La intel·ligència artificial (IA) està transformant el món a una velocitat vertiginosa. Empreses, governs i inversors competeixen per posicionar-se en el que sembla el nou motor del creixement global. Però darrere l’eufòria tecnològica, sorgeixen dubtes incòmodes: estem davant d’una revolució estructural o d’una nova bombolla financera? I, sobretot, quin risc representa per als inversors i per al sistema econòmic en el seu conjunt?

La història econòmica és clara. Cada gran innovació ha anat acompanyada d’un cicle similar: entusiasme, inversió massiva, sobrevaloració… i correcció. Va passar amb el ferrocarril al segle XIX, amb les empreses tecnològiques durant la bombolla “puntcom” del 2000 i, més recentment, amb sectors com el de les energies fòssils, on alguns analistes ja alertaven d’una sobrevaloració estructural dels actius. La IA no sembla una excepció.

Segons dades de mercat, les grans tecnològiques han concentrat una part significativa de les pujades borsàries dels últims anys. Empreses amb valoracions multimilionàries que, en molts casos, encara no han demostrat models de negoci rendibles associats a la IA. La pregunta és inevitable: estem pagant pel futur… o inflant-lo?

La narrativa que ho justifica tot

Cada bombolla necessita un relat. I la IA en té un de molt potent. Automatització massiva, augment exponencial de la productivitat, substitució de llocs de treball i nous models econòmics dibuixen un futur disruptiu que sembla justificar qualsevol valoració. Però el problema no és la tecnologia, sinó la seva traducció en expectatives financeres.

Moltes empreses incorporen la paraula “IA” al seu discurs per atraure capital, tal com ja va passar amb “blockchain” o “cripto” fa uns anys. El resultat és una distorsió del mercat, on el valor percebut supera —i sovint molt— el valor real. Aquest fenomen encaixa amb una dinàmica més profunda del sistema econòmic actual, on la proximitat entre poder financer, polític i empresarial pot amplificar tendències especulatives i afavorir determinats actors.

El veritable problema no és que hi hagi una bombolla, sinó que aquesta pugui afectar tot el sistema. Quan grans fons d’inversió, bancs i institucions concentren capital en un mateix sector, el risc deixa de ser individual i esdevé sistèmic. Ja ho vam veure el 2008 amb les hipoteques subprime o amb la possible bombolla del carboni, i amb la IA el patró es podria repetir: concentració d’inversió, dependència de narratives, infraestructures costoses i un possible efecte dominó que, en cas de correcció, podria impactar els mercats financers globals.

L’economia real vs. l’economia especulativa

Hi ha una desconnexió creixent entre l’economia real i els mercats financers. Mentre els salaris lluiten per mantenir el poder adquisitiu i el cost de la vida augmenta, els mercats poden experimentar pujades espectaculars basades en expectatives futures. Aquesta divergència està configurant una economia dual cada cop més evident.

D’una banda, trobem una economia real marcada per la inflació, els impostos elevats i la pèrdua de poder adquisitiu. De l’altra, una economia financera impulsada per narratives i excés de liquiditat, on la IA s’està convertint en un dels principals motors. Però quan la distància entre ambdues és massa gran, la història ens ensenya que l’ajust acaba arribant.

Això no vol dir que la IA no sigui una oportunitat. Ho és, i molt gran. Però cal diferenciar entre tecnologia i inversió: que una innovació transformi el món no implica que totes les empreses vinculades siguin bones apostes. En moments d’eufòria, la gestió del risc esdevé clau: diversificar, entendre els actius i evitar seguir la massa són principis bàsics per protegir el patrimoni, especialment quan els creixements semblen desconnectats dels fonaments.

En aquest context, el paper dels bancs centrals és determinant. Durant anys han injectat grans quantitats de liquiditat, alimentant la inversió en actius de risc i sectors emergents com la IA. Però quan les condicions canvien —amb pujades de tipus d’interès o restriccions monetàries— aquestes inversions poden desinflar-se ràpidament. El que avui sembla una aposta segura, demà pot revelar-se com un actiu clarament sobrevalorat.

Revolució sí, però no a qualsevol preu

La intel·ligència artificial és, sens dubte, una revolució tecnològica. Però això no la fa immune a les dinàmiques clàssiques dels mercats. Confondre innovació amb valor segur és un error recurrent, i sovint costós. La clau no és evitar la IA, sinó entendre-la, analitzar-la i, sobretot, no deixar-se portar per la narrativa dominant.

La història no es repeteix exactament, però rima. I avui, la rima sona familiar. Quan tothom parla del mateix actiu, quan les valoracions es disparen i el relat supera les dades, és moment de prudència. La IA pot ser el futur, però també pot ser la pròxima correcció. La diferència entre guanyar i perdre no estarà en detectar la tecnologia, sinó en entendre el moment. En un entorn cada cop més complex, entendre les dinàmiques del sistema financer és clau per protegir els estalvis i prendre decisions amb criteri. 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució