Àfrica: expulsant el colonialisme occidental

Cada vegada són més les nacions africanes que fan fora als Estats Units i França del continent mentre donen la benvinguda a la Xina i Rússia. L’ús de la coerció i el poder militar que caracteritza a la doctrina imperialista occidental estan sent substituïdes per un nou model de cooperació que busca el benefici mutu en comptes de l’hegemonia d’una de les parts.

 

La lluita del poble africà en tot el continent, i en particular al Sahel, no és un fet aïllat. En tot el continent africà s’estan aixecant. Tot el continent està cremant en aquests moments. Així que no hem vist l’últim de les masses populars africanes enderrocant governs. Només hem vist el principi. Estan fent fora a França, Estats Units serà el pròxim,” declarava el 19 setembre de 2023 Eugene Puryear, periodista i activista, durant les protestes contra l’imperialisme i bel·licisme estatunidenc i francès al Sahel que van tenir lloc en la jornada inaugural de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York.

En països d’Àfrica Occidental com Níger, Mali, Guinea, Burkina Faso i Txad proliferaven les protestes contra el colonialisme francès i els cops d’estat contra els governs clientelars occidentals, dels que sorgien noves administracions que anunciaven una nova via cap a l’autodeterminació i sobiranisme. 

Arikana Chihombori-Quao, ex-representant permanent de la Unió Africana als Estats Units, afirmava que els recents cops militars a Níger, Mali, Burkina Faso i Guinea formaven part de les primeres fases d’una “revolució africana” contra el neocolonialisme occidental. I afegia que aquesta onada d’intervencions militars és una reacció a l’actual “saqueig dels recursos naturals del continent” per part d’Occident.

 

Els EUA retirarà les seves tropes de Txad i Níger

França estava en el punt de mira, però com vaticinava Puryear, els Estats Units no tardarien a seguir el mateix camí de tornada cap a casa. Pocs mesos després, el govern estatunidenc ha anunciat que retirarà les seves tropes de Txad i Níger en qüestionar els països africans el seu paper en la lluita antiterrorista. 

A principis d’abril, el secretari de Premsa del Pentàgon, Patrick Ryder, va declarar que AFRICOM està tenint converses amb funcionaris txadians sobre un pla per a “reposicionar algunes forces militars estatunidenques des de Txad,” però que “es tracta d’una mesura temporal en el marc d’una revisió en curs de la nostra cooperació en seguretat, que es reprendrà després de les eleccions presidencials del 6 de maig a Txad.”

Níger alberga una important base aèria estatunidenca a la ciutat de Agadez que es fa servir per a diverses operacions militars, incloses vols de vigilància tripulats i no tripulats. Pel que fa al Txad, Estats Units hi té tropes de les Forces d’Operacions Especials estacionades a la base militar francesa.

 

Un canvi de paradigma de la coerció a la cooperació

El model colonialista o neocolonialista occidental s’ha caracteritzat per l’ús de la coerció i el poder militar per aconseguir els seus objectius i imposar les seves agendes polítiques i econòmiques sota els pretextos de garantir l’estabilitat política i la lluita contra el terrorisme, sovint en detriment dels interessos i la sobirania dels països receptors d’aquest patró de “democràcia”. 

Tanmateix, estem presenciant com molts països, no només africans, estan optant per establir noves relacions amb altres actors internacionals com la Xina i Rússia que, a diferència dels països occidentals, ofereixen una alternativa basada en la cooperació mútua i el respecte per la seva sobirania.

La Xina, en particular, ha establert una presència significativa a tot el continent africà mitjançant inversions massives en infraestructures, recursos naturals i desenvolupament econòmic a través de la Iniciativa de la Franja i la Ruta. Inversions que es fan a canvi de facilitar les seves exportacions de productes i de tenir accés a les matèries primeres necessàries per al creixement de la seva economia. 

De manera similar, Rússia ha buscat establir aliances en àmbits com la seguretat, l’energia i els recursos naturals. A través de la cooperació en matèria de defensa i la inversió en el sector energètic. Tal com ha passat a Níger, on després de fer fora a les tropes franceses i estatunidenques, la nova junta governamental ha recorregut a Rússia a la recerca de seguretat.

Per altra banda, la pèrdua de credibilitat d’Occident en matèria de drets humans i dret internacional arran de les guerres imposades al continent africà i a l’Orient Mitjà per mantenir la seva hegemonia econòmica escudant-se en la lluita contra el terrorisme, o el seu suport incondicional al genocidi a Gaza, no fan més accelerar un procés de canvi cap a un món multipolar que, ara com ara, sembla imparable.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Cultura

Els fonaments del sistema extractiu

8min lectura

El mapa polític de l’Europa de finals del segle XV es...

Economia

La creixent influència de Pequín a Àfrica

3min lectura

L’espectacular creixement econòmic de la Xina s’ha vist...

Economia

Per què han fracassat les sancions contra Rússia

8min lectura

La classe política occidental i els seus mitjans de comunicació...



Equip Editorial Equip Editorial

    Deixa una resposta

    App Store Google Play