Operació Biquini? No, gràcies!
L’any 1946 l’enginyer francès Louis Réard va dissenyar el banyador femení de dues peces. Li va posar de nom bikini inspirant-se en l’illot on s’estaven fent les proves atòmiques després de la Segona Guerra Mundial.
I a qui va escollir Réard per lluir el primer biquini? A l’stripper Micheline Bernardini. L’èxit va ser tan brutal que, des d’aleshores, la publicitat ha popularitzat la idea de l’Operació Biquini, és a dir, que quan comença a fer bon temps i s’acosten les vacances d’estiu les dones han d’esforçar-se a correcuita perquè els quedi bé un biquini.
Però l’Operació Biquini és una font de frustració, i, fins i tot, de riscos per a la salut per a moltes dones que volen encaixar en els cànons de bellesa, a part d’invertir els seus estalvis en productes i tractaments impossibles. En els darrers anys, el feminisme està rebutjant l’Operació Biquini i impulsant el concepte de bellesa natural femenina. És a dir, que si et vols comprar un biquini, te’l compris, més enllà de si encaixes o no en el tòpic del 90-60-90.
De la bellesa natural en parla la Núria Rambla, agent 11Onze.
Molt i molt bona reflexió.
Moltes gràcies, és tal com ho penso!
👍
Molt ben dit!!!! Que la Plaça serveixi per tot el que volguem fer.
Moltes gràcies Sergi! i tant la Plaça és per estar còmodes i ser tal com som!
Com dius, la bellessa es un convencionalisme social. Cadascú tenim el nostre encant. Gràcies per aquest missatge tan real 🙂
Gràcies a tu Ana, el que ens diferencia dels altres és el que ens fa úniques!
Totalment d’acord, Núria!
Gràcies Oriol!
👏👏👏
😍😍😍👏👏👏
Moltes gràcies Nuria, m’ha encantat el que dius i com ho dius, quina bona feina!
Gràcies Pilar, és el que sento… m’ha agradat poder-ho compartir amb vosaltres!