Diamants de laboratori, el luxe sostenible
És la nova tendència mundial que democratitza l’accés al luxe des d’una visió sostenible i responsable amb el medi ambient.
Els laboratoris del segle XXI han aconseguit imitar els diamants naturals amb un nou producte sintètic que manté les característiques químiques, òptiques, tèrmiques i físiques de la pedra original. El producte final és pràcticament impossible de diferenciar a simple vista, però el procés d’obtenció sí que es diferencia, i molt. Però, tot i mostrar-se com una alternativa sostenible, el mercat de diamants, sintètics o naturals, segueix marcat per la controvèrsia.
Aquestes rèpliques es creen en un període de set a deu dies, posteriorment es tallen i es classifiquen seguint els mateixos estàndards que els diamants naturals. L’Institut Gemmològic Internacional reconeix aquests nous diamants i fins i tot els certifica, per garantir que compleixen els requisits per ser considerats diamants sintètics i no simples falsificacions de diamants.
La fi dels diamants de sang
El procés d’obtenció de diamants és un dels més criticats històricament, a causa de la relació directa entre la seva obtenció i l’explotació de recursos naturals. Es calcula que per cada quirat de diamants es mouen unes 250 tones de terra, i el drenatge àcid que cal fer per a la seva extracció, més enllà del terreny, contamina aigües superficials i subterrànies.
A aquesta problemàtica s’hi suma l’explotació de persones i la lluita dels països per accedir a aquestes mines estratègiques i d’alt interès econòmic, que sovint es troben ocupades i militaritzades. Són els anomenats “diamants de sang”, que a causa de la seva comercialització a països rics, financen conflictes armats. El Procés Kimberley, instaurat el 2003, és un compromís signat per 56 països, a fi de frenar la producció d’aquest tipus de diamants.
Actualment, fruit dels acords presos pels països membres, només un 0,2% dels diamants que arriben al consumidor final són diamants de sang. Tanmateix, el procés d’obtenció i distribució segueix qüestionat arreu del món, en el que sembla ser un conflicte amb més interessos que solucions.
Dels diamants falsos als diamants ecològics
L’any 1952 apareixen els primers diamants creats al laboratori a través del mètode HPHT (alta pressió i alta temperatura). Des d’aleshores, han aparegut diversos laboratoris i mètodes que imiten aquest mineral, sempre associats al mercat negre i amb l’objectiu d’aconseguir imitacions a preus més baixos.
En els darrers anys, però, el mercat dels diamants ha evolucionat cap a una visió ecològica, que rebutja l’explotació social i mediambiental sense renunciar al luxe associat als diamants. Però la controvèrsia és deguda a la quantitat d’energia que necessiten els laboratoris per produir-los, un fet comú en qualsevol indústria, però que en qüestiona l’etiqueta de sostenibilitat. Les fonts d’energia utilitzades, la quantitat d’aigua necessària i la gestió de la distribució i els residus poden ser elements clau per frenar aquest impacte.
Democratització dels diamants per atraure públic jove
L’ecologia i el preu (entre un 40% i un 50% més econòmic), són els dos grans factors que han aconseguit apropar els diamants al conjunt de la societat, incloses les persones joves. Celebritats com Leonardo DiCaprio, Penélope Cruz o Meghan Markle s’apunten a la moda del luxe sintètic en les seves aparicions públiques i fins i tot marques de joies, com la danesa Pandora, s’hi sumen de forma radical: només comercialitzaran diamants sintètics.
Així doncs, s’obre un nou escenari en què el món dels diamants canvia totalment de perspectiva. Passa de l’explotació a la consciència ambiental, dels preus desorbitats a l’ampliació de la competència, i deixa de ser un luxe a l’abast de pocs per obrir-se a nous públics. La creació de diamants sintètics no suposa, ara per ara, una massificació del sector, de manera que el producte segueix conservant un alt valor, però per primera vegada se situa a l’abast del gran públic.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
👏
Gràcies per la informació amena i variada.
👏🏽👏🏽👏🏽
Molt interssant i satisfactoria informació,Merci!
Gràcies, seguim.
Interessant per tindre’n coneixement i valorar-ho si es dona la situació.
Gràcies, Vicenç, són aspectes bons de conèixer i més sabent el que hi ha darrere.
En la mateixa línia proposo un article sobre els dispositius mòbils (smartphones) “de sang”.
Gràcies, Pere. Ho tindrem present. Atent a La Plaça, aleshores!
Ok
Gràcies, Josep. Ens veiem a La Plaça!
Excel·lent notícia! Per diversos motius 🙂
Cert, Jaume!
Segurament per als neòfits, com ara jo,si em presenten un diamant natural i un sintètic, no sabré apreciar la diferència a simple vista
Però hi ha una cosa,que si es farà palesa,no serà un diamant de sang i a més respectarà els canons ambientals
Em recorda una mica a la lluita de les pells sintètiques contra la matança d’animals per aconseguir la seva pell
Un pas més d’avenç
Hola, Alícia, sí a poc a poc i amb les exigències dels clients anem canviant la indústria i els mercats. A vegades només cal una mica d’investigació per descobrir la veritat. Fins aviat
👍
Gràcies, Joan. Ens veiem a La Plaça!
És molt difícil valorar un diamant natural. El color, les impureses, talla…tot això fa que sigui molt fàcil que et prenguin el pèl. Amb els diamants sintètics suposo que això no passa, en aquest sentit són més fiables. Però no hem de oblidar que és un producte industrial i que si es millora la producció, també s’abaratiran.
Estic d’acord amb tu!
Molt interessant. Si no saps que existeixen els diamants sintètics no en buscaràs informació. Amb aquests articles es descobreix i s´aprèn una nova “cultura general”. Gràcies
Estic amb tu Mercè!
Molt interessant l’article dels diamants!! Entenc que son els que “la gent del carre “ entenem com els de no veritat però bons !! Com les perles cultivades . No ho sàvia , m’agradat !!!
Jo també he après que eren els diamants sintètics Manel!