La inflació ha tornat a situar-se al centre del debat econòmic global. Malgrat que als Estats Units els preus han començat a moderar-se amb força, a Europa la desacceleració és molt més lenta i desigual. Quins factors expliquen aquesta diferència? És només qüestió de política monetària o hi ha elements estructurals més profunds que mantenen l’Europa atrapada en la persistència inflacionista?

La inflació no és un fenomen nou, però la seva gestió depèn de les institucions i de la història de cada regió. Als Estats Units, la Reserva Federal (Fed) ha actuat de manera contundent i ràpida: increments agressius dels tipus d’interès i una comunicació clara per reforçar la credibilitat. A Europa, en canvi, el Banc Central Europeu (BCE) ha hagut de maniobrar amb més lentitud i cautela, perquè governa una unió monetària amb economies molt diverses: Alemanya no és Espanya, ni Itàlia és Finlàndia.

A més, el Vell Continent ha arrossegat durant dècades una dependència energètica forta de l’exterior, especialment del gas rus, que ha esdevingut el taló d’Aquil·les de la seva estabilitat de preus.

Els factors econòmics clau

1. L’energia com a motor inflacionari europeu. Segons dades d’Eurostat, l’energia va arribar a explicar fins a un 40% de la inflació a la zona euro l’any 2022. La guerra d’Ucraïna i les sancions a Rússia van disparar el cost del gas i l’electricitat, i això es va traslladar a tota la cadena productiva. Als EUA, en canvi, la independència energètica gràcies al fracking i al petroli domèstic ha esmorteït l’impacte.  
2. Mercat laboral i salaris. Als EUA, el mercat laboral és més flexible i els salaris s’ajusten ràpidament a les expectatives. Això genera un “efecte xoc” inicial més alt, però després els preus tendeixen a estabilitzar-se. A Europa, la negociació col·lectiva i els contractes a llarg termini han fet que els salaris s’hagin revisat amb retard, mantenint viva la inflació subjacent. Segons l’OCDE, el creixement salarial real a Europa es concentra sobretot en els últims dos anys, cosa que ha prolongat la pressió inflacionista. 
3. Política fiscal. El govern dels EUA va aplicar fortes ajudes durant la pandèmia, però després les va reduir amb rapidesa. A Europa, molts estats han mantingut subsidis i ajudes (bonificacions a la gasolina, subsidis a l’energia, IVA reduït en alguns productes). Aquest suport, tot i necessari per protegir famílies i empreses, ha acabat alimentant la persistència dels preus. 
4. Diferències en política monetària. La Fed va començar a apujar tipus el març de 2022 i en pocs mesos ja havia superat el 4%. El BCE, en canvi, no va iniciar les pujades fins a l’estiu del mateix any i de manera més gradual. La conseqüència: la inflació als EUA ha caigut per sota del 3% a mitjan 2024, mentre que la zona euro encara es manté al voltant del 4-5% en molts països (ECB).

Un impacte social i polític diferent

La persistència de la inflació a Europa no és només un problema econòmic: també és polític i social. Els consumidors veuen com la cistella de la compra continua sent molt més cara que fa tres anys, malgrat les promeses de moderació. Aquest malestar alimenta el descontentament i, en molts països, reforça els discursos populistes.

Als EUA, en canvi, la narrativa oficial ha pogut capitalitzar la rapidesa de la Fed, mostrant una certa recuperació de confiança en el sistema econòmic.

Europa davant del mirall

La inflació persistent a Europa és el reflex d’una debilitat estructural: dependència energètica, rigidesa laboral i manca d’agilitat institucional. El BCE ha millorat el seu ritme, però la veritable pregunta és si la Unió Europea està disposada a fer els canvis de fons que necessiten les seves economies.

La lliçó que ens arriba des dels EUA és clara: la rapidesa i la contundència poden ser doloroses al principi, però eviten un patiment més llarg. Europa, atrapada entre la prudència i la complexitat, encara busca la seva sortida.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.