“Independència econòmica és que no depens de ningú ni de res per poder viure”. Ras i curt. Així de clar ho té el nostre director financer, Oriol Tafanell. Resseguim, pas a pas, els seus consells, i responem com la comunitat 11Onze farà camí per arribar-hi.

Abans, però, cal que ens demanem per què és tan important que ens empoderem. “La independència econòmica et permet decidir què vols fer a la vida i això, encara que sovint separem el cor del cap, et fa estar més fort emocionalment”, resumeix Tafanell només començar. Amb independència econòmica, ens oblidem de les tensions, dels nervis, de no dormir a les nits i de l’angoixa. La independència econòmica, doncs, la construïm, primer, individualment; i, després, lluitem per assolir-la col·lectivament. Anem a veure-ho!

Tres consells per emancipar-se individualment

1. Fes-te un pressupost. El nostre director financer és concís: “El més bàsic és fer-se un pressupost, saber quins ingressos obtens i quines despeses generes”, ens diu. Si els ingressos no són prou per pagar totes les despeses, el més lògic és rebaixar les darreres. I posa un exemple: “Si has fet un pressupost pensant que pagaràs un lloguer de 1.000 euros al mes, però després hi afegeixes la roba, el menjar, els subministraments, i no et dona, potser has de veure si el lloguer que tens és massa alt. Si t’encaparres o saps que no pots reduir aquesta despesa de cap manera, has de mirar com obtenir més diners”. Per a Tafanell, és importantíssim saber quants diners tenim, com ho gestionem i, per això, considera imprescindible una aplicació com la que tindran els clients d’11Onze, El Canut: “La gent tindrà la possibilitat de veure on i com estan els seus diners, aprendrà a gestionar-los, a moure’s financerament. És una eina”, resumeix.
2. Obliga’t a estalviar. Encara que hagis aconseguit un equilibri estable entre ingressos i despeses, Tafanell recomana que els ingressos sempre siguin superiors a les despeses, per un senzill motiu: la incertesa. “Has de poder enfrontar els sotracs, i a la vida n’hi ha contínuament: perquè et quedes sense feina, perquè se t’espatlla la nevera… Qualsevol situació pot causar un daltabaix. Per això, el que realment et farà independent econòmicament és que els ingressos et permetin estalviar”, assevera. 
3. Detalla en què has de gastar els diners. Per últim, el nostre director financer recorda que cada etapa de la vida ha de marcar unes prioritats d’estalvi. “Així, de jove, si estudies gràcies a la família, és important treballar per estalviar. Després, vius en parella, tens fills o et construeixes una trajectòria professional, i els estalvis serveixen per poder pagar el que et ve a sobre. I, al final, quan ja estem encarcarats, hem de mirar d’invertir els estalvis en un bon pla de pensions, en la jubilació”, repassa Tafanell. La clau, segons ell, és anar fent “una mica cada dia, mantenir una disciplina durant tota la vida”. 

Els cinc objectius per a l’empoderament col·lectiu

1. Reduir el deute. “Avui en dia, amb la situació econòmica en què ens trobem, si ets jove, estudia i treballa, estalvia. Ara, cal pencar. A ciutats com Barcelona, pagar un lloguer és pràcticament impossible. I això s’ha de canviar, és clar. Una renda universal? En un país com el nostre, tot i que ja ho voldríem, ens n’hem d’oblidar”, admet el nostre cap financer. I ens recorda que “Espanya és un país altament deficitari”. “Si la independència econòmica col·lectiva és mantenir les despeses i els ingressos d’un país, no ens podem endeutar. I a l’Estat l’endeutament creix i creix, tot se’n va a pagar interessos”, detalla.
2. Solidaritat vol dir pagar impostos. Per això, és imprescindible, segons Tafanell, “ser molt solidari”. “Això significa que no treballi ningú en negre i que tothom pagui impostos”, resumeix. A gran escala, implica evitar les evasions d’impostos, els paradisos fiscals. “És insolidari, i l’únic que fa és malmetre l’economia col·lectiva del país”. De fet, com més gent pagui impostos, explica Tafanell, menys impostos haurem de pagar. 
3. Seguir educant el món. “Hi ha massa capital que no paga diners. Això s’ha d’acabar”, etziba, i això el porta, inevitablement, a parlar de la cultura empresarial dels països mediterranis i que resumeix amb aquella malaguanyada dita: “Feta la llei, feta la trampa”. “No pot ser que el primer que busquem és com escapolir-nos, com aprofitar-nos al màxim del sistema. Tothom fa mil i una martingales”, apunta el nostre director financer amb el seu tarannà afable. La picaresca, diu, fa que la taxa d’atur hagi arribat al 25%, com ha passat durant la pandèmia, i no hi hagi una revolta. Per això, considera imprescindible la reflexió i el debat que la comunitat 11Onze proposa a La Plaça. “I a partir d’aquí, seguir educant. Nosaltres podem ajudar-hi, i tant. Per això hem fet una comunitat financera”, assevera. 
4. Refer el teixit econòmic. Precisament, la comunitat que 11Onze teixeix amb paciència és la clau per refer un teixit econòmic català que, confessa Tafanell, “ja no existeix pràcticament”. “A Catalunya estàvem molt orgullosos de ser un país d’emprenedors, però les segones i terceres generacions de directius es van vendre totes les empreses exitoses a les multinacionals, a qui no els importa si la seu és a Catalunya o Moçambic”, es lamenta el director financer. A més, en lloc d’invertir els diners d’aquestes vendes en innovació i desenvolupament, s’han destinat al sector immobiliari, a l’especulació. 
5. Definir la nostra col·lectivitat. El darrer objectiu per assolir la independència econòmica és, doncs, definir molt bé quina és la nostra col·lectivitat. “Si és només el territori de Catalunya, i no hem d’arrossegar el dèficit de tota Espanya, el poder que tenim per construir-nos econòmicament és impressionant”, assegura. I conclou: “La independència de Catalunya és un somni, sí, però jo crec que és ben realitzable. Hem de preparar la gent per quan sigui possible. Com fer-ho? Prou paraules. Hem de tocar el carrer”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!