema monetari tradicional de Catalunya des de Carlemany. Unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià. A més de la lliura comuna, existien diferents tipus de lliures especials, entre les quals destaquen: la lliura de peix fresc, equivalent a 30 unces; la lliura carnissera, equivalent a 36 unces o tres terces, i la lliura grossa, equivalent a 18 unces. També és la unitat de mesura de pes que es fa servir en els països anglosaxons, de valor variable segons el sistema d’unitats que es fa servir. La lliura com a mesura de capacitat per a líquids s’emprava, entre altres, per mesurar el vi i l’oli.

Petricó. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.

Carga o càrrega. Pes equivalent a tres quintars o a 312 lliures. Mesura de capacitat de valor variable segons l’objecte mesurat i segons les comarques. La carga de vi equival a 128 porrons, és a dir, a 121,60 litres. Quantitat de raïm que hom posa dins les portadores, que equival generalment a 12 arroves.

Cana. Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a vuit pams, o a sis peus, o a dos passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Història de les crisis: esquerdar les pors (2/2)

18min lectura

A mesura que el segle XXI ha deixat enrere el bel·ligerant

Cultura

El valor de l’or

7min lectura

Al llarg de la humanitat, s’han ensorrat imperis, molts sistemes econòmics han fet fallida i

Economia

Breu història del patró or

1min lectura

El patró or era un sistema monetari segons el qual quasi



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manuel

    Molt interesant.
    Gràcies!!!

  3. Daniela SimónDaniela Simón says:
    • Oriol Garcia FarréOriol Garcia Farré says:
      Oriol

      Gràcies a tu, Daniela per seguir-nos i llegir-nos. Seguim a La Plaça!

      Fa 4 mesos
  4. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  5. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Mokt interessant ,desconeixei cana i carga ,jo encara faig servir la lliura ,tot i que cada cop menys per manca de coneixement d’aquesta

    • Mònica CornudellaMònica Cornudella says:
      Mònica

      Sempre és bo aprendre coses noves i mai és tard! Gràcies per ser-hi, Alícia.

      Fa 4 mesos
  6. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    👏 👏 bon article. El Meridià Verd o Dunkerke passa per Catalunya, des de París fins a la platja d’Ocata (El Maresme) on hi ha una fita explicativa.

    • Mònica CornudellaMònica Cornudella says:
      Mònica

      Gràcies per la teva aportació, Laura. Seguim!😉

      Fa 4 mesos
  7. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Bona classe de història, merci. Desconeixia les mesures estàndards tradicionals catalanes.👍

    • Mònica CornudellaMònica Cornudella says:
      Mònica

      Gràcies pel teu comentari, Jordi! Sempre s’aprèn alguna cosa nova a La Plaça.🧐

      Fa 4 mesos
  8. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    M’ encanta aquest article. La història, la ciencia -les trifulgues que hi ha al darrera per determinar què és un metre- i la part no tan llunyana de les mesures i pesos més usuals de la tradició catalana.
    La carga de vi, arrodonida a 120 l, i mitja carga, tan usuals en el comerç del vi, no fa pas tant temps.
    Val a dir que 11onze ens ha fet una mica anglosaxons al parlar del preu de les unces d’or.

    • Mònica CornudellaMònica Cornudella says:
      Mònica

      Gràcies, Mercè! A 11Onze intentem parlar i informar de tot a la nostra comunitat, a La Plaça. Ens agrada aprendre coses i estar al dia de tot. Seguim!😉

      Fa 4 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play