La doble cara del creixement econòmic d’Espanya
L’economia espanyola continua comportant-se millor de l’esperat. Enmig de l’estancament europeu, l’FMI eleva el creixement espanyol al 2,9% per a 2024. Tanmateix, aquesta bonança econòmica no es tradueix en una millora significativa del poder adquisitiu de la ciutadania. Com s’explica aquesta discrepància?
L’economia espanyola fa anys que està experimentant un període de creixement notable que, almenys sobre el paper, sembla ser tot un èxit. S’ha convertit en el motor que impulsa el creixement de la zona euro, superant als seus veïns europeus, especialment a una Alemanya que representa el punt feble d’una economia mundial resilient.
L’últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) millora les projeccions del Banc d’Espanya i eleva el creixement d’Espanya mig punt al 2,9% el 2024, la millora de creixement més gran entre les economies avançades. Això situa a l’economia espanyola molt per davant dels creixements previstos per a Alemanya, França, Itàlia o el conjunt de l’eurozona, fins i tot per sobre de les dels Estats Units i el Regne Unit.
Un creixement impulsat pel turisme, el consum i la inversió
L’excepcionalitat d’Espanya es deu a una combinació de diversos factors. S’explica en bona part pel dinamisme del consum de les famílies, esperonat per la moderació de la inflació i les baixades dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE).
Per altra banda, la recuperació continuada de l’ocupació, uns sectors turístic i de serveis en auge i un context favorable d’inversió secundat per fons europeus, són els ingredients que estan impulsant una economia que s’havia quedat enrere després de les últimes crisis.
Tot i que el bon rendiment d’aquests sectors ha permès mantenir el PIB a l’alça, això no s’ha reflectit en una millora significativa dels ingressos de les famílies. A més, l’FMI apunta que la taxa d’inflació d’Espanya registrarà enguany una mitjana del 2,8%, una pujada dels preus “més intensa” de l’esperat en la zona euro, on hi haurà una alça del 2,4%.
La precarietat laboral i el raquític creixement del PIB per càpita
El PIB per càpita dels espanyols continua distanciant-se dels seus socis comunitaris. Segons les últimes dades d’Eurostat, ha passat de 25.420 euros el 2019 a 25.620 euros d’enguany, un creixement de només el 0.1%. Encara que el poder adquisitiu per càpita a Espanya ha pujat un 7% aquest any, fins a 16.449 euros, la diferència respecte a la mitjana europea ens allunya un punt percentual en relació amb l’any anterior, quan va ser d’un 6%, tal com reflecteix l’informe GfK Purchasing Power 2023. A més, Espanya està entre els països que més poder adquisitiu perden respecte al preu dels aliments.
Com explica el diari El Economista, “la dada que desmunta el miracle econòmic és el PIB per càpita, un indicador una mica més depurat que amb prou feines ha crescut a Espanya en els últims quatre anys… i fins i tot en els últims 15”. En declaracions a l’informatiu, Judith Arnal, investigadora principal en el Real Institut Elcano i consellera independent del Banc d’Espanya, explica que “el PIB d’Espanya s’ha recolzat en l’augment de la població, el consum públic i les exportacions de serveis” mentre que en altres països “s’enfoca en la inversió i les exportacions de béns.”
L’altre gran obstacle que impedeix que el creixement es tradueixi en un augment del poder adquisitiu és el problema crònic de la baixa qualitat laboral a Espanya. Tot i que la taxa d’atur ha disminuït, els salaris continuen sent baixos en comparació amb altres països europeus. A més, l’alta temporalitat en el mercat laboral espanyol —el 61,7% dels joves a Espanya té un contracte temporal— impedeix que els treballadors gaudeixin d’una estabilitat econòmica que garanteixi uns ingressos consistents de les llars.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.