Patrocini esportiu a càrrec de la banca: Una relació win-win, on tothom guanya

Hi ha dues realitats que donen sentit a l’enunciat. D’una banda, la demanda de l’esport organitzat per trobar patrocini esportiu i de qualitat. De l’altra, una crisi econòmica que ve de lluny i que s’ha agreujat amb l’arribada de la pandèmia.

És precisament aquest poder de l’esport al qual feia referència Mandela el que ha portat la societat a organitzar la seva pràctica per fer-la assequible a tothom. Des dels governs fins a les entitats més petites. I és aquest poder també, el factor que atrau les empreses a vincular-hi les seves marques. Ara bé, també és igualment cert, que la crisi mundial que ha provocat la pandèmia ha restat temporalment poder a l’esport i ha obligat a un replantejament de l’interès i la forma de vinculació de les empreses amb l’esport. 

Si definim el patrocini esportiu en clau tècnica, direm que ens referim a dotacions econòmiques, o de serveis personalitzats, com poden ser material publicitari o tècnic, o bé recursos humans, que fa la part patrocinadora, generalment una empresa, a canvi de drets sobre l’ús d’imatge o sobre determinats serveis que pugui oferir l’esportista o l’entitat esportiva. És una  forma excel·lent, per a una marca, per poder entrar en contacte amb els consumidors potencials, gràcies a la visibilitat i al ressò públic que té aquell esportista o activitat esportiva.

Però si volem explicar el patrocini com a concepte, i en busquem les causes, haurem de remetre’ns de nou a les paraules d’en Mandela, a la força que té l’esport per unir les persones com poques coses més fan. D’inspirar. I de parlar el mateix idioma.

Des del primer acord de patrocini esportiu entre la marca Slazenger i els organitzadors del torneig de Wimbledon l’any 1902, que es manté viu i renovat encara,  han passat més de cent anys d’aprenentatge.

El patrocini esportiu ja no és mecenatge. De la mateixa manera que l’alta competició esportiva té ben poc a veure, des de fa temps, amb l’esport idealitzat on l’important era participar. L’esport, o millor dit, l’esport organitzat, que també és cultura i com tota ella inspira i forma, demanda, avui encara més, la necessitat de poder rebre un suport econòmic per al qual ja fa temps que es va veure que no n’hi ha prou amb els mecenes i actualment, també sembla evident que tampoc o amb prou feines n’hi ha prou amb els patrocinis.

El mecenatge no desapareix, però l’augment exponencial del nombre de practicants de l’esport organitzat, d’equips, de clubs, de federacions i de reptes de tota mena, ha superat amb escreix les seves possibilitats. I tampoc els que provenen del diner públic, molt orientat al foment de l’esport per a tothom i no competitiu, així com, contradictòriament per a alguna gent, a promocionar l’esport en el nivell de màxima competició entre seleccions, a la recerca de rendibilitat política i afirmació nacional.

En ple segle XXI, esportistes i empreses volen anar sempre més lluny, en exigència i en transcendència. I l’exigència demana preparació, i temps, i més temps, i aquesta dedicació demana compensacions en un món on el temps és or i on ningú no viu exclusivament dedicat a una sola activitat, ja sigui de feina o de lleure. D’altra banda, la transcendència exigeix un compromís que haurà d’anar lligat a alguna cosa més que l’interès comercial.

Actualment, l’experiència en els patrocinis, mostra que hi ha fils conductors, més enllà de l’interès monetari o comercial. Es tracta de la passió, de la implicació, fins i tot emocional,  en el projecte de l’altre. Empreses atretes per aquell esport o esportista, o pels seus valors de forma autèntica, i que necessiten als esportistes, equips, clubs o seleccions perquè, al seu torn, facin seus els productes i valors de l’empresa. 

És per aquesta idea senzilla, la de la implicació amb el sentiment veritable i autèntic, per les dues bandes, que sovint es parla del win-win, un anglicisme molt estès per dir allò tan propi del “que hi guanyi tothom”. I és que fins i tot en una final esportiva, el perdedor pot haver guanyat també. Pel sol fet d’haver-la jugat, per l’impuls i la progressió que ha significat, per l’estil de joc, pel seu joc net o per haver superat una adversitat extrema durant el joc o durant el camí per arribar a la final. Tots els exemples que trobarem ens serviran, al final, per adonar-nos que quan es tracta d’esport, trobar el win-win és, a priori, força senzill. 

I és en aquesta idea on es reformula permanentment el patrocini esportiu. En la idea que hi guanyi tothom.

Però la pandèmia i les seves conseqüències estan forçant a un nou replantejament. El gran patrocini esportiu està en qüestió. I és fruit d’aquest moment que, entre altres empreses, els nous bancs que s’albiren, enfront de l’enfonsament anunciat de la banca tradicional, estan cridats a participar també del patrocini esportiu. 

Un banc té per clients tant empreses com persones, i per tant, un banc també té per clients patrocinadors i esportistes. Un banc, doncs, si té la voluntat de fer-ho possible, té els contactes i pot mediar per ajudar al patrocini esportiu, o per dur-lo a terme directament o de forma combinada entre els dos models. 

La nova situació creada arran de la pandèmia, tot diferenciant-ne les dues fases més importants, la que va cancel·lar tota l’activitat esportiva al 100% i l’actual, on les competicions han tornat, però amb restriccions que són més notables especialment en les d’àmbit internacional, ha portat el patrocini esportiu a replantejar-se definitivament.

Segons un estudi de Nielsen Sports, una de les majors empreses del món especialitzades en l’anàlisi de dades orientades al patrocini esportiu, les marques i els anunciants, es mostra que només a Europa es gasten 35.000 milions de dòlars a l’any en patrocini esportiu. Segons el mateix estudi, la crisi de la Covid-19 ha accelerat, més que mai, la importància per part de les empreses d’oferir la màxima eficiència amb inversions reduïdes, així com de mesurar l’impacte i l’eficàcia d’aquestes.

L’estudi, realitzat a Alemanya, va revelar, entre altres coses, que el 69% dels enquestats considera que un rescat financer a un club esportiu milloraria la imatge i la simpatia cap al patrocinador. Arran d’aquest estudi, alguns experts coincideixen a afirmar que aquesta crisi pot ser una gran ocasió per als patrocinadors per a identificar noves oportunitats de negoci i exercir un paper íntegre en la vida dels consumidors en el futur pròxim. El compromís per part del patrocinador en temps de crisi pot augmentar la notorietat de la seva marca de forma molt positiva.

És a partir d’això també que es pot pronosticar que, atès que els nous bancs deuen el seu naixement al fet de conjugar eficiència i rendiment amb inversions reduïdes; en la mesura que sàpiguen mesurar bé l’eficàcia i l’impacte de les seves estratègies, poden convertir-se en l’aliat perfecte del patrocini esportiu fet a mida. 

Els nous bancs, amb costos reduïts respecte als tradicionals, troben en l’esport, sense dubtes, el seu soci necessari. La visibilitat i la transversalitat de l’esport són la seva aproximació més real a les persones i, amb poc més que l’obertura de comptes de clients particulars, i la fidelització d’aquests, el rendiment del patrocini queda justificat. I per acabar-ho de facilitar, proporcionar aquest retorn està a l’abast de la major part d’organitzadors d’activitats esportives necessitades de patrocini, especialment aquelles d’escala reduïda, dirigides de forma molt altruista i amb l’objectiu més autèntic que proposava Mandela.  És a dir, les més directament vinculades a persones concretes, a persones properes, a persones dels entorns locals. Aquells entorns on precisament la nova banca ha centrat el seu interès en créixer.

En conclusió, la nova banca apunta a ser la banca de proximitat a qui poden recórrer les persones i entitats esportives locals per a major benefici de totes les parts i aconseguir el tant preuat “que hi guanyi tothom”.

El 8 d’abril del 2021 s’ha publicat el nou llibre del periodista terrassenc Salvador Cot (Terrassa, 1965), amb el títol, “L’Independentisme en deu victòries”, i amb el subtítol “que tu vas fer possible”. Un relat que no deixa indiferent a ningú, es pensi com es pensi, i es tingui l’opció política que es tingui. De fet el subtítol, que tu vas fer possible, és més aclaridor que el mateix títol; per això, en realitat, les victòries que en Cot enumera, poden ser considerades de tots els catalans, almenys algunes de les que s’exposen.

En Salvador Cot, tot i ser de professió periodista, es va llicenciar en Història, i és aquesta formació la que li dona la perspectiva necessària per poder construir un relat al llarg del temps, que sempre ajuda a comprendre el present, on ens trobem, per veure què fer per canviar-lo, en cas que no ens agradi. Se li atribueix a Einstein el raonament que explica que si vols canviar els resultats d’un determinat procés, seria intel·ligent no fer sempre el mateix. Això vindria a ser el mateix que entendre que cal aprendre dels errors per no repetir-los. Fàcil de dir, no sempre fàcil de fer. Però en la perspectiva històrica, i segons en Cot, els catalans tampoc portem tant de temps intentant la independència, i segons ell, en una o màxim dues generacions es pot aconseguir l’objectiu. Segons el relat que ofereix en Cot, els mots independentista i optimista es van casar fa molt de temps i no sembla que vulguin el divorci. De fet, aquest matrimoni, independista i optimista, va celebrant anys al llarg de les pàgines que detallen les deu victòries que proposa l’autor, i sembla que la seva convivència no deixa de donar alegries.

Victòries i reculades

Llegint amb atenció les deu victòries que proposa l’autor, no se’ns escapa que alguns catalans més crítics podrien objectar que no totes són victòries, que algunes, de fet, són més aviat reculades. I és per aquest fet, que el seu relat sembla decantat cap al possibilisme, o com ell mateix comenta, un relat de “contra propaganda” per part de l’independentisme, que val a dir-ho, encara no ha assolit la independència, objectiu final que persegueix. Però precisament, i mirant tot allò que s’ha fet, posant-ho en valor, atresorant el què ell anomena victòries, ajuda a contrarestar el missatge que es rep per part de qui no vol la independència; el de “no és possible” o, fins i tot, el fet de titllar als qui la volen, de naïfs. Però cal entendre, i ell ho entén així, que voler la independència no és tant naïf, com ho seria voler-la sense acceptar els costos que representa. 

Així, repassant les seves victòries, hom es pot adonar que totes presenten certs trets comuns; són victòries de les persones i dels seus anhels. Són victòries atribuïbles a la força de la intel·ligència col·lectiva, aquella que fa que les persones juntes aconsegueixin resultats que de manera individual no serien possibles. Potser no estarem d’acord, en llegir el llibre, en la tria de les victòries, doncs algunes, ho són de manera més contundent que no pas altres, que es troben més agafades pels pèls. La tria és personal d’en Cot, clarament, un optimista declarat, casat amb la independència des de ben jove.

Mirant doncs els capítols, el referèndum de l’1 d’octubre semblaria una victòria contundent, d’aquesta intel·ligència col·lectiva que dèiem. Una victòria que inclou tot el procés fins arribar a fer possible la votació d’una part molt important dels catalans, en tot el territori i de manera descentralitzada. I amb la violència en contra, només de part del sistema policial, i de manera injustificada. Mentre el capítol de les eleccions del 21 de Desembre del 2017, poden ser més aviat una imposició del sistema, i no pas cap avenç cap a la independència. De fet, aquesta victòria que fa referència a les eleccions del 21D, vistes des de l’òptica independentista i recordant aquell moment, no era tant obvi que tothom ho visqués com una victòria, sinó més aviat com un acotar el cap i salvar els mobles de l’autonomia minvada. Així doncs, i resumint molt, es va triar votar l’1 d’octubre i no pas el 21 de desembre. L’1 d’octubre és un acte d’apoderament ciutadà mentre que el 21 de desembre sembla més un acte d’acceptació que tot segueix igual. Però en Cot, amb el to optimista present en tot el seu relat, exposa que el 21D dóna un resultat que referenda el què volen els catalans, per tant, en termes de resultat, consolida l’independentisme, que no recula ni desapareix, senzillament no té el poder per executar el què vol, tot i ser majoritari.

Els símbols de les victòries dels catalans

Les victòries que s’enumeren tenen símbols comuns, el més important, l’urna, que en cada capítol es va omplint de vots. L’urna, com element on cadascú escull, pilar de la democràcia, i sempre present en la cultura catalana. La llibertat, donar opcions i escollir. Totes les victòries tenen alguna relació amb les urnes i els vots dels catalans. Per aquest motiu al llarg de les 10 victòries, en Cot proposa depositar vots a les urnes de l’independentisme. De fet, així es mostra en les il·lustracions que acompanyen el text, realitzades per un dels dibuixants emblemàtics de l’independentisme, en @bicman.cat. Les il·lustracions, de gran qualitat, comencen per unes urnes buides, i acaben per unes urnes plenes de vots. A més a més cada victòria disposa de la seva pròpia il·lustració a l’inici del capítol.

I també existeix un símbol, que va apareixent de manera irregular al llarg del relat, però que encapçala la primera victòria (consulta d’Arenys) i és el protagonista absolut en la desena victòria, i és l’apoderament ciutadà. Podríem dir que la independència comença i acaba en la gent. I les eines que calen per a l’apoderament s’han de construir de manera discreta, metòdica, professional i sense descans. De fet en la pàgina 100 es fa menció a l’apoderament financer, i es parla d’11Onze, i la seva proposta de banca comunitària. Aquest optimisme basat en els fets, sí que el compartim totalment amb l’autor.

No volem desvetllar més victòries, deixant que sigui el lector qui les llegeixi en primera persona, i així que es pugui formar la seva pròpia opinió, interactuant amb l’autor, en aquest diàleg simbòlic que segur que es produirà, doncs el llibre no deixa ningú indiferent.

A mitjans del 2019 descobrim la paraula coronavirus i ho associem amb pandèmia, crisi, malaltia i mort, però si aprofundim, també podem treure el costat positiu d’aquests últims 15 mesos

Fa més d’un any mai haguéssim pensat que la nostra vida anava a canviar tan de sobte, que anàvem a estar setmanes confinats sense sortir de casa, que la mascareta seria obligatòria, que no anàvem a poder veure als nostres sers estimats en mesos, però sobretot, mai haguéssim imaginat que un virus respiratori sería el responsable de milions de morts a tot el món. Encara que comencem a veure la llum al final del túnel, cal que mantinguem les restriccions que estableixen les autoritats, que la vacunació no es demori i tot anirà millorant cada vegada més. Buscant el costat positiu de tot això podem destacar:

• Units per una mateixa causa

Per primera vegada en la història de la humanitat hem pogut comprovar l’enorme capacitat de cooperació, coordinació i solidaritat que ha tingut lloc dins de la comunitat científica, molts articles publicats sobre el tema, molt de coneixement compartit va fer que es veiés ràpidament la identificació i l’evolució de la malaltia, independentment del país i científics.

Els països, juntament amb la indústria farmacèutica, han fet inversions importants per a desenvolupar les vacunes i així poder, en menys d’un any, començanr a vacunar a la població per a poder tornar a l’antiga normalitat com més aviat millor. Un exemple insòlit d’organització i coordinació per a la vacuna ha estat Israel, on més del 50% de la població ja ha rebut el total de dosi contra la COVID-19.

• Menys contaminació

Que parés el món ha provocat una disminució de la contaminació ambiental per CO₂, derivat del gran descens en el transport aeri i terrestre que s’ha traduït en un millor clima pel planeta. Hem pogut respirar un aire més pur, menys contaminat. Sens dubte, ha estat un respir històric i sense precedents. Potser, la fita està a invertir en noves alternatives energètiques que siguin més sostenibles i ecològiques per al planeta.

• Millorar la Sanitat Pública

Especialment els primers mesos de pandèmia, març-abril-maig de l’any passat, després de molts anys en els quals la salut pública havia estat invisible a Espanya, s’ha col·locat per primera vegada per sobre l’agenda política. Teníem una Llei general de salut pública de 2011 que no s’havia desenvolupat en aquests anys, així com un marc jurídic que segueix sense donar la necessària resposta per afrontar de les mesures restrictives de tal manera que hagut de recórrer a una Llei d’estat d’alarma.

Quan tot funciona bé la salut pública és una cosa invisible, però això ha tingut tal magnitud. Igual que en altres parts del sistema sanitari també ha vist tan reduïts els seus recursos i capacitats, que per això s’ha posat sobre la taula.

És positiu que s’hagi posat en l’agenda pública perquè es traduirà en una millor preparació general. S’ha detectat que abans no estàvem preparats i no érem conscients de la importància de tenir un bon sistema de salut pública.

• Solidaritat i ajuda

Hem sentit de prop als nostres veïns i hem generat un clima d’ajuda i solidaritat el qual s’ha estès donant lloc a associacions sense ànim de lucre que ajuden i atenen persones en situació de pobresa i exclusió social generat per la pandèmia.

Per sortir d’aquesta pandèmia sabem que no depèn només del que fem cadascú de nosaltres, ningú està fora de perill si no ho estem tots. Superar això només ho podem fer com a societat globalitzada. Aquesta pandèmia posa sobre la taula que per afrontar problemes d’aquest tipus hem d’actuar com a societat per a vèncer.

Aquest virus ens ha portat una nova manera de viure, d’entendre la vida des d’un altre lloc on l’empatia ocupa un lloc important, ja que a tots ens ha tocat viure la seva cara menys amable. I, malgrat això, hem estat capaços de posar-nos davant del mirall i veure el que realment som: persones amb recursos, persones resilients que han fet d’aquest moment vital el seu mitjà per a superar-se i, en molts casos, reinventar-se.

• Apostar per teletreball i l’educació virtual

Malgrat que existeix encara una certa reticència sobre aquest tema des d’alguns sectors empresarials, uns altres han començat a apostar pel teletreball més enllà dels períodes de confinament. I és que es tracta d’una alternativa avantatjosa que, a més d’estalviar costos corporatius, contribueix a la disminució de les emissions contaminants col·lectives derivades dels desplaçaments.

Igualment en l’educació virtual, si bé queda molt per millorar sobre aquest tema, hem vist que pot representar un útil complement a les classes presencials. Perquè resulti efectiva, tal com proposa la mestra Lourdes Rodríguez, seria necessari abordar 3 aspectes: la manca de recursos en les llars i centres escolars, la falta de competència digital en l’alumnat i el professorat i la desigualtat en atenció i dedicació de les famílies.

• Higiene i prevenció individual

Estem veient que amb la introducció de bones pràctiques de prevenció individual s’estan prevenint malalties com la grip. La higiene de mans, la mascareta, la ventilació dels espais tancats i la distància, així com ‘una cosa molt incrustada’ en la societat del sud-est asiàtic, gràcies a les seves experiències prèvies, el fet que quan un treballador té algun símptoma respiratori no treballarà i es queda a casa. Així, previsiblement, aquests hàbits, aquestes bones pràctiques de prevenció individual que en algun moment quan controlem la pandèmia no seran obligatòries, sí que moltes es quedaran i les haurem incorporat en el dia a dia, havent pres consciència de la necessitat de fer-ho no sols a casa, sinó també extensible a comerços, restaurants i llocs de treball.

• Hàbits saludables a casa

S’ha generat un nou canvi de rutines, implementant l’exercici físic com alguna cosa diari en molts casos. L’esport ens ha ajudat a conservar la salut física i mental al llarg d’aquesta pandèmia complicada que estem vivint. Realitzar-ho a casa o en les proximitats s’ha convertit en una vàlvula de fuita a la qual, en endavant, faríem bé de continuar recorrent. Si, a més, duem a terme una alimentació equilibrada i descansem adequadament, incrementarem la nostra qualitat de vida i minimitzem les probabilitats d’irrupció de nombroses patologies.

També hem incorporat nous vells hàbits com la lectura que per falta de temps s’havia perdut.

Fins i tot un escenari tan advers com el que ens ha tocat viure implica l’aprenentatge d’aspectes positius que poden resultar molt útils en el futur. Amb seguretat, de tot l’après és que no li donàvem el valor del que teníem abans de la pandèmia.

Accions com donar-nos una simple abraçada, sortir sense estar pendents de l’hora, barrejar-nos entre la multitud, desplaçar-se i viatjar lliurement les valorem més després del viscut. Esperem poder gaudir de totes elles aviat i, quan això es porti a terme, no oblidarem mai d’aprofitar fins a l’últim segon.

Milers de joves cada any han de decidir quina carrera escollir un cop han fet la selectivitat, una tasca que pot ser pesada i a més molts d’ells tenen dubtes. Us proposem algunes de les carreres que tenen més futur. 

Quan hem de decidir sobre el futur sempre dubtem. He de fer una carrera que m’agrada i segueixo la meva passió o prefereixo que tingui unes perspectives de sou més interessants?  Tu ets l’únic que té la resposta, per tant escolta el teu cor i decideix que vols fer. Les noves tecnologies ja formen part del nostre dia a dia, en conseqüència, aquestes serien les carreres que tenen més futur. En detallarem unes quantes perquè pugueu comparar entre unes i altres. Això sí, has de preguntar-te abans si hi ha cap sector laboral que et motivi o si tens vocació per alguna professió en concret. A continuació et mostrem els oficis més demanats.

• Si ets més de dades, et pots decantar pel Big Data
  Tot el que té a veure amb internet té a veure amb el Big Data, aquí gestionaràs grans quantitats de dades. Qui més dades té més poder posseeix, però es necessita algú que les sàpiga interpretar, donar-les sentit i optimitzar-les. Els especialistes en Big Data s’ocupen de treure, processar i emmagatzemar les dades que afecten les empreses per després poder crear informes amb elles.
  Per tant, la seva feina se centra en dues àrees: l’enginyeria de dades i la ciència de dades.
• Si t’agrada lluitar contra el mal, la ciberseguretat és la teva opció
  Coneixeràs les eines per garantir la privacitat i la seguretat dels recursos informàtics, implantant polítiques que salvaguarden els actius empresarials i desenvoluparàs solucions de ciberseguretat en entorns reals. Això et permetrà especialitzar-te en els diferents vessants del TIC, des d’especialitats més tècniques de ciberseguretat i programació fins a especialitzar-te en gestió de la seguretat.
• Ets més de tecnologia, aposta per la Robòtica
  Aquesta porta sent la “carrera del futur” des dels anys vuitanta i no sembla que hagi de perdre cap posició. És un fet que la tecnologia robòtica està creixent, cada vegada més robots reemplacen les persones en les feines i les nostres tasques quotidianes, per tant, això genera una forta demanda de tècnics en aquest entorn. Aquesta formació engloba tant la robòtica, com la intel·ligència artificial. Es profunditza en la temàtica dels robots però també en la mecànica, l’electrònica i el disseny.
• Les APPS, una trajectòria de futur assegurada
  Aquest és una carrera amb molt futur, ja que mai deixaran de sortir apps noves o d’actualitzar-se les que ja estan creades, per no quedar-se obsoletes. Totes les apps que has descarregat al teu mòbil han estat creades per especialistes en desenvolupament web. Aprendràs a configurar, administrar i mantenir sistemes informàtics. A més, adquiriràs coneixements per a la programació i el desenvolupament en diferents plataformes i dispositius i creació d’aplicacions per a telèfons mòbils.
• El màrqueting digital també és una bona opció
  Si t’agrada el màrqueting i la tecnologia 2.0 aquesta és la teva opció si et vols iniciar en els negocis digitals. Podràs gestionar projectes de comerç electrònic, definir plans de màrqueting online, desenvoluparàs les estratègies i tàctiques més eficaces en entorns digitals, per poder gestionar el retorn de les campanyes de màrqueting online. El posicionament SEO (Search Engine Optimization) que se centra en el posicionament i optimització de motors de recerca per a millorar la visibilitat d’un lloc web.

Si ets un amant de les noves tecnologies aquestes són les professions que et van com anell al dit, però potser el teu hobby és la pintura o el teatre, també hi ha carreres artístiques, com les belles arts o encara l’institut del teatre, on pots cursar estudis per ser actor.

El món avança més ràpidament que les actualitzacions de les xarxes socials, i per això la tecnologia és com la batamanta, mai passarà de moda. Aquí només tens unes poques de les carreres tecnològiques amb més sortides que hi ha en aquest moment. Ara ja tens per on començar a decidir.

La realitat supera la ficció i el món cinematogràfic, quan això ocorre, aprofita l’ocasió per a produir un film d’èxit que ens reflecteixin aquestes històries. La gran majoria de les pel·lícules estan basades en fets reals, protagonitzades per decisions incorrectes, males pràctiques i, sobretot, abusos i corrupció per part d’algunes persones amb poder.

Si t’agrada el cinema i el món bancari, segur que coneixes molts dels títols que esmentarem en aquest article. Hem recopilat pel·lícules que podràs trobar a diferents plataformes com ara Netflix, HBO, Amazon Prime o Filmin i que, a més de fer-te gaudir, t’ensenyaran com funciona o ha funcionat el gran món financer i bancari.

Les 5 millors pel·lícules sobre Wall Street

En totes les pel·lícules que proposem, l’argument té un element comú: les manipulacions com a via per a amassar fortunes.

1. Wall Street (1987) – Director: Oliver Stone
   Charlie Sheen interpreta un ambiciós Bud Fox que, tot just acabats els estudis universitaris, aconsegueix entrar a treballar per al totpoderós Gekko (interpretat per Michael Douglas). Aviat descobreix que és un manipulador sense escrúpols i que amb ardits aconsegueix amassar tota una gran fortuna, però que el que ràpid arriba, ja se sap que pot no quedar-se.
2. Wall Street: Money Never Sleeps (2010) – Director: Oliver Stone
   Segona entrega de Wall Street més de vint anys després de l’estrena i amb un envellit Gordon Gekko (interpretat per Michael Douglas) com a personatge principal de la trama.De tornada a l’acció després de passar molt de temps a la presó, Gekko es troba lliure i analitzant el món que una vegada va dirigir. Sembla que Gekko desitja arreglar la seva relació amb la seva filla i inicia una aliança amb el seu promès, Jacob. Malgrat que Jacob veu Gekko com una figura paterna, descobreix que segueix sent un expert manipulador que no s’atura davant res per a assolir els seus objectius.

   Si bé no va tenir l’èxit de la seva predecessora, va servir per a il·lustrar com es va gestar la bombolla hipotecària i immobiliària als EUA, l’especulació financera i la seva posterior revelació. Michael Douglas, a més, repeteix premi amb un Globus d’Or.

3. Margin Call (2011) – Director: J. C. Chandor
   En un potent banc d’inversió internacional, acaben d’acomiadar bona part de la plantilla. Un analista principiant descobreix que el valor dels paquets d’actius de tota l’empresa és en realitat nul. Aleshores, es desencadena una allau de decisions que acabarà sacsejant les finances de tot el món.Una crònica del començament de la recessió econòmica iniciada el 2008 i que, tot i que ocorre amb una empresa fictícia, es pot connectar clarament amb la fallida real de Lehman Brothers el 2008. Intel·ligent, mordaç i esgarrifosa alhora, aquesta proposta de baix pressupost va ser ben rebuda per la crítica, que va donar un gran vot de confiança al seu director: el debutant J. C. Chandor. Tan sols amb un curtmetratge a les seves espatlles, el realitzador va escriure també el guió, un llibret que havia tingut al cap durant any i mig i que va aconseguir redactar en tan sols quatre dies.

   Compta al seu repartiment amb els actors Kevin Spacey, Jeremy Irons i Demi Moore, entre altres actors molt reconeguts.

4. The Wolf of Wall Street (2014) – Director: Martin Scorsese
   Gira al voltant de la vida i els excessos de Jordan Belfort, anomenat “El llop de Wall Street”, un agent de borsa que es va fer famós pels seus escàndols relacionats amb la manipulació dels mercats, el blanqueig de diners i altres delictes relacionats amb les altes finances.La història tracta dels seus negocis multimilionaris al mercat d’inversió estatunidenc i de la seva vida extravagant, marcada pels excessos propis d’una estrella del rock: sexe, drogues i, en el seu cas, diversos centenars de milions de dòlars guanyats de manera fraudulenta amb la compra i venda d’accions a través de Stratton Oakmont, una firma de la seva propietat, que va marcar un abans i un després a la història de Wall Street.

   Aquesta és la increïble història d’un home comú que va començar venent gelats a setze anys i va acabar guanyant centenars de milions de dòlars fins que, després d’anys evitant-ho, tot el pes de la justícia li va caure sobre les espatlles.

   Protagonitzada per Leonardo DiCaprio (guanyador d’un Globus d’Or per aquest film).

5. The Big Short (2015) – Director: Adam McKay
   Una de les pel·lícules sobre la borsa més aclamades per la crítica i el públic de l’última dècada, que va estar nominada fins i tot a un Òscar com a millor pel·lícula. S’endinsa en el que va ser la bombolla hipotecària americana que va precedir la crisi del 2008 i com els inversors outsiders navegaven a contracorrent del consens de la indústria financera. Quan el mercat es va acabar enfonsant el 2008, aquests inversors van guanyar milions de dòlars, però la seva experiència els va fer canviar per sempre.Compta amb un gran repartiment d’actors: Ryan Gosling, Brad Pitt, Marisa Tomei, Christian Bale, entre altres cares conegudes.

Queda patent que els secrets de l’economia mundial interessa i molt al món cinematogràfic i que seguirem veient a la pantalla gran històries recreades de la realitat financera en el futur.

Ja existeixen rumors no confirmats que Netflix i MGM estan preparant pel·lícules sobre el hackeig de Reddit a l’statu quo financer. La història narrarà com en menys d’una setmana un grup important de petits inversors, organitzats a través d’un fòrum de Reddit, va fer tremolar Wall Street. El fenomen pel qual la cotització a l’alça de les accions de GameStop, una cadena de videojocs a punt de tancar, va desplomar els plans tradicionals de fons multimilionaris.

En aquesta nova era de creació de banca ètica, la qual segur que farà canviar la història de la mentalitat financera dels usuaris, és molt probable que els guions de les futures pel·lícules sobre les històries d’aquests bancs tinguin un final molt diferent dels que estem acostumats. Esperem ansiosos aquests nous guions.