L’ètica i la direcció d’empreses, un tàndem possible?

A vegades no és gens fàcil trobar aquestes els termes “ètica” i “empresa” junts. Popularment es creu que l’essència d’un elimina a l’altre i, en aquesta raó, justifiquem la manca d’un teixit d’empreses que realment apostin per unes condicions garantistes, però la societat ha canviat i necessita que l’entorn laboral també ho faci. Un canvi de paradigma en les dinàmiques d’empresa que posin en marxa estructures més justes per tothom, per exemple, podria ser una de les maneres

 

Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema, existeixen varies opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix en utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles. Pensar que això és possible i mirar d’afrontar l’ètica empresarial d’aquesta manera ens aporta tranquil·litat, però es tracta d’una falsa seguretat. Porta implícita la conclusió de que tots els problemes tenen solucions ètiques i no ètiques, i que pel simple fet d’escollir criteris de decisió correctes ja ens portarà de manera unívoca a escollir opcions del grup de les solucions ètiques. 

  • L’ètica com a assignatura aïllada

El pitjor arriba quan volem realitzar formació en ètica empresarial pensant d’aquesta manera, llavors sí que l’embolic pot ser monumental, i també la frustració posterior. I si mirem la majoria de formació empresarial, l’ètica és una senzilla “pastilleta” que es dona al marge de les assignatures troncals, com si el directiu pogués separar les decisions que necessiten “ètica” de les que no. En decisions molt tècniques, potser sigui possible, però en la majoria de decisions és indestriable la part ètica de la que no ho és.

Però en la formació per directius, es tendeix a una curiosa especialització. Els cursos d’ètica es fan apart, i molts directius es pensen que allà rebran les receptes bàsiques que els permetran escollir amb ètica entre una rècula d’opcions possibles.  El mateix plantejament de fer un curs de “business ethics” permet tendir al pensament simple de que existeix una pàtina de pintura ètica que de manera automàtica transforma les solucions en solucions ètiques. El directiu pot pensar que en aquesta formació especialitzada aprendrà a pintar de color de rosa qualsevol decisió.  Però la realitat indica que és en el mateix plantejament del problema i en la justificació de si les opcions són exhaustives, on rau la verdadera ètica. 

  • Treballar l’empatia també amb els treballadors

Així doncs, l’ètica no només es troba en la tria entre opcions, sinó en la mateixa definició del problema empresarial existent. I també en quines opcions ens plantegem com a possibles per tal de solucionar el problema concret. Per exemple, imaginem que hem considerat que tenim dues opcions: acomiadar i no acomiadar un treballador. El què hauríem de fer, és anar un pas enrere i veure perquè el volem acomiadar. Definim el problema i veiem que el què passa és que tenim un treballador que sempre arriba tard. Però cal anar un pas més enllà i conèixer  perquè arriba tard, i si fa o no alguna cosa per compensar la seva tardança. També les implicacions que té el fet que arribi tard. En surt perjudicat algú? Afecta el bon funcionament de l’empresa? I un cop definit el problema, hauríem de veure les opcions possibles per a solucionar-lo (no simplement acomiadar o no). No sembla que acomiadar sigui la única opció. També podria plantejar-se un canvi de jornada, amonestar-lo, avisar-lo que arribar tard afecta la productivitat, i un llarg etcètera d’opcions. 

Sembla bastant clar que el component ètic de l’acció directiva és transversal en tot el procés: com definim el problema, quines solucions plantegem com a possibles, i com triem la més adequada. L’ètica no pot ser reduccionista i anar directament a la tria. Però a més, també ha de ser transversal i impregnar totes les disciplines de direcció d’empreses. Reduir l’ètica a la mera tria ètica, despulla la tasca del directiu. Fa que el directiu sigui menys complet, i la seva tasca no es mostri en tota la seva importància. Empetiteix al directiu i també fa empetitir el resultat de la bona direcció d’empreses:  el bé comú en majúscules.

Equip Editorial Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Tens raó Albert i com diu l’article si la formació és fa apart es tendeix a no incorporar l’ètica com un sistema de valors per treballar a l’empresa i a la vida

  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
    Albert

    Tinc entès que estudis solvents recents, a RU, demostren que les empreses ètiques tenen millors resultats a tots els nivells.

Deixa una resposta