Quan reps la nòmina i veus que et retallen gairebé cent euros cada mes, és normal preguntar-se: on van a parar aquests diners i per què augmenten sense que t’hagin apujat els impostos?

La resposta és menys visible del que sembla, la qual es diu “progressivitat en fred” i és la pujada silenciosa que l’Estat aplica quan no actualitza els trams de l’IRPF amb la inflació.

La retenció de l’IRPF és la part del teu salari que l’empresa paga directament a Hisenda en nom teu. No és un impost nou, sinó un pagament a compte de què acabaràs declarant a la renda. Això vol dir que cada mes avances diners a l’Estat que després, en funció del teu cas personal, et pot tornar o no. Aquests diners no van destinats específicament a les pensions o a cap servei concret, sinó que s’ingressen a la caixa general de l’Estat, des d’on es reparteixen per finançar totes les despeses públiques —incloses, entre moltes altres, les pensions.

Tot correcte fins aquí. El problema arriba quan el teu sou puja per compensar la inflació —per exemple, un 4 %— i, de cop, la teva retenció també s’incrementa. No és que siguis més ric: és que el sistema fiscal no està ajustat a la realitat dels preus.

IRPF: un impost progressiu… congelat en el temps

L’IRPF és progressiu, sí: com més cobres, més percentatge pagues. Però aquesta progressivitat es distorsiona quan els trams no s’actualitzen amb la inflació. Això fa que una pujada nominal del sou —sense guanyar poder adquisitiu— et faci saltar de tram i paguis més per cobrar igual o menys.

Segons la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), no ajustar els trams de l’IRPF a la inflació costa 736 € anuals a una família mitjana. I també la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) calcula que la meitat de l’augment recaptatori de l’IRPF entre 2019 i 2023 prové d’aquest efecte de la inflació sobre salaris que, en termes reals, no han millorat. En altres paraules: el teu sou puja un 4 %, els preus un 4 %, però tu pagues un 6 % més a Hisenda. És la trampa perfecta.

La inflació, l’aliada silenciosa d’Hisenda

Quan els preus pugen, també ho fan els ingressos fiscals. L’IVA, per exemple, s’aplica sobre preus més alts: si una compra passa de 100 € a 110 €, l’IVA del 21 % també augmenta. I això passa amb milions de transaccions cada dia. 

Segons dades de l’Agència Tributària, el 2022 la recaptació total va batre rècords amb 255.463 milions d’euros, un 14 % més que l’any anterior. Sense nous impostos, sense pujades de tipus, amb només amb la inflació.  És el que alguns economistes anomenen “impost invisible sobre la inflació”: un mecanisme que recapta més sense que ningú aprovi res al Congrés.

Sou real vs. sou nominal: la pèrdua de poder adquisitiu

Molts treballadors han vist com els seus sous s’incrementaven un 3 % o 4 %, però si la inflació és del 5 %, el resultat real és negatiu. Per tant, cobres més, però en pots comprar menys.

Segons l’INE, el poder adquisitiu mitjà a Espanya ha caigut un 6,7 % des de 2020, mentre que la recaptació per IRPF ha crescut més d’un 20 %. En altres paraules: el sou puja un 4 %, els preus un 4 %, però tu pagues un 6 % més a Hisenda.

Aquesta combinació és devastadora, perquè demostra que els espanyols tenen menys capacitat de compra, més impostos i menys estalvi familiar. Una fórmula que penalitza especialment les classes mitjanes i treballadores.

A La Plaça d’11Onze ja ho hem explicat que un salari mínim digne a l’àrea de Barcelona hauria de ser d’uns 1.322 € mensuals, molt per sobre de l’SMI estatal. Aquesta bretxa salarial explica per què la inflació colpeja més fort les llars treballadores i redueix dràsticament la seva capacitat d’estalvi.

Europa: tres models, tres resultats

A Europa hi ha tres enfocaments diferents:

• França i Àustria ajusten automàticament els trams a la inflació: els contribuents no perden poder adquisitiu fiscal.
• Portugal ho fa parcialment, revisant els mínims i deduccions cada any.
• Espanya no ho fa des del 2008, tot i tenir una inflació acumulada del 26 % en quinze anys.

El resultat, segons Eurostat, és molt clar: Espanya té una pressió fiscal del 42,2 % del PIB, la més alta de la seva història i per sobre de la mitjana europea (41,4 %). Però, paradoxalment, els serveis públics continuen sense reflectir aquest increment.

Qui paga més? Sempre la classe mitjana

Els grans patrimonis troben vies legals per optimitzar; les rendes més baixes reben ajuts i bonificacions. Però les rendes entre 20.000 € i 40.000 € anuals suporten el gruix de la càrrega fiscal. És el cor de la “progressivitat en fred”: un sistema que esdevé regressiu amb la inflació.

Els experts coincideixen:

• Cal indexar trams i mínims de l’IRPF a la inflació.
• Rebaixar retencions per rendes inferiors a 30.000 €.
• Revisar deduccions familiars i de dependència. 
• Fer més transparent la informació sobre la retenció real.

Aquestes mesures preservarien la progressivitat real sense reduir la recaptació estructural.

Cap govern no anuncia aquesta pujada. No surt als pressupostos ni a les rodes de premsa, però cada any que no s’ajusten els trams fiscals, l’Estat recapta més i els treballadors cobren menys. La inflació és inevitable. L’abús fiscal, no. Entendre què et retenen és el primer pas per defensar el teu sou real.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!