Quan l’or i la borsa pugen alhora, alguna cosa gran es cou. Els “diners intel·ligents” ja s’han mogut, i el mercat és molt més fràgil del que sembla. L’or és el refugi de la por. Les accions, el reflex de l’optimisme. Per això, quan tots dos actius pugen alhora, els analistes encenen totes les alarmes. Històricament, aquesta combinació és rara i acostuma a precedir moments de gran volatilitat als mercats. I això és exactament el que està passant ara.

Aquesta tardor del 2025, tant el preu de l’or com els principals índexs borsaris —l’S&P 500, el Nasdaq i l’Euro Stoxx— han assolit màxims històrics simultàniament. Segons dades del World Gold Council, l’or supera ja els 3.380 dòlars per unça, amb una revalorització del 20% en menys de dos mesos.

Mentrestant, les accions continuen marcant rècords, malgrat un context d’inflació persistent i de tipus d’interès encara elevats. És una contradicció total que l’actiu de la por i l’actiu de l’esperança apuntant cap amunt alhora. Aquest fenomen no és inèdit. El 2020, pocs mesos abans de l’esclat de la pandèmia, es va donar la mateixa combinació: or i borsa en màxims. Poc després, el mercat es va desplomar. Potser la història no es repeteix exactament, però sovint rima.

Quan l’or s’enfila, alguna cosa es cou

De maig a agost, el preu de l’or s’havia mantingut estable, gairebé adormit. Però a finals d’estiu va passar alguna cosa. En pocs dies, el metall preciós va començar una escalada vertical, amb una pujada del 20% en menys de vuit setmanes. Un moviment d’aquesta magnitud no s’explica només per la inflació o pels tipus d’interès. Darrere hi ha alguna cosa més profunda.

Segons Bloomberg Markets, les compres d’or per part d’inversors institucionals —fons de pensions, asseguradores i bancs centrals— van augmentar un 35% en el tercer trimestre de l’any. El World Gold Council confirma que, entre el juliol i el setembre, els bancs centrals van sumar més de 300 tones d’or a les seves reserves.

En total, ja acumulen més d’1.100 tones en dotze mesos, la xifra més alta registrada des de la fi del patró or. Aquestes dades mostren que el moviment no és casual: els grans actors del sistema s’estan protegint.

Els diners intel·ligents ja han marxat

Quan els petits inversors compren amb eufòria, els grans solen fer el contrari. Aquesta és una de les lleis no escrites dels mercats. I si volem saber què fan els “diners intel·ligents” —els grans capitals institucionals, com ara els fons de pensions, cobertura, sobirans, asseguradores, d’inversió global i bancs centrals—, cal mirar un indicador anomenat DIX o “Dark Index”. Elaborat per l’empresa SqueezeMetrics, el DIX mesura el flux de compres i vendes en els dark pools, mercats privats on es fan grans transaccions lluny de la mirada pública. 

El que mostren les dades és inquietant. Mentre l’S&P 500 trencava rècords a finals d’agost, el DIX es desplomava fins als valors més baixos de tot l’any. Això significa que, mentre el públic comprava accions amb entusiasme, els grans inversors estaven venent en silenci. Els diners sortien de la borsa per buscar refugi en un altre lloc. I les dates no menteixen: just quan el DIX cau, el preu de l’or s’enlaira.

Segons l’informe trimestral de JP Morgan Asset Management, durant aquest període els fons institucionals han reduït un 12% la seva exposició a renda variable i han augmentat un 18% la seva posició en or físic i ETF amb el suport d’or. És a dir, els diners intel·ligents han deixat la festa mentre els altres encara ballen.

Un mercat hipersensible i ple de pólvora 

El segon indicador clau és el GEX o “Gamma Exposure”, que mesura la sensibilitat del mercat davant petits canvis de preu. Quan el GEX és molt alt, qualsevol notícia pot provocar moviments exagerats —cap amunt o cap avall.

I ara mateix, segons l’empresa SpotGamma, el GEX global és un dels més elevats des del 2022. Això vol dir que el mercat està en una situació de tensió extrema, com un castell de cartes a punt de caure. La combinació d’un DIX molt baix —diners institucionals sortint— i un GEX molt alt —mercat nerviós— és explosiva. Perquè, històricament, aquest patró ha precedit correccions importants. Passa quan el mercat sembla més fort que mai… just abans del sotrac.

Els bancs centrals mouen fitxa

El moviment cap a l’or no és només dels inversors privats. Els bancs centrals s’han convertit en grans compradors nets d’or en els últims anys. Per exemple, la Xina, Rússia, Turquia i l’Índia lideren aquest canvi de paradigma, amb compres mensuals constants, en una clara estratègia per reduir la dependència del dòlar i reforçar la seva sobirania monetària.

L’or, una vegada més, es consolida com l’actiu de confiança universal quan les monedes fiduciàries —com el dòlar o l’euro— perden credibilitat. Aquesta tendència també reflecteix un missatge geopolític. Segons l’FMI, el pes del dòlar en les reserves globals ha baixat del 71% el 1999 al 58% actual, mentre que les reserves en or han augmentat fins a representar prop del 20% del total mundial.

El món es desdolaritza a poc a poc, i l’or torna a ser el protagonista d’aquesta nova era monetària.

J.P. Morgan ja ha mostrat les cartes

Entre les grans institucions financeres, algunes ja han deixat entreveure com interpreten aquesta situació. Perquè segons documents interns filtrats per Market Watch, J.P. Morgan ha apostat que el mercat caurà fins als 5.310 punts, situant el seu punt òptim de benefici en un escenari clarament baixista.

És una manera diplomàtica de dir que el banc no espera més pujades i que considera que el risc supera la recompensa. 

Marko Kolanovic, estrateg en cap del banc, ho va expressar amb claredat en el seu últim informe trimestral: “Els mercats estan més vulnerables del que mostren els índexs. El risc d’una correcció sobtada és alt, i els inversors institucionals s’estan reubicant en actius segurs com l’or o els bons sobirans.”

El “farol” dels mercats

Si unim totes les peces, el relat és clar. Els diners intel·ligents han venut accions en silenci, s’han refugiat en or i han deixat un mercat ple d’inversors petits, eufòrics i exposats. Això és el que molts anomenen “el farol dels mercats”: una pujada aparentment sòlida, però sense suport real darrere.

Quan els grans ja han marxat, la festa només es manté viva per la inèrcia dels últims que arriben. I quan el primer d’ells apaga les llums, els que van sortir abans tornen a comprar a preus de saldo. És un joc repetitiu, conegut i, tanmateix, eternament efectiu. Els mercats, al final, són un reflex del comportament humà: por i avarícia alternant-se com les estacions.

Amb els indicadors de volatilitat alts, els bancs centrals acumulant or i els grans inversors fora de la borsa, l’escenari sembla preparat per a un gir brusc. La veritable pregunta ja no és si passarà alguna cosa, sinó que encendrà la metxa. Pot ser una crisi geopolítica, un banc en dificultats o un resultat electoral inesperat. Però el terreny és sec i ple de pólvora. L’or no menteix. Quan els diners més prudents hi tornen, és perquè alguna cosa s’acosta. I com sempre, quan els mercats semblen més tranquils, és quan cal vigilar més.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.