Els minerals que gairebé ningú coneix… però que tothom necessita. La primavera del 2025, diversos fabricants europeus d’automòbils van començar a preocupar-se. Algunes peces essencials per continuar produint vehicles podien deixar d’arribar. No era una nova crisi del petroli. Tampoc dels semiconductors. L’origen del problema eren uns minerals pràcticament desconeguts per al gran públic que, sense fer soroll, s’han convertit en una de les armes geopolítiques més poderoses del segle XXI.

Pocs dies després, la Xina anunciava noves restriccions a l’exportació de determinades terres rares i d’imants permanents. La notícia va ocupar titulars als mitjans especialitzats, però per a molts ciutadans va passar desapercebuda. Tanmateix, aquell moviment deixava al descobert una realitat incòmoda: gran part de la tecnologia que utilitzem cada dia depèn d’uns materials que controla, en bona mesura, un únic país.

Fa cent anys, el poder mundial es mesurava en barrils de petroli. Avui, cada vegada més, també es mesura en quilograms de minerals.

No són rares. El que és excepcional és poder-les fabricar

El nom és probablement el primer gran malentès. Les terres rares no són especialment escasses. Alguns dels seus disset elements químics són més abundants que el coure a l’escorça terrestre. El problema és que gairebé mai no es troben concentrats en un mateix lloc. Estan dispersos, barrejats amb altres minerals i separar-los requereix processos químics molt complexos, costosos i amb un impacte ambiental considerable.

Durant anys, Europa i els Estats Units van arribar a una conclusió aparentment lògica: era més barat importar aquests materials que produir-los. Les mines van anar tancant, moltes plantes de refinatge van desaparèixer i aquesta indústria es va anar desplaçant cap a l’Àsia. Mentrestant, la Xina feia exactament el contrari.

Sense fer gaire soroll, va començar a invertir en mines, en tecnologia de refinatge, en plantes químiques i en la fabricació dels components que després comprarien les grans empreses occidentals. Mentre uns pensaven en reduir costos a curt termini, Pequín construïa una estratègia industrial que avui li proporciona un avantatge difícil de replicar. I aquí apareix la gran paradoxa que explica tot aquest article. El recurs més valuós no és el mineral. És el coneixement necessari per transformar-lo.

La mina és només el principi de la història

Quan pensem en una matèria primera, solem imaginar una excavadora extraient roques d’una muntanya. Però, en el cas de les terres rares, aquella és només la primera escena d’una història molt més llarga.

Després arriba el refinatge, on els disset elements químics se separen un a un. A continuació es transformen en aliatges especials i, més tard, en imants permanents extraordinaris, capaços de generar una gran potència ocupant molt poc espai. Només aleshores entren a les fàbriques que produeixen motors elèctrics, robots industrials, aerogeneradors, satèl·lits o telèfons mòbils.

Quan desbloqueges el mòbil amb la cara, escoltes música amb uns auriculars sense fil o utilitzes una eina d’intel·ligència artificial, probablement no hi penses. Però darrere d’aquests gestos quotidians hi ha una cadena industrial que comença en una mina situada a milers de quilòmetres de distància. És una realitat invisible. Precisament per això és tan fàcil oblidar-la.

Els petits elements que mouen la tecnologia més gran

Hi ha molt poques matèries primeres capaces de ser tan discretes i, alhora, tan imprescindibles.

El neodimi permet fabricar els imants que fan possibles els motors dels vehicles elèctrics. El disprosi evita que aquests imants perdin eficàcia quan treballen a temperatures molt elevades. L’europi participa en les pantalles i els sistemes d’il·luminació, mentre que el lantani és present en bateries, càmeres i components òptics.

Sense aquests materials tampoc existirien moltes turbines eòliques modernes, equips mèdics d’alta precisió, satèl·lits, làsers, radars o sistemes de defensa.

Les xifres ajuden a entendre’n la magnitud. Un vehicle elèctric necessita diverses vegades més terres rares que un cotxe convencional, mentre que un únic aerogenerador marí pot incorporar centenars de quilos d’imants fabricats amb aquests materials. Fins i tot els avions de combat més avançats en depenen.

I la intel·ligència artificial, que sovint imaginem com una qüestió exclusivament de programari, també comença aquí. Els centres de dades que entrenen models com ChatGPT necessiten milers de processadors, equips electrònics i sistemes de refrigeració construïts gràcies a una cadena industrial on les terres rares tenen un paper essencial.

Els algoritmes no neixen del no-res. Abans dels algoritmes hi ha la indústria. I abans de la indústria hi ha els minerals.

La Xina va entendre el joc abans que ningú

Durant dècades, el món occidental va mirar cap a una altra banda. Produir terres rares era car, contaminava i generava poc interès polític. La Xina, en canvi, va veure-hi una oportunitat estratègica.

Avui no només és un dels principals productors mundials. El seu gran avantatge és que controla bona part del refinatge i de la fabricació dels imants permanents que després utilitzen empreses d’arreu del món. Aquest domini li permet influir sobre sectors tan diversos com l’automoció, les energies renovables, la indústria militar o l’electrònica de consum.

Quan Pequín anuncia restriccions a les exportacions, els mercats reaccionen perquè saben que substituir aquesta capacitat industrial no és qüestió de mesos, sinó probablement d’anys. Occident ha descobert que externalitzar una indústria durant trenta anys és molt més fàcil que reconstruir-la.

La nova guerra ja no es lliura només pel petroli

Aquest és el motiu pel qual els Estats Units, el Canadà, Austràlia, la Unió Europea i altres països acceleren projectes miners, impulsen noves plantes de refinatge i busquen acords amb socis considerats estratègics. També augmenten les inversions en reciclatge, perquè els dispositius electrònics que avui llencem podrien convertir-se en una futura font de subministrament.

Ja no es tracta únicament de fabricar més cotxes elèctrics o més turbines eòliques.

Es tracta de decidir qui controlarà la indústria del futur. Per això les terres rares han deixat de ser una qüestió geològica per convertir-se en un assumpte de seguretat nacional.

Per què tot això també afecta els teus estalvis?

Les grans transformacions geopolítiques acaben arribant, tard o d’hora, a l’economia quotidiana. Quan hi ha tensions en el subministrament de minerals crítics, els fabricants assumeixen costos més elevats, els projectes industrials es retarden i les empreses veuen alterades les seves previsions. Tot això pot acabar reflectint-se en els mercats financers, en la inflació i en el preu dels productes que consumim.

Comprendre aquesta dependència no significa haver d’invertir en terres rares. Significa entendre millor per què determinades empreses tecnològiques, fabricants d’automòbils o grups industrials reaccionen davant decisions polítiques que, aparentment, tenen lloc molt lluny de casa nostra. Els recursos naturals continuen condicionant l’economia mundial. L’únic que ha canviat és quins recursos són els més valuosos.

El futur també s’extreu de la terra

Durant el segle XX, el petroli va decidir bona part del destí de les economies i dels conflictes internacionals. Al segle XXI, aquesta influència es reparteix entre recursos molt menys coneguts, però igualment imprescindibles. Sense terres rares no hi ha cotxes elèctrics, ni turbines eòliques, ni robots industrials, ni satèl·lits, ni intel·ligència artificial.

La pròxima vegada que agafis el mòbil, escoltis música amb uns auriculars sense fil o demanis una resposta a una IA, recorda que darrere d’aquella tecnologia hi ha una cadena que comença en una mina, continua en una planta de refinatge situada a milers de quilòmetres i acaba condicionant l’economia mundial. Els algoritmes poden semblar el motor del futur. Però sense aquests disset elements químics, el futur simplement no arrencaria.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.