El Banc Central Europeu acaba de posar en marxa Pontes, una infraestructura que permet liquidar operacions amb actius tokenitzats utilitzant diners de banc central. De moment, està pensada per a bancs i mercats financers, no per als ciutadans.

Però el moviment té una lectura més profunda. Europa està construint les infraestructures que han de permetre que els diners públics continuïn sent centrals en una economia cada vegada més digital i tokenitzada.

I el següent gran pas ja té nom: euro digital. A 11Onze fa anys que seguim aquest procés i advertim tant de les oportunitats com dels riscos que comporten les CBDC. Ara, una part d’aquella transformació ja ha passat del projecte a la infraestructura real.

Un pont entre les finances tradicionals i la tokenització

El nom no és casual. Pontes significa “ponts” en llatí. I això és precisament el que ha construït l’Eurosistema: un pont entre les noves plataformes financeres basades en tecnologia de registre distribuït —DLT, per les sigles en anglès— i els sistemes tradicionals de liquidació del Banc Central Europeu.

El BCE va posar en marxa Pontes el 21 de setembre de 2026. La seva funció és permetre que operacions majoristes amb actius tokenitzats es puguin liquidar en diners de banc central. Per entendre’n la importància cal explicar què significa tokenitzar.

Imaginem una obligació financera, un bo o qualsevol altre actiu. Tradicionalment, la seva emissió, compravenda, registre i liquidació passen per diferents intermediaris i bases de dades. Tokenitzar-lo significa representar aquest actiu digitalment en una infraestructura DLT, on pot ser transferit i gestionat mitjançant processos automatitzats.

El problema apareix quan arriba el moment de pagar. Una cosa és moure l’actiu digital. Una altra és liquidar la contrapartida monetària amb un actiu segur. Pontes permet connectar aquestes plataformes DLT amb els serveis TARGET de l’Eurosistema perquè la liquidació final es faci amb diners de banc central.

És una diferència important. El BCE no està creant simplement una nova criptomoneda. Està adaptant la infraestructura monetària existent perquè pugui funcionar dins d’un sistema financer cada vegada més tokenitzat.

Per què ho fa el BCE?

La resposta és tan tecnològica com política i monetària. Si els mercats financers migren progressivament cap a plataformes tokenitzades i els bancs centrals no hi són presents, l’espai de liquidació podria acabar ocupat per diners bancaris privats, stablecoins o altres actius digitals.

El BCE vol evitar aquest escenari. Per això, Pontes forma part d’una estratègia més àmplia que inclou també Appia, el projecte de llarg termini amb què l’Eurosistema vol estudiar una arquitectura financera europea més integrada basada en tokenització i DLT. Pontes és la solució immediata; Appia mira més lluny.

Abans d’arribar fins aquí, l’Eurosistema ja havia fet proves durant el 2024 amb 64 participants i més de 50 experiments i assajos. No parlem, per tant, d’un experiment improvisat. Parlem d’una estratègia monetària.

Els avantatges: rapidesa, automatització i menys fragmentació

Pontes té arguments potents a favor. La tokenització pot simplificar processos que avui necessiten diversos intermediaris, registres i sistemes de conciliació. També pot facilitar operacions automatitzades mitjançant smart contracts i permetre que l’intercanvi de l’actiu i el pagament es produeixin de manera coordinada.

El mateix BCE contempla ampliar progressivament Pontes amb liquidació 24 hores al dia, set dies a la setmana, i amb noves funcionalitats d’automatització.

També hi ha una qüestió de seguretat. Si Europa desenvolupa mercats tokenitzats, tenir diners de banc central com a actiu de liquidació evita que tota aquesta infraestructura depengui exclusivament d’emissors privats. Al mateix temps, una arquitectura comuna podria reduir la fragmentació dels mercats de capitals europeus. Dit d’una altra manera: la tecnologia canvia, però el BCE vol conservar el seu paper d’àncora del sistema monetari.

Els riscos: centralització, dependència i un nou poder tecnològic

Però tota infraestructura financera també redistribueix poder. La tokenització pot aportar eficiència, però també permet augmentar l’automatització, la traçabilitat i la capacitat d’intervenció sobre les transaccions. En l’àmbit majorista això pot facilitar el control de riscos i el compliment normatiu. Però la qüestió es torna molt més delicada quan aquesta mateixa transformació arriba als diners que utilitzen quotidianament els ciutadans.

I aquí és on apareix l’euro digital. Pontes no és una CBDC minorista ni és l’euro digital. Està destinat al mercat majorista: bancs, infraestructures de mercat i grans operacions financeres. L’euro digital, en canvi, estaria destinat a persones i empreses per efectuar pagaments quotidians.

Són projectes diferents. Però responen a una mateixa pregunta: quin paper tindran els diners de banc central quan l’economia sigui majoritàriament digital?

Del mercat majorista a la butxaca del ciutadà

Aquí és on el debat deixa de ser exclusivament tècnic. El projecte de l’euro digital ja ha superat la seva fase de preparació. L’octubre del 2025, el BCE va decidir avançar cap a la següent etapa i construir la capacitat tècnica necessària per a una possible emissió. Si el marc legislatiu europeu avança segons el calendari previst, el BCE contempla proves pilot a partir del 2027 i estar preparat per a una possible primera emissió durant el 2029. La decisió definitiva, però, només arribarà després de l’aprovació de la legislació corresponent.

Aquesta CBDC seria diner públic digital. No seria bitcoin. Tampoc una stablecoin privada ni els euros que ja tenim al compte bancari. Quan tenim 100 euros dipositats en un banc comercial, tenim essencialment un dret de cobrament contra aquella entitat. Un euro digital seria, en canvi, un passiu del banc central, com ho són actualment els bitllets.

Aquest matís explica bona part de la transcendència del projecte.

El debat que 11Onze ja havia posat sobre la taula

El març del 2023, a 11Onze publicàvem “CBDC: utopia o distopia monetària?”. Ja aleshores explicàvem les dues cares de les monedes digitals de banc central: més eficiència, reducció de costos i possibilitats d’inclusió financera, però també interrogants sobre privacitat, traçabilitat i capacitat de control.

No es tractava d’afirmar que qualsevol CBDC conduiria inevitablement a un sistema de control. La tecnologia, per si mateixa, no determina com serà utilitzada. Ho fan el disseny, les lleis i les garanties institucionals.

Precisament per això el debat continua sent necessari. El BCE afirma que l’euro digital complementarà l’efectiu, que oferirà un elevat nivell de privacitat i que fins i tot permetrà pagaments offline. La mateixa documentació europea reconeix, però, que aspectes com els límits de tinença, l’arquitectura tecnològica, la privacitat i el paper dels intermediaris són elements essencials del disseny.

Per tant, la pregunta ja no és si Europa digitalitzarà més profundament la seva infraestructura monetària. Aquest procés ja està en marxa. La pregunta és: amb quines regles ho farà?.

Pontes és només el principi

Pontes pot semblar una infraestructura molt allunyada de la vida quotidiana. Avui ho és. Un consumidor no pagarà el cafè amb Pontes ni tindrà una cartera Pontes al mòbil. Però el seu llançament marca un canvi important.

Els diners de banc central estan començant a adaptar-se a un ecosistema on els actius poden ser tokenitzats, les transaccions automatitzades i les infraestructures financeres programables.

A 11Onze fa anys que analitzem aquesta transformació perquè el canvi tecnològic dels diners no és només una qüestió de comoditat. També afecta la privacitat, la sobirania monetària, el paper dels bancs, la competència i, en última instància, la relació dels ciutadans amb els seus diners.

Pontes ja és aquí. L’euro digital encara no. Però la direcció del viatge és cada vegada més visible. I davant d’un canvi d’aquesta magnitud, entendre com funcionaran els diners és la primera manera de conservar la capacitat de decidir com els volem utilitzar.

A La Plaça d’11Onze continuarem explicant l’evolució de l’euro digital, les CBDC i la transformació del sistema financer perquè puguis entendre què està canviant abans que aquest canvi arribi a la teva butxaca.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució.