Una inflació desbocada malgrat les aparences

El descens de la inflació interanual al març no és més que un miratge estadístic. En realitat, el cost de la vida en l’eurozona era en concloure aquest mes un 0,96% més elevat que al final de febrer. I la vida és avui gairebé un 15% més cara que fa dos anys.

Les estadístiques són a vegades enganyoses. Eurostat indica que la inflació interanual en l’eurozona va baixar del 8,5% al febrer al 6,9% al març. El que sembla una bona notícia no ho és en absolut.

En realitat, es tracta d’un miratge perquè els preus es van apujar un 0,96% en un sol mes. Si es mantingués el ritme de març, el cost de la vida dins d’un any seria un 11,52% més cara que avui, quan l’objectiu anual del Banc Central Europeu és del 2%. A més, la inflació subjacent, que no inclou aliments, energia, alcohol i tabac, es va situar en el 5,7%, el rècord històric.

La causa d’aquesta aparent contradicció entre el descens de la inflació interanual i l’increment real de la inflació durant el mes de març és l'”efecte graó”. Amb la guerra d’Ucraïna, els preus es van disparar al març de l’any passat a causa sobretot del cost de l’energia, que més tard s’ha anat contenint. Com a conseqüència, quan es compara l’augment de preus interanual de març amb el de febrer, l’increment percentual és menor.

La inflació interanual de febrer inclou aquesta enorme pujada de preus de març de 2022. En canvi, en el càlcul de la de març ja no es contempla. Es parteix de la situació a 31 de març de 2022, una vegada ja s’havia produït el gran augment de preus i reflecteix l’evolució entre l’1 d’abril de 2022 i el 31 de març de 2023.

Una inflació desbocada

En qualsevol cas, avui la vida en la zona euro és gairebé un 15% més cara que fa dos anys. A mesura que l’any 2021 se superava la inactivitat econòmica provocada per la COVID-19, els diners acumulats durant les restriccions de la pandèmia van aflorar i es va produir un augment extraordinari de la demanda de béns i serveis. Com l’oferta, amb seriosos problemes en les cadenes de subministrament, no va ser capaç de cobrir el gran increment de la demanda, els preus van començar a pujar.

Quan semblava que la situació podia tornar a estabilitzar-se, la guerra d’Ucraïna va desencadenar una nova escalada de preus, sobretot per les tensions en el mercat de l’energia, però també en uns altres. Cal tenir en compte que Rússia i Ucraïna subministren al món una quarta part del blat, una cinquena part del blat de moro i el 80% de l’oli de gira-sol. A més, Rússia és un dels principals proveïdors mundials de pal·ladi, platí, titani i fertilitzants, que són bàsics per a la producció agrícola.

Alguns experts pronosticaven que la inflació es moderaria en la segona meitat de 2022. Esperaven que la desaparició de la demanda extraordinària, la contenció dels costos salarials i l’augment de tipus d’interès fessin el seu treball. Tot i això, aquestes circumstàncies no han bastat per a retornar la inflació a uns nivells acceptables.

Massa diners en circulació?

La veritat és que els bancs centrals han inundat de diners el mercat en els últims anys per fer front a les successives crisis, la qual cosa ha disparat les oportunitats de despesa. I l’oferta de béns i serveis no ha augmentat en la mateixa proporció.

Com adverteix la teoria de la inflació de l’oferta monetària que va popularitzar l’economista Milton Friedman, amb més diners en les seves butxaques, consumidors i empreses tendeixen a gastar més, per la qual cosa serà difícil frenar la inflació.

La majoria de les previsions apunten a un alentiment, però no és clar que es produeixi al ritme esperat. Per exemple, la Reserva Federal dels Estats Units preveia que la inflació assolís el seu punt màxim en 2022 i comencés a caure en 2023, per recuperar l’objectiu del 2% en 2025. I el Fòrum Econòmic Mundial estima que es reduirà en més de dos punts percentuals tant aquest any com el que ve.

A això hauria de contribuir decisivament l’augment dels tipus d’interès per part dels bancs centrals. Els tipus d’interès més alts fan que els costos dels préstecs siguin menys atractius per a les empreses i els consumidors, la qual cosa es tradueix en una menor demanda i menys inversions. Tot i això, està per veure fins a on es podran apujar els tipus sense fer descarrilar unes economies ranquejants des de fa anys.

Tot indica que els ciutadans hauran de continuar pagant a través de la inflació la factura d’una política monetària curtterminista, que en els últims anys sol ha sabut afrontar els problemes a força de fabricar bitllets.

Si vols aconseguir que els teus estalvis generin guanys per damunt de la inflació, 11Onze Recomana t’ofereix Finança Litigis.