La idea que les noves tecnologies ens alliberaran de les feines més feixugues i ens permetran dedicar més temps a la família, a l’oci i al desenvolupament personal no és nova. Des de la mecanització agrícola fins a la revolució industrial, cada gran transformació ha vingut acompanyada de la promesa d’una vida millor. 

L’arribada de la intel·ligència artificial (IA) ha reactivat aquest vell somni: podria ser l’inici d’una nova era de prosperitat compartida? O, al contrari, estem davant d’una nova fase de precarització i concentració de poder?

La història ens mostra una paradoxa del progrés. La tecnologia sempre ha augmentat la productivitat, però això no s’ha traduït automàticament en més benestar. L’exemple més clar és la jornada laboral: van caldre dècades de lluita sindical perquè es reconegués la jornada de vuit hores, tot i que les màquines ja permetien treballar molt més eficientment. 

Avui, la mateixa tensió es repeteix. Un estudi de l’AMB xifra en 1.516,73  euros mensuals el salari mínim necessari per viure dignament, una quantitat molt superior al salari mínim interprofessional vigent. La productivitat ha crescut, però els salaris i les condicions de vida no sempre han seguit el mateix ritme.

Plena presència de la IA 

La IA ja és present a tots els sectors: optimitza processos industrials, substitueix tasques administratives i fins i tot pren decisions en el món financer. Segons l’OCDE, més d’una quarta part dels llocs de treball a Europa podrien veure’s afectats per l’automatització. Això podria significar menys càrrega laboral per a les persones, però també la pèrdua massiva de feines repetitives i la creació d’una bretxa entre qui controla la tecnologia i qui en pateix els efectes. Les oportunitats existeixen —eficiència, reducció d’errors, alliberament de temps—, però també els riscos: desigualtat, desocupació i concentració de poder.

El debat no és només econòmic, sinó també polític. Les tecnologies digitals, com les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC), mostren com la innovació pot tenir dues cares: per una banda, prometen més eficiència i seguretat en les transaccions; per l’altra, poden limitar la privacitat i augmentar el control governamental sobre la ciutadania. La IA, igual que les CBDC, no és neutra: el seu impacte dependrà de qui la dissenyi i amb quins objectius. En un context marcat pel capitalisme clientelar, el perill és que els beneficis de la tecnologia serveixin sobretot per enriquir una minoria en detriment del conjunt de la població.

Alternatives que equilibren la balança

Hi ha, però, alternatives que apunten cap a un futur més equilibrat. Diversos països han experimentat amb la setmana laboral de quatre dies, amb resultats positius en productivitat i benestar. A Islàndia, per exemple, un estudi que va involucrar més de l’1% de la població va demostrar millores en la salut i l’equilibri entre vida personal i laboral. 

També s’ha posat sobre la taula la idea d’una renda bàsica universal com a mecanisme per garantir seguretat en un món amb menys feines estables. Aquestes mesures, combinades amb l’automatització, podrien fer realitat el somni d’una societat que treballi menys i visqui millor. De fet, informes de l’OCDE mostren que els països amb menys hores laborals solen registrar índexs de felicitat més alts i majors nivells de satisfacció vital.

Què cal fer amb la IA?

Al final, la resposta a la pregunta inicial no serà definida per la IA en si mateixa, sinó per les decisions col·lectives que prenguem. Si els guanys derivats de l’automatització es redistribueixen en forma de salaris dignes, reducció de jornada i millora dels serveis públics, la IA podria esdevenir una eina d’alliberament. Però si, com ja ha passat amb altres avenços, els beneficis queden concentrats en unes poques grans corporacions i es mantenen dinàmiques extractives, la promesa d’una vida millor podria convertir-se en una distopia de més desigualtat i control.

La veritable qüestió, doncs, no és què farà la IA amb nosaltres, sinó què decidirem fer nosaltres amb la IA. El futur no està escrit: depèn de si la societat és capaç de transformar el progrés tecnològic en progrés social. A La Plaça d’11Onze continuarem seguint de prop aquest debat per entendre com la tecnologia afecta les nostres vides i finances, i per preparar-nos per un futur que, si el construïm col·lectivament, podria ser molt millor.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!