Els països emergents que formen el grup dels BRICS lideren un canvi de paradigma geopolític cap a un equilibri econòmic global més just i equitatiu, enfront del domini del G7 en un món cada vegada més multipolar. Si bé encara queda molt camí per recórrer, s’estan formant els pilars d’un nou ordre mundial.

L’estira-i-arronsa geopolític dels últims anys entre Orient i Occident ha posat de manifest un canvi de paradigma que és cada dia més evident. Els cicles econòmics i els mercats financers se centren cada vegada menys en el sistema monetari dominat pels Estats Units, donant pas a alternatives que estan reequilibrant el mapa del poder econòmic global.

En aquest context, l’hegemonia occidental es veu amenaçada per coalicions de països emergents cada vegada més influents que, a través de la seva cooperació i competència, modelen l’ordre econòmic i polític mundial en detriment d’un statu quo del poder que fins ara els ha considerat jugadors de segona divisió sense veu ni vot.

Per descomptat que la transició cap a un nou ordre mundial no serà senzilla ni passarà d’avui per demà, sinó que es tracta d’un procés llarg, farcit de variables i de reptes que, més que canviar dràsticament el sistema internacional existent, pretén reformar i complementar un model econòmic i geopolític caducat i allunyat de la realitat. 

Xi Jinping, president de la República Popular de la Xina, definia així l’estratègia a seguir: “la Xina, com a país en desenvolupament i membre del Sud Global, ha compartit sempre el mateix destí amb altres països en desenvolupament, ha defensat fermament els seus interessos comuns i ha pressionat per a augmentar la representació i la veu dels països amb mercats emergents. Hem d’abandonar la mentalitat de la Guerra Freda i la confrontació de blocs, oposar-nos a les sancions unilaterals i anar més enllà que les petites agrupacions hegemòniques. Per molta resistència que hi hagi, els països BRICS, una força positiva i sana, floriran”.

La veu dels mercats emergents

L’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que aborda qüestions de seguretat regional, i institucions com el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures (AIIB), centrades en temes econòmics, complementen la cooperació comercial dels BRICS i són peces d’un mateix ecosistema pensat per oferir una alternativa a aliances com la del G7.

I és que no cal ser un gurú de la geopolítica per saber que el poder econòmic decideix qui talla el bacallà en l’àmbit global. En aquest sentit, els BRICS+ representen el 45% de la població mundial, contribuint al 25% del comerç i el 31.5% del PIB global.

Aquesta xifra és inferior al 43% del PIB mundial que correspon al G7, tanmateix, la diferència s’anirà reduint a mesura que els principals països BRICS, com l’Índia, continuïn creixent a un ritme superior a la mitjana i que l’aliança aculli a més membres en el futur. 

Cal tenir en compte que, tot i que el bloc occidental acapara més riquesa, els països emergents tenen més població i concentren la producció de petroli. Amb la incorporació de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i l’Iran, els BRICS dupliquen amb escreix la quota dels seus membres en la producció mundial de petroli, fins a assolir el 43%.

Actualment, molts dels països membres dels BRICS registren taxes de creixement del PIB real superiors a les dels seus homòlegs del G7. A més, Segons Goldman Sachs, es preveu que assoleixin una taxa mitjana de creixement del PIB que oscil·larà entre el 189% i el 205% per a l’any 2050, comparat amb una taxa mitjana de creixement del G7, que es quedarà en el 50%.

En definitiva, tot i que queda molta feina per fer, no es pot negar que la veu del Sud Global cada vegada sona més forta i clara en el tauler d’escacs geopolític mundial. Per tant, la reforma d’institucions i mecanismes suposadament multilaterals, però que fins ara han afavorit el bloc geopolític occidental, sembla inevitable enfront d’un repartiment més equilibrat del poder global.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.