El mercat de l’or és un dels més grans i líquids del planeta. Cada dia es negocien milers de milions de dòlars entre Londres, Nova York, Zúric, Dubai i Shanghai. És un actiu amb més de cinc mil anys d’història, present a les reserves dels bancs centrals i a les carteres d’inversors institucionals i particulars. Tanmateix, l’any 2020 un dels bancs més grans del món, JPMorgan Chase, va admetre haver manipulat durant anys els mercats de metalls preciosos.

Com va ser possible manipular un mercat d’aquesta magnitud? Estem davant d’una conspiració sistèmica o d’un mecanisme tècnic més subtil? Entendre el “com” és clau per no caure ni en la ingenuïtat ni en el sensacionalisme.

Quan pensem en el preu de l’or, imaginem lingots apilats en una cambra cuirassada. Però el preu global no el determina principalment el metall físic, sinó els contractes financers que s’hi negocien al voltant.

El mercat de referència és a Londres, coordinat per la London Bullion Market Association el qual estableix l’estàndard “Good Delivery” i concentra gran part del comerç OTC mundial. A Nova York, el mercat de futurs del COMEX permet negociar contractes amb venciments futurs i és clau en la formació del preu via derivats.

Però el mapa no s’acaba aquí. Zúric és un dels principals centres globals de refinació i custòdia, amb algunes de les refineries més grans del món. Darrerament, Dubai s’ha consolidat com a hub estratègic entre Àfrica i Àsia, especialment en el comerç d’or doré i mercat OTC fora del circuit tradicional londinenc. I a l’Àsia, la Shanghai Gold Exchange ha emergit com a peça clau en la internacionalització del preu de l’or en iuans, reforçant el pes creixent de la Xina en el mercat físic.

El preu global de l’or, per tant, no és el resultat d’un únic centre, sinó d’un equilibri dinàmic entre aquests pols financers, on mercats físics i derivats interactuen constantment.

La realitat és que el volum de contractes de futurs supera àmpliament el volum d’or físic que canvia de mans cada dia. Aquest fenomen, sovint anomenat “paper gold”, implica que el preu es forma majoritàriament en mercats derivats. I aquí és on apareix la vulnerabilitat.

Què és el ‘spoofing’?

Per entendre com es pot manipular el mercat de l’or, primer hem d’entendre com funciona un mercat electrònic modern. Avui el preu no es decideix en una sala plena de corredors cridant, sinó en plataformes digitals on milers d’ordres de compra i venda competeixen en fraccions de segon.

Cada ordre queda registrada en el que s’anomena llibre d’ordres. Aquest llibre mostra, en temps real, quants contractes estan disposats a comprar o vendre a cada nivell de preu. No només reflecteix operacions executades, sinó també intencions. I en els mercats financers, la percepció d’intenció pot moure el preu tant com l’oferta real. És en aquest punt on apareix el spoofing.

El cas JP Morgan de 2020

El setembre de 2020, el Departament de Justícia dels Estats Units i la U.S. Commodity Futures Trading Commission van demostrar com el banc nord-americà JPMorgan Chase i diversos traders, entre 2008 i 2016, havien dut a terme pràctiques sistemàtiques de manipulació dels mercats de futurs d’or, plata, platí i pal·ladi mitjançant la tècnica coneguda com a spoofing al COMEX.

El mecanisme consistia a col·locar grans ordres de compra o venda que no tenien intenció real d’executar. Aquestes ordres alteraven temporalment l’equilibri visible del llibre d’ordres i generaven la percepció d’una forta pressió compradora o venedora imminent. Quan altres participants —algoritmes, fons o traders— reaccionaven davant aquesta aparent pressió, el preu es movia lleugerament. En aquell moment, els traders cancel·laven les ordres falses i executaven operacions reals en la direcció oposada, aprofitant el moviment generat. No es tractava de controlar el preu mundial de l’or, sinó d’obtenir avantatge en distorsions molt breus i repetides de la microestructura del mercat.

Per aquests fets, el banc JPMorgan Chase va acceptar pagar prop de 920 milions de dòlars en sancions, mentre que diversos traders implicats van ser condemnats penalment. No era una sospita ni una teoria especulativa: era una resolució judicial amb conseqüències econòmiques i penals.

Manipular no és controlar

El cas de JPMorgan Chase demostra que la manipulació és possible, però també ens obliga a posar límits al relat. Manipular moviments puntuals mitjançant tècniques de microestructura no és el mateix que controlar estructuralment el preu mundial de l’or. 

El mercat global de l’or té una dimensió colossal. Segons el World Gold Council, el valor total de l’or existent supera els 12 bilions d’euros i els bancs centrals acumulen més de 35.000 tones com a reserves. Cap entitat privada pot sostenir indefinidament una distorsió massiva sense que altres actors l’arbitrin. En mercats profunds i líquids, les ineficiències tendeixen a corregir-se.

Això no vol dir que el mercat sigui pur o perfecte, sinó que vol dir que cal distingir entre influència puntual i control sistèmic. El poder en els mercats financers existeix, però no és omnipotent i, confondre manipulació tècnica amb dominació absoluta només ens allunya de l’anàlisi rigorosa.

També és cert que la influència no sempre és tècnica. Els grans bancs publiquen informes de previsió que poden alterar expectatives i fluxos de capital. Això forma part del joc de mercat. El límit apareix quan hi ha conflictes d’interès o coordinació opaca entre recerca i operativa. Però fins i tot aquí parlem d’influència, no de control permanent, perquè la diferència és crucial.

Una lliçó per a la comunitat 

El mercat de l’or no és un escenari d’enginyeria conspirativa constant. Tampoc és un espai neutral on tots els actors juguen en igualtat de condicions. És un ecosistema complex on conviuen bancs globals, bancs centrals, refineries, fons, algoritmes i inversors particulars.

El cas JP Morgan ens deixa una lliçó clara: la concentració de poder financer pot generar distorsions. Però també demostra que existeixen reguladors, sancions i conseqüències. La manipulació va ser detectada i penalitzada.

Per a la comunitat d’11Onze, la reflexió és encara més rellevant. Invertir en or no és només comprar un metall, sinó que és entendre on i com es forma el preu. És distingir entre or físic i derivats. És saber que els moviments de curt termini poden respondre a dinàmiques financeres complexes, no necessàriament a canvis estructurals del valor real. La millor protecció no és la por ni el relat viral. És el coneixement.

En un entorn on la informació circula ràpidament i les narratives extremes guanyen audiència, preservar el patrimoni passa també per preservar el criteri. L’or ha resistit segles d’inestabilitat monetària. Però nosaltres hem d’aprendre a resistir la desinformació. Perquè entendre el sistema és el primer pas per moure’s amb llibertat dins seu.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.