Treballar menys hores per viure millor. Aquesta és la filosofia que impulsa la proposta de la jornada laboral de quatre dies sense reducció salarial. Una idea que no és nova, però que ha tornat amb força en un moment en què la conciliació familiar, la salut mental i la productivitat han passat al centre del debat social i econòmic.

A principis del segle XX, economistes i sindicalistes ja defensaven que el progrés tecnològic havia de permetre reduir les hores de feina. Henry Ford, que molts consideraven un visionari excèntric, va ser un dels primers industrials a establir la setmana laboral de cinc dies i 40 hores. El temps li va donar la raó: la productivitat va créixer i el consum també, alimentant un nou model econòmic que encara avui és el patró de referència.

Un segle més tard, Espanya manté la jornada oficial de 40 hores setmanals, però amb un rendiment per sota de la mitjana europea. Segons CaixaBank Research, el PIB per hora treballada equival només al 76% de la mitjana de la zona euro. Malgrat treballar més hores que molts veïns europeus, el presentisme continua pesant molt: encara valorem més el temps asseguts a l’oficina que els resultats obtinguts. La pandèmia va sacsejar aquest model. El teletreball i la flexibilitat horària van demostrar que es podia produir sense presència física constant, i la salut mental es va situar al centre del debat laboral.

Experiències internacionals

Alguns països han convertit la jornada de quatre dies en un laboratori social i econòmic. Islàndia n’és un dels casos més citats: entre 2015 i 2019 es van fer assaigs amb uns 2.500 treballadors. L’èxit va ser tal que, posteriorment, el 86% de la població laboral va accedir a condicions amb jornades reduïdes o modificades. Els resultats van ser contundents: menys estrès, millor conciliació i una productivitat que no només es va mantenir, sinó que en molts casos va augmentar.

El Regne Unit va posar a prova la jornada de quatre dies el 2022 amb 61 empreses i prop de 3.000 treballadors. Segons l’informe d’Autonomy, el 92% de les empreses van decidir mantenir-la després del pilot. Els motius principals: millora del benestar dels empleats i retenció de talent. A més, els ingressos empresarials van créixer un 1,4% de mitjana durant el període.

Espanya: primeres passes

Dins el nostre territori, la Generalitat Valenciana ha estat pionera impulsant ajuts a ajuntaments i empreses que volguessin provar la jornada de quatre dies, encara que de moments només han estat bones intencions de cara a l’opinió pública. I en l’àmbit estatal, hi ha hagut propostes per subvencionar petites i mitjanes empreses, però encara no s’ha desplegat un pla general amb total eficiència. Algunes companyies privades, com Delsol, Desigual o Telefònica, han explorat fórmules de flexibilitat horària, però sense arribar a aplicar una jornada completa de quatre dies.

Pros i contres

Els defensors de la jornada curta en destaquen molts beneficis: millora de la salut i el benestar dels treballadors, més temps per a la família i la formació, reducció de les emissions pel menor transport i, paradoxalment, un augment de la productivitat real. En els pilots internacionals, la reducció de l’estrès i del burnout ha estat una constant.

Tanmateix, no tot són flors i violes. Sectors amb atenció contínua, com la sanitat, l’hostaleria o el comerç, tenen dificultats per aplicar aquest canvi. Les petites empreses poden veure’s ofegades si no poden reorganitzar torns o ampliar plantilla. I hi ha qui alerta que concentrar la mateixa càrrega de feina en menys dies pot generar més estrès en lloc de reduir-lo.

Un debat de futur

La jornada laboral de quatre dies és molt més que una qüestió d’horaris: és un debat sobre com volem repartir el temps i la riquesa. En un món on la intel·ligència artificial i l’automatització poden reduir encara més la necessitat de treball humà, la clau serà repartir els beneficis d’aquesta productivitat i garantir que arriben a tothom.

El que fa un segle semblava una utopia avui és perfectament viable. La gran incògnita no és si funciona —els estudis i experiències ja ho demostren—, sinó si tindrem el coratge polític i empresarial per fer-ho possible.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!