Operació Biquini? No, gràcies!

L’any 1946 l’enginyer francès Louis Réard va dissenyar el banyador femení de dues peces. Li va posar de nom bikini inspirant-se en l’illot on s’estaven fent les proves atòmiques després de la Segona Guerra Mundial.

I a qui va escollir Réard per lluir el primer biquini? A l’stripper Micheline Bernardini. L’èxit va ser tan brutal que, des d’aleshores, la publicitat ha popularitzat la idea de l’Operació Biquini, és a dir, que quan comença a fer bon temps i s’acosten les vacances d’estiu les dones han d’esforçar-se a correcuita perquè els quedi bé un biquini.

Però l’Operació Biquini és una font de frustració, i, fins i tot, de riscos per a la salut per a moltes dones que volen encaixar en els cànons de bellesa, a part d’invertir els seus estalvis en productes i tractaments impossibles. En els darrers anys, el feminisme està rebutjant l’Operació Biquini i impulsant el concepte de bellesa natural femenina. És a dir, que si et vols comprar un biquini, te’l compris, més enllà de si encaixes o no en el tòpic del 90-60-90.

De la bellesa natural en parla la Núria Rambla, agent 11Onze.