Empresaris, grans patrimonis, “family offices”, cadenes hoteleres i fins i tot estrelles de l’esport han posat els hotels en el seu punt de mira. No és una moda anecdòtica. Durant els primers sis mesos de 2026, la inversió hotelera a Espanya ha assolit el nivell més alt registrat mai en un primer semestre.

Però què té un hotel que no ofereixin altres actius immobiliaris? La resposta va molt més enllà del turisme: darrere d’aquesta febre inversora hi ha una nova manera d’entendre el patrimoni, la rendibilitat i l’escassetat dels bons actius.

Durant dècades, comprar un hotel significava entrar de ple en el negoci de l’hostaleria. Calia gestionar personal, habitacions, restauració i reserves. Avui, una part creixent del capital que entra al sector no busca necessàriament convertir-se en hoteler, sinó adquirir un actiu immobiliari que té una particularitat: a més de tenir valor per l’edifici i la ubicació, conté un negoci capaç de generar ingressos diaris.

Aquesta combinació ajuda a explicar les dimensions que ha assolit el mercat. Segons publiquen grans consultores immobiliàries, durant el primer semestre de 2026 es van invertir 2.460 milions d’euros en hotels a Espanya, un 26,5% més que un any abans i el millor inici d’any de la sèrie històrica. En només sis mesos es van transmetre 88 actius i més de 12.000 habitacions.

També ha canviat qui compra. El capital nacional representa el 62% del volum invertit i els inversors privats, “family offices” i SOCIMI acumulen conjuntament prop del 30%. Les operacions sobre hotels individuals ja suposen el 82% del mercat, mentre que les grans carteres han caigut fins al 18%, el nivell més baix de l’última dècada.

Això explica bona part de la sensació de febre inversora. Els hotels ja no són només terreny de grans fons internacionals i cadenes hoteleres. Cada vegada hi ha més capital privat que els incorpora com una peça de patrimoni.

No calen molts més turistes si es pot cobrar més

Espanya continua sent una potència turística, però quedar-se només amb el nombre de visitants no permet entendre el negoci. Una de les claus és la capacitat del sector per fer créixer els ingressos més ràpidament que l’ocupació.

Durant els sis primers mesos de 2026, les pernoctacions hoteleres van créixer un 1,8% respecte del mateix període de l’any anterior. Al juny, en canvi, els preus hotelers augmentaven un 5,6% interanual i la facturació mitjana per habitació ocupada, un 5,8%, fins als 137,1 euros.

Per a un inversor, aquesta flexibilitat és molt valuosa. Un pis o una oficina solen tenir contractes que fixen la renda durant mesos o anys. Un hotel pot ajustar el preu cada nit segons la demanda, la temporada, un congrés, un concert o qualsevol altre esdeveniment que ompli la ciutat.

No significa que sigui immune a la inflació. Salaris, energia, aliments i manteniment també pugen. Però disposa d’una capacitat d’adaptació de preus que altres actius immobiliaris no tenen.

El capital vol quatre i cinc estrelles

La segona pista apareix quan observem què s’està comprant. El capital no està entrant indiscriminadament en qualsevol establiment. Durant la primera meitat de 2026, els hotels de cinc estrelles van absorbir el 51% de la inversió i els de quatre estrelles, un altre 35%. En conjunt, el 86% dels diners es van concentrar en les categories més altes.

Aquest moviment ha empès el preu mitjà pagat per habitació fins als 213.300 euros, més del doble que fa deu anys.

Aquí apareix una de les estratègies més interessants del negoci hoteler actual: el reposicionament. Un inversor pot comprar un hotel antic però ben situat, reformar-lo, elevar-ne la categoria, incorporar-hi una marca internacional i començar a competir amb unes tarifes molt superiors. No es tracta, per tant, només de comprar un edifici que ja funciona. El negoci també consisteix a transformar-lo perquè entri en un segment amb més capacitat de despesa.

Barcelona: quan l’escassetat es converteix en negoci

Barcelona permet entendre aquest fenomen amb una dimensió molt més propera. El 2025, la ciutat va registrar 20 operacions hoteleres per valor de 712 milions d’euros, prop del 17% de tota la inversió hotelera d’Espanya i el segon millor registre de la seva història. Barcelona i les Canàries van concentrar conjuntament el 41% de tot el capital invertit aquell any.

Són xifres especialment significatives perquè Barcelona no és un mercat on l’oferta pugui créixer indefinidament. El sòl és limitat, les millors localitzacions ja estan ocupades i la regulació urbanística restringeix la creació de nous allotjaments.

Per a l’inversor, aquesta limitació pot convertir-se en una virtut. Si resulta difícil crear nous hotels en una ciutat que manté una forta demanda internacional, els establiments existents en bones ubicacions es converteixen en actius especialment cobejats.

Però aquí també apareix l’altra cara del negoci. El mateix mecanisme que augmenta el valor dels hotels intensifica el debat sobre el model turístic de Barcelona, la pressió sobre l’espai urbà i l’equilibri entre l’activitat econòmica i les necessitats dels residents. El que per a l’inversor és escassetat rendible, per a la ciutat pot convertir-se en una qüestió social i urbanística molt més complexa.

Per què les grans fortunes hi entren ara?

Quan un patrimoni arriba a una determinada dimensió, l’objectiu no és simplement trobar l’actiu que ofereix més rendibilitat. També es busca diversificar i conservar riquesa entre diferents tipus de béns.

Els hotels encaixen en aquesta estratègia perquè permeten unir immobiliari i activitat empresarial sense que el propietari necessàriament hagi de gestionar el negoci. La propietat de l’edifici pot estar separada de l’explotació, que queda en mans d’una cadena especialitzada mitjançant contractes de lloguer o gestió.

A aquesta lògica patrimonial s’hi afegeix, en alguns casos, la força de la marca personal. Cristiano Ronaldo, per exemple, és soci del grup Pestana en la cadena Pestana CR7 Lifestyle Hotels, que disposa d’establiments a Madrid, Nova York, Lisboa, Madeira i Marràqueix.

Aquest tipus d’operacions mostren fins a quin punt l’hotel pot ser més que un immoble: pot convertir-se també en una plataforma per monetitzar una marca i projectar-la internacionalment.

I tot això coincideix amb un moment especialment favorable. Hi ha liquiditat privada buscant oportunitats, el sector hoteler manté una elevada capacitat de generar ingressos i el capital està privilegiant els actius premium en destinacions consolidades. Els experts assenyalan, de fet, que la major presència d’inversors privats i cadenes hoteleres està substituint part del protagonisme que anteriorment tenien els grans fons.

Quan tothom vol el mateix actiu

La febre inversora té, però, una paradoxa. Com més capital competeix pels millors hotels, més augmenta el seu preu i més difícil és obtenir-ne la rendibilitat esperada.

Que el preu mitjà per habitació ja superi els 213.000 euros evidencia la fortalesa del mercat, però també fins a quin punt s’han encarit aquests actius. Un bon hotel no és necessàriament una bona inversió a qualsevol preu.

Aquesta és la gran contradicció del moment actual: els inversors busquen hotels perquè són actius escassos capaços de generar ingressos, però aquesta mateixa demanda està fent que comprar-los sigui cada vegada més car. La pedra continua sent pedra. Però cada habitació pot tornar a facturar l’endemà.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.