L’expansió o flexibilització quantitativa és una mesura de política monetària per la qual un banc central compra quantitats predeterminades de deute públic o altres actius financers per a estimular l’activitat econòmica d’un país. Però, en què consisteix exactament? Quins efectes negatius pot tenir per l’economia?

L’expansió quantitativa o flexibilització quantitativa (coneguda també com a QE per les sigles en anglès de quantitative easing) és una política monetària utilitzada pels bancs centrals que es fa servir de manera excepcional per a augmentar l’oferta monetària i estimular l’activitat econòmica quan altres mesures, com la reducció dels tipus d’interès, ja no són efectives.

Tenim exemples d’aquesta política monetària en les compres de mils de milions de dòlars en bons governamentals i altres actius per part de la Reserva Federal dels Estats Units després de la crisi financera del 2008, així com en les polítiques monetàries implementades pel Banc Central Europeu (BCE) a partir del 2015, davant d’un context econòmic de creixement estancat i baixa inflació.

Aquests programes d’estímul de l’economia, basats en la compra de deute públic —principalment bons del govern— per part d’un banc central, creen noves reserves bancàries, proporcionant més liquiditat als bancs comercials i fomenten la concessió de préstecs i la inversió. 

No obstant això, també hi ha hagut programes de compra d’altres actius com ara bons corporatius, bons de titulació d’actius i bons garantits. Per norma general, són els bancs comercials o altres inversors institucionals els que venen els bons al banc central.

Quins efectes negatius pot tenir?

Amb més diners en circulació i una demanda creixent d’actius financers, els tipus d’interès a llarg termini tendeixen a baixar. Això fa que sigui més assequible per a les empreses i els consumidors obtenir crèdit, estimulant la inversió i el consum. Almenys això és la teoria, a la pràctica depèn de si els bancs veuen oportunitats d’aconseguir altes rendibilitats dels préstecs.

D’aquesta manera, no només pot fracassar en l’estímul de la demanda si els bancs continuen sense voler deixar diners a les empreses i a les famílies, sinó que aquests programes poden afavorir l’aparició de bombolles especulatives i un augment de la inflació. És a dir, la injecció de massa diners en l’economia pot fer que els preus augmentin ràpidament, creant pressions inflacionistes. Per tant, com més gran és el volum de compres, el seu efecte positiu en l’economia és més limitat.

Per altra banda, aquests estímuls poden beneficiar principalment als grans inversors i als mercats financers, ja que els preus dels actius, com les accions o els bons, tendeixen a augmentar. Segons un informe del Banc d’Anglaterra, les seves polítiques d’expansió quantitativa han beneficiat sobretot al 5% de les famílies més riques, empitjorant les desigualtats d’ingressos i les tensions socials.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.