Si no acabes d’entendre per què, tot i viure en una suposada meritocràcia, el teu esforç no es veu recompensat, no pateixis, un model informàtic sobre la creació de riquesa tomba la noció que l’èxit econòmic està lligat al talent i a l’esforç individual, arribant a la conclusió que la sort hi juga un paper molt més important.

La loteria de les oportunitats es reparteix des del nostre naixement, però tenim poques possibilitats que ens toqui. Això sembla ser la conclusió de la tesi que defensen un grup de científics dirigits per Alessandro Pluchino, professor de física teòrica, mètodes i models matemàtics de la Universitat de Catània. 

Pluchino i el seu equip van desenvolupar un model informàtic que a través de simulacions analitza la distribució de la riquesa i l’èxit en una població hipotètica, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt intervenen factors com el talent humà i la sort.

Es tractava disseccionar fins a quin punt el paper de l’atzar influeix en el paradigma meritocràtic àmpliament dominant en les cultures occidentals, que es basa en la noció que l’èxit es deu principalment, si no exclusivament, a qualitats personals com el talent, la intel·ligència, les habilitats, l’esforç o l’assumpció de riscos.

Com funciona el model informàtic?

L’equip va introduir al simulador les dades d’una població hipotètica de persones dotades de la distribució mitjana de talent i intel·ligència. A continuació, el model informàtic va generar una simulació equivalent a una vida laboral de quaranta anys, introduint esdeveniments afortunats i desafortunats al llarg del temps, que equivalen a oportunitats per augmentar o disminuir la riquesa.

Seguint aquest mètode, els investigadors van descobrir que, la major part de les vegades, la riquesa està més vinculada a la sort que al mateix talent: “El nostre model mostra que si bé és cert que es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida, gairebé mai les persones més talentoses assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats.”

Al final, l’equip va comprovar si la distribució de la riquesa resultant coincidia amb la del món real, on el 80% de la població posseeix el 20% de la riquesa. I així va ser, una vegada i una altra. Dit d’altra manera, els resultats van confirmar que, malgrat les diferències en talent i esforç, l’atzar juga un paper crucial en determinar qui arriba a ser extremadament ric. Això significa que moltes persones amb talent i treballadores no esdevenen riques simplement perquè no han tingut la mateixa sort que altres.

Per altra banda, les simulacions també van demostrar que les oportunitats són distribuïdes de manera desigual. La gent que ja té certs avantatges, com un bon nivell educatiu o una bona xarxa de contactes, té més probabilitats de trobar-se amb oportunitats que poden portar a grans guanys econòmics, mentre que aquells que comencen des d’una posició menys privilegiada sovint ho tenen més difícil per accedir a les mateixes oportunitats.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.