Els magnats americans —Bezos, Dimon, Buffett, Ellison— venen accions en un moment d’eufòria borsària. Què saben que la resta ignorem? Quan els qui tenen accés a la informació privilegiada fugen dels mercats que ells mateixos van crear, potser no parlem de conspiracions, sinó d’un senyal clar: el sistema comença a grinyolar des de dins.

A primera vista, tot va bé. L’S&P 500 marca màxims històrics, el Nasdaq s’ha refet del xoc del 2022 i les grans tecnològiques encapçalen la festa. Els mitjans parlen d’un “nou cicle d’innovació”. Però sota aquesta superfície radiant, alguna cosa es mou.

Segons dades públiques, Bezos va vendre prop de 737 milions de dòlars en accions d’Amazon a finals de juny de 2025. Jamie Dimon va vendre uns 31,5 milions de dòlars d’accions de JPMorgan aquest mateix any —la primera vegada que venia des de l’inici del seu mandat com a CEO—; Brian Chesky (CEO de Airbnb Inc.) va vendre 190.301 accions el 12 de febrer de 2025, per un import aproximat de 26,7 milions de dòlars. 

La University of Melbourne ho resumeix així: “Mentre els inversors institucionals venen, els petits compren.” Els minoristes, esperonats per l’optimisme mediàtic, entren al mercat just quan els que coneixen millor els fonaments surten per la porta del darrere.

Els que veuen abans que nosaltres

No es tracta d’una conspiració, sinó d’una asimetria d’informació. Els grans capitals disposen de sistemes d’anàlisi i accés a dades que permeten detectar, amb mesos d’antelació, els símptomes d’una crisi latent. Els indicadors que observen són invisibles per al ciutadà corrent a l’hora de veure tensions en el mercat del deute, caigudes en la productivitat real o senyals d’esgotament en la política monetària expansiva de la Reserva Federal.

Quan aquestes alertes s’acumulen, el capital intel·ligent es desplaça. Els rics no venen perquè necessitin liquiditat, sinó perquè volen fugir abans que la confiança col·lectiva es trenqui. És el mateix instint que fa que els bancs centrals acumulen or mentre asseguren que la inflació és “transitòria”.

L’economista turc Nouriel Roubini és conegut per la seva capacitat d’anticipar grans crisis financeres. Professor d’economia a la Stern School of Business de la New York University, va guanyar notorietat mundial després de predir amb precisió la crisi financera del 2008, motiu pel qual molts mitjans el van batejar com el “Doctor Doom”. Per tant, en paraules seves “la confiança en el sistema financer no cau d’un dia per l’altre; es desfila com una mitja”. Els moviments dels magnats són precisament aquests primers fils que es trenquen.

La por al nou ordre financer

Hi ha un altre factor que inquieta les grans fortunes, com és el canvi estructural del sistema monetari global. D’aquesta manera, el Banc de Pagaments Internacionals (BIS) confirma que més de 130 països ja treballen en projectes de monedes digitals de bancs centrals (CBDC). A primera vista, semblen una evolució tecnològica natural dels diners. Però en la pràctica, permeten un control total de les transaccions i del patrimoni individual.

Bloomberg advertia recentment que les CBDC podrien plantejar reptes importants de privacitat i control, atès que els governs podrien tenir accés directe a dades de transacció i condicionar l’ús o les restriccions sobre aquests instruments.

Alhora, la desdolarització avança. Rússia, la Xina, l’Índia o el Brasil impulsen acords comercials bilaterals sense el dòlar, mentre que els bancs centrals acumulen or en xifres rècord. Segons el World Gold Council, el 2024 es van comprar més de 1.000 tones netes d’or —el volum més alt en mig segle—. Els grans capitals privats segueixen la mateixa direcció. No confien en el sistema que ells mateixos van dissenyar.

El divorci entre el mercat i el món real

Mentrestant, la distància entre el valor dels mercats i l’economia real s’amplia. Els beneficis empresarials no creixen al mateix ritme que les cotitzacions, i el deute públic dels Estats Units supera ja el 125% del PIB.

Els preus de les accions reflecteixen una ficció de prosperitat sostinguda per recompres massives i impressió de diners. La Reserva Federal ha injectat més liquiditat en l’última dècada que en tot el segle XX. Però els diners barats han creat una economia artificial, on la riquesa no es genera, sinó que es multiplica per reflex.

Aquest model s’assembla cada cop més a una piràmide que mostra com mentre hi hagi nous inversors disposats a comprar, el sistema es manté. Quan els de dalt comencen a vendre, el mecanisme entra en compte enrere.

El retorn als actius reals

Quan l’aire del sistema es torna massa tòxic, els rics tornen a respirar on sempre hi ha oxigen, com són els actius tangibles. L’Or, plata, terrenys agrícoles, energia i fins i tot art físic es converteixen en refugis de valor davant la inestabilitat monetària.

L’or va marcant diàriament rècords, cosa que esdevé l’exemple més clar. Mentre els mercats celebren les noves tecnologies o els ETF digitals, les elits financeres compren metall físic. El Wall Street Journal assenyala que, mentre les empreses vinculades a l’or creixen, el metall físic continua sent l’únic refugi real —un testimoni que la confiança s’ha digitalitzat, però la por continua sent d’or massís.

La lògica és senzilla, perquè un actiu que no depèn de la promesa d’un govern o del rendiment d’una empresa és l’únic que pot resistir una tempesta sistèmica.

Quan la fuga és un avís per a tothom

Que els rics fugin no és una anècdota, sinó que és una metàfora de final de cicle. El capitalisme financer, tal com l’hem conegut, està arribant a la seva saturació, degut principalment per l’endeutament il·limitat, la concentració de riquesa, els mercats desconnectats de la realitat i per una confiança que ja no és cega, sinó forçada.

Tanmateix, aquesta fuga també pot ser una oportunitat. Si els que controlen el sistema se’n desmarquen, és el moment perquè els ciutadans recuperin poder financer real a través d’un aprenentatge de com funcionen els diners, protegir els estalvis, diversificar i invertir amb sentit comú.

Com recorda Raymond Thomas Dalio, un dels inversors i pensadors financers més influents del món i fundador de Bridgewater Associates, diu: “Quan les coses que semblen permanents deixen de ser-ho, els que entenen el canvi sobreviuen; els altres el pateixen.”

Potser no cal veure conspiracions on hi ha prudència, però tampoc podem ignorar que quan els qui més saben sobre diners abandonen el tauler, el joc està a punt de canviar. Els rics fugen del seu propi sistema perquè saben que la confiança és finita i que la pròxima crisi no serà només financera, sinó de legitimitat.

I en aquest escenari, el ciutadà comú només té una opció: entendre el sistema per deixar de ser-ne víctima. Començar a pensar com els que marxen —no per copiar-los, sinó per anticipar-se. Perquè la veritable llibertat econòmica neix del coneixement, no de la fe en un sistema que ja fa aigües.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!