Amb l’arribada de la tardor, els dies s’escurcen i tornen les ganes de sofà, manta i una bona pel·lícula. Però, el cinema també pot ser una magnífica porta d’entrada a l’economia. Bombolles, especulació, fraus empresarials, paradisos fiscals, rescats bancaris o informació privilegiada. A 11Onze hem seleccionat onze pel·lícules i documentals que ens permetran entendre alguns dels mecanismes i episodis més sorprenents de les finances modernes.

Volem entreteniment, sí. Però també classes accelerades d’economia mentre mengem crispetes. És possible? Aquí llistem 11Onze pel·lícules per aprendre finances des del sofà.

• ‘Wall Street’: quan la cobdícia es converteix en cultura. Oliver Stone va retratar a Wall Street (1987) l’eufòria financera dels Estats Units dels anys vuitanta. Bud Fox és un jove broker obsessionat a triomfar que entra en l’òrbita de Gordon Gekko, un poderós inversor que representa una manera d’entendre els negocis on els diners, el poder i la informació van estretament lligats. 
  Borsa, adquisicions empresarials, especulació i informació privilegiada es barregen en un clàssic que, gairebé quatre dècades després, continua plantejant una pregunta incòmodament actual: on acaba l’ambició i on comença la cobdícia? 

Què hi aprendràs? Borsa, fusions i adquisicions, especulació i insider trading.

• ‘Rogue Trader’: quan ningú controla qui assumeix el risc. Basada en el cas real de Nick Leeson, Rogue Trader (1999), dirigida per James Dearden, ens porta al món del trading de derivats a través d’un operador del banc britànic Barings.
  Més que una història sobre encertar o equivocar-se invertint, és una lliçó sobre la importància dels controls interns. Què pot passar quan una mateixa persona acumula massa capacitat per operar i massa poca supervisió? La pel·lícula permet descobrir un món on una decisió aparentment petita pot multiplicar-se gràcies al palanquejament.

Què hi aprendràs? Derivats, palanquejament, risc operacional i controls interns.

• ‘Enron’: quan els números deixen d’explicar la realitat. Aquí no hi ha ficció. Enron: The Smartest Guys in the Room (2005), documental dirigit per Alex Gibney, explica un dels escàndols corporatius més coneguts dels Estats Units. Enron havia arribat a ser una de les empreses més admirades del país abans que afloressin les pràctiques que s’amagaven darrere dels seus espectaculars resultats.
  El documental mostra fins a quin punt els incentius, la cultura empresarial i una comptabilitat extremadament agressiva poden distorsionar la imatge d’una companyia. Una advertència especialment interessant per a qualsevol inversor: uns comptes brillants no sempre expliquen tota la història.

Què hi aprendràs? Comptabilitat, conflictes d’interès, incentius i govern corporatiu.

• ‘Boiler Room’: vendre la inversió perfecta. Un grup de joves brokers aprèn a vendre accions per telèfon amb una capacitat de persuasió extraordinària. Boiler Room (2000), de Ben Younger, ens introdueix en un entorn on la pressió comercial i la promesa de fer-se ric ràpidament poden pesar molt més que la qualitat real de la  inversió.
  La pel·lícula és especialment útil per entendre com funcionen determinades tècniques de venda agressiva i per què la urgència és una arma tan poderosa quan es tracta dels nostres diners.

Què hi aprendràs? Boiler rooms, penny stocks, venda agressiva i manipulació borsària.

• ‘The Wolf of Wall Street’: quan vendre importa més que invertir. Martin Scorsese va portar al cinema el 2013 la història de Jordan Belfort, un corredor de borsa que va construir el seu negoci al voltant d’unes tècniques comercials extremadament agressives.
  Més enllà dels excessos que han convertit The Wolf of Wall Street en una de les pel·lícules financeres més populars de les últimes dècades, la història mostra una qüestió essencial: el conflicte que apareix quan qui ens ven una inversió té incentius molt diferents dels nostres.

Què hi aprendràs? Penny stocks, comissions, tècniques de venda i manipulació del petit inversor.

• ‘The Big Short’: els que van qüestionar el consens. Com pot una crisi hipotecària acabar sacsejant el sistema financer mundial? The Big Short (2015), dirigida per Adam McKay i basada en el llibre de Michael Lewis, ens porta als anys previs a la crisi del 2008 seguint diversos inversors que comencen a qüestionar la solidesa del boom immobiliari nord-americà.

La seva gran virtut és explicar amb humor conceptes que semblen reservats als especialistes. I planteja una idea especialment poderosa: que tothom confiï en un mercat no significa necessàriament que algú hagi comprovat què hi ha a sota.

Què hi aprendràs? Hipoteques subprime, titulització, CDO, credit default swaps i bombolles financeres.

• ‘Margin Call’: una nit al cor d’un banc d’inversió. Un jove analista descobreix que els models de risc de la firma on treballa amaguen un problema potencialment enorme. A partir d’aquí, Margin Call (2011), de J. C. Chandor, concentra pràcticament tota l’acció en unes hores dins d’un banc d’inversió.
  És ficció, però el context recorda inevitablement els moments de màxima tensió de la crisi financera. No necessita persecucions ni grans efectes especials. Només reunions, pantalles i executius davant d’una pregunta: què fas quan descobreixes que has assumit molt més risc del que pensaves?

Què hi aprendràs? Gestió del risc, palanquejament, valoració d’actius i funcionament intern d’un banc d’inversió.

• ‘Too Big to Fail’: quan un banc és massa gran per caure. Too Big to Fail (2011), dirigida per Curtis Hanson, observa la crisi financera des d’un altre costat de la taula. En lloc dels inversors o els operadors de Wall Street, posa el focus en els grans bancs, la Reserva Federal i el Tresor nord-americà durant alguns dels moments més crítics del 2008. 

La pel·lícula permet entendre un dels grans dilemes de qualsevol crisi sistèmica: què passa quan la caiguda d’una empresa privada pot posar en perill moltes altres institucions?

Què hi aprendràs? Risc sistèmic, rescats bancaris, liquiditat i risc moral.

• ‘Inside Job’: anatomia d’una crisi. Si The Big Short dramatitza el camí cap a la crisi del 2008, Inside Job (2010) intenta disseccionar el sistema que la va fer possible. El documental de Charles Ferguson, guanyador de l’Oscar al millor documental, recorre la desregulació financera, l’endeutament, les agències de qualificació i els conflictes d’interès que envoltaven Wall Street. 

És probablement la peça més pedagògica de la selecció per entendre que una gran crisi rarament té una única causa. Quan els incentius equivocats es combinen amb deute, opacitat i poc control, el risc es pot estendre molt més enllà de qui l’ha assumit.

Què hi aprendràs? Desregulació, agències de ràting, conflictes d’interès i causes de la crisi financera del 2008.

• ‘The Laundromat’: seguir el rastre dels diners. Com pot ser tan difícil saber qui és el propietari real d’una empresa? The Laundromat (2019), dirigida per Steven Soderbergh i inspirada en l’escàndol dels Papers de Panamà, utilitza l’humor negre per endinsar-nos en el complex univers de les estructures offshore. 

La pel·lícula permet entendre com societats creades en diferents jurisdiccions poden formar estructures difícils de seguir i per què conèixer el beneficiari real dels diners és una qüestió fonamental per a la transparència financera. 

Què hi aprendràs? Societats offshore, societats pantalla, beneficiari efectiu, paradisos fiscals i opacitat financera.

• ‘Arbitrage’: quan els números han d’aguantar fins que arribi el comprador. Robert Miller és un poderós gestor financer que està a punt de culminar una de les operacions més importants de la seva carrera: vendre el seu imperi d’inversió. Però darrere d’una aparença d’èxit s’amaga un problema que podria fer descarrilar tota l’operació. Arbitrage (2012), dirigida per Nicholas Jarecki i protagonitzada per Richard Gere, converteix aquesta tensió en un thriller financer sobre diners, reputació i poder.                                                                                                        

La pel·lícula planteja una qüestió especialment interessant per a qualsevol inversor: què passa quan el valor d’un negoci depèn que ningú descobreixi el que realment hi ha als seus comptes? A mesura que s’acosta la venda de l’empresa, queda clar que una pèrdua financera ocultada pot afectar no només el patrimoni del protagonista, sinó també la confiança sobre la qual s’ha construït tot el negoci.
Què hi aprendràs? Frau financer, manipulació comptable, hedge funds, valoració empresarial, liquiditat i due diligence.

Una petita història dels excessos financers

Vistes en aquest ordre, aquestes 11Onze pel·lícules expliquen alguna cosa més que onze bones històries.

Wall Street ens transporta a l’eufòria financera dels vuitanta. Rogue Trader i Enron mostren què pot passar quan fallen els controls. Boiler Room i The Wolf of Wall Street posen el focus en els incentius, la venda agressiva i la manipulació. I després arriba el gran terratrèmol del 2008: The Big Short explica com es va acumular el risc; Margin Call, com es viu des de dins d’una entitat; Too Big to Fail, el problema des de les institucions, i Inside Job, les causes estructurals que hi havia al darrere. Finalment, The Laundromat i Arbitrage amplia el focus cap a l’opacitat de les finances globals.

Èpoques diferents. Personatges diferents. Crisis diferents. Però un patró es repeteix. Quan els incentius per guanyar diners són més forts que els mecanismes que haurien de controlar el risc, algú acaba pagant les conseqüències. I aquesta potser és la gran lliçó financera que comparteixen totes aquestes històries.

Entendre les finances no consisteix només a saber què és una acció, un bo o un derivat. També significa entendre els incentius de qui ven, de qui compra, de qui presta, de qui regula i de qui assumeix el risc.

Aquesta tardor tenim, doncs, una bona excusa per aprendre economia d’una manera diferent. Apagar els llums, preparar les crispetes i prémer el “play” també pot ser una magnífica manera de començar a entendre com funcionen els diners. 

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.