Durant anys, el relat econòmic dominant a l’Estat espanyol ha associat creixement amb èxit: més població, més consum, més turisme, més activitat immobiliària i més PIB. Però aquest model amaga una realitat incòmoda: créixer no sempre significa prosperar. La gran pregunta és per què algunes regions europees generen més riquesa amb menys població.

L’Informe Fènix posa dades a aquesta contradicció. Catalunya ha augmentat el seu PIB durant els darrers vint-i-cinc anys per sobre de la mitjana europea, però el PIB per càpita —la riquesa real per habitant— ha caigut en termes relatius respecte a Europa. És a dir, l’economia s’ha fet més gran, però no necessàriament més rica per a la gent que hi viu.

Mentre altres economies europees han apostat per la productivitat, la innovació i el valor afegit, gran part del model econòmic espanyol continua basant-se en el creixement quantitatiu: més població, més consum i més volum. La diferència és profunda, perquè acaba determinant els salaris, la capacitat d’estalvi, la qualitat dels serveis públics i, en definitiva, el nivell de vida de la població.

El gran error: confondre dimensió amb prosperitat

Una economia pot créixer de dues maneres. La primera consisteix a augmentar la productivitat: produir més valor amb més tecnologia, més innovació i més eficiència. És el model de les economies industrials avançades del nord d’Europa. La segona consisteix a augmentar el volum: més població, més treballadors, més construcció i més consum.

Aquest segon model pot fer créixer el PIB ràpidament durant un temps, però no garanteix millors salaris ni més benestar. I aquí apareix la gran divergència europea. Segons l’Informe, Catalunya ha passat de tenir un PIB per càpita sis punts superior a la mitjana europea a situar-se sis punts per sota. És un deteriorament molt significatiu per a una de les principals economies industrials del sud d’Europa.

La paradoxa és evident: l’activitat econòmica augmenta, però moltes famílies tenen la sensació objectiva de viure pitjor. El cost de la vida puja més ràpid que els salaris, la capacitat d’estalvi es redueix i l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les classes mitjanes.

Baviera: indústria, innovació i salaris alts

Si hi ha una regió que simbolitza el model europeu basat en productivitat, aquesta és Baviera. La locomotora industrial alemanya concentra empreses tecnològiques, indústria avançada, enginyeria, automatització i recerca aplicada. No és casualitat que presenti alguns dels salaris més elevats d’Europa i una de les taxes de productivitat més altes del continent.

L’Informe Fènix mostra que l’Alta Baviera supera àmpliament Catalunya en productivitat per hora treballada. La clau no és treballar més hores. La clau és generar més valor en cada hora treballada. Alemanya ha construït bona part del seu model econòmic sobre la indústria exportadora, la formació tècnica, la innovació empresarial i l’estabilitat institucional. Aquest ecosistema permet pagar salaris elevats sense destruir competitivitat. És exactament el contrari d’un model basat exclusivament en baixos costos laborals.

Països Baixos: un país petit amb productivitat gegant

Els Països Baixos demostren que la prosperitat no depèn tant de la mida d’una economia com de la qualitat del seu model productiu. Amb una població relativament reduïda i un territori petit, han aconseguit convertir-se en una de les economies més eficients del món. El port de Rotterdam, la logística avançada, l’agroindústria tecnificada i l’aposta tecnològica han creat un model altament competitiu. Segons l’Informe Fènix, els Països Baixos se situen molt per sobre de Catalunya en productivitat.

I això no és una qüestió abstracta. Es tradueix directament en salaris més elevats, més capacitat d’estalvi, major renda disponible i una millor situació financera de les famílies. Quan una economia genera més valor, la riquesa acostuma a repartir-se millor i ofereix més estabilitat social.

El País Basc: la gran anomalia de l’Estat espanyol

El cas del País Basc és especialment revelador perquè comparteix marc institucional amb Catalunya i la resta de l’Estat espanyol. Tot i això, el seu comportament econòmic ha estat molt diferent.

Segons l’Informe, el País Basc ha aconseguit millorar el seu PIB per càpita amb un creixement demogràfic molt inferior al català. Ho ha fet mantenint un fort teixit industrial, una aposta sostinguda per l’FP industrial, empreses exportadores de mida mitjana i una estructura econòmica menys dependent de sectors de baixa productivitat. No és una economia perfecta. Però demostra que, fins i tot dins l’Estat espanyol, és possible prioritzar la productivitat, la indústria i el valor afegit per sobre del simple creixement quantitatiu.

Catalunya: més activitat, menys renda relativa

Catalunya continua sent una economia potent, diversificada i emprenedora. Però les dades indiquen una tendència preocupant: el model de creixement dels darrers anys ha estat incapaç de traduir l’expansió econòmica en més prosperitat individual.

L’Informe Fènix identifica dos problemes estructurals: una productivitat inferior a la mitjana europea i una dependència creixent de sectors de baixa productivitat. Aquest model genera ocupació, sí, però sovint és ocupació amb sous baixos, elevada temporalitat, poc valor afegit i escassa capacitat d’estalvi.

Mentrestant, l’habitatge, els impostos i el cost de la vida continuen augmentant. El resultat és una sensació creixent d’empobriment de les classes mitjanes: treballar més ja no garanteix viure millor.

El futur no és créixer més, sinó créixer millor

Europa ja ha assumit que competir amb salaris baixos és una batalla perduda. El continent no pot competir amb Àsia en costos laborals, però sí en tecnologia, automatització, indústria avançada, recerca i capital humà.

Per això moltes de les economies europees més sòlides estan apostant per reindustrialitzar-se, atreure talent qualificat i augmentar la productivitat. Mentrestant, a bona part del sud d’Europa encara predomina un model basat en el volum: més turisme, més construcció, més població i més consum.

És un model que pot generar creixement ràpid durant un temps, però que també acostuma a provocar pressió sobre infraestructures, encariment de l’habitatge, salaris estancats i menor cohesió social. La gran pregunta és quin model econòmic vol Catalunya per a les pròximes dècades? Perquè el debat ja no és només quant creix una economia, sinó com ho fa i qui es beneficia d’aquest creixement. Les economies europees més pròsperes no són necessàriament les que més població acumulen, sinó les que generen més valor per treballador.

I aquesta és probablement la gran lliçó de l’Informe Fènix: sense productivitat no hi ha prosperitat sostenible. A la Comunitat 11Onze continuarem analitzant aquestes transformacions econòmiques per entendre com afecten els estalvis, els salaris i el futur de les famílies.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.