Las paguitas de 1714

Durant la Diada els catalans ens deixem endur pel romanticisme i els ídols de la resistència que van intentar preservar les llibertats. Casanova, Villarroel, Moragues, Carrasclet… però les guerres són una qüestió de diners i cal mirar-les amb fredor i autocrítica. Hi ha una colla de catalans que van optar per fer negoci amb l’invasor, essent així decisius per a la seva victòria.

 

Toni Mata. Director de continguts i mitjans d’11Onze.

 

Que les guerres les guanyen els diners és una cosa que se sap des de fa més de 2.400 anys. Ja ho va deixar escrit Tucídides parlant de les guerres del Peloponès. Però quan s’acosta l’11 de setembre els catalans tendim a treure la llista de greuges en lloc de posar-nos a pensar on la vam cagar. El cap del general Moragues exposat durant dotze anys en una gàbia, la brutalitat de la repressió, la resistència de Villarroel, la persistència de Carrasclet, el poble enterrant els traïdors fora muralles perquè “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”… Tot això està molt bé. Però qualsevol país que pretengui ser-ho s’ha de prendre una mica més seriosament a si mateix i deixar-se de romanços. Si l’any 1714 Catalunya va caure va ser perquè es va perdre una guerra i, si es va perdre va ser per molts factors. Un dels que va ser clau és el col·laboracionisme.

 

Qui es va fer ric amb la victòria de Felip V?

L’avenç de Felip V per Catalunya no hauria estat possible sense que una sèrie de catalans hi contribuïssin prioritzant el benefici econòmic individual per davant del país. Potser aquells ciutadans no tenien consciència de país, però qui sí que la tenia era l’exèrcit borbònic que, tal com explica l’historiador d’11Onze Oriol Garcia en aquest article, va mantenir el 65% de les seves tropes als Països Catalans durant anys per consolidar la invasió.

Efectivament, hi ha catalans que van decidir fer negoci amb els Borbons mentre aquests destruïen el país i les llibertats de tots. I es van fer rics! Es van fer rics subministrant aliments o tota mena de necessitats que tenia l’exèrcit invasor a mesura que avançava. Què hauria passat si aquests subministraments bàsics haguessin quedat tallats a la rereguarda? Felip V hauria pogut mantenir la contesa bèl·lica? Fa de mal dir, però és ben sabut que la flota naval austriacista (que comptava amb el suport català) era capaç de mantenir el subministrament de les seves tropes, però la borbònica no. Depenien del que poguessin comprar a terra ferma.

Per això, a 11Onze hem volgut demanar al nostre historiador que se submergís en els estudis sobre aquesta idea: quins catalans hi van guanyar amb la victòria de Felip V? És a dir, qui el va ajudar i se’n va beneficiar? I el resultat és espaordidor. Prop d’una trentena de famílies catalanes es van fer riques traint el seu propi país. Famílies que van obrir les portes a l’invasor i van ser convenientment recompensades amb contractes públics a partir de 1714. La nova elit catalana es va configurar durant la guerra de Successió. El poble intentava resistir, però alguns apostaven per intentar fer fortuna a costa d’entregar el país a l’enemic. Hem llistat els casos més rellevants, amb noms i cognoms, perquè més de 300 anys després siguem més conscients que mai que alguns catalans van tenir un paper clau en la derrota de Catalunya. 

 

Trencar la dependència

És el que en podríem anomenar, les paguetes de 1714, fent un símil amb la terminologia actual. La història és reiterativa i és imprescindible conèixer-la per detectar els errors que duen a les desgràcies. És possible defensar Catalunya i que el teu negoci o el de la teva família depengui directament dels ajuts espanyols de l’ICO? O el teu sou? La història diu que no. De la història sabem que és impossible parlar cara a cara o defensar-se d’algú de qui tens una dependència econòmica. I sabem que hi ha catalans capaços de vendre a Déu i a sa mare per un plat de llenties. La consciència nacional estava al segle XVIII (i potser ara?) en un segon terme, per a alguns.

En qualsevol cas, per començar a canviar les coses és ben clar que el primer que hem de fer és dir-nos la veritat. És un compromís que tenim a 11Onze. Per això hem volgut fer aquesta revisió històrica per poder-nos dir clarament: Catalunya no va ser derrotada el 1714 perquè fos abandonada pels anglesos. No tot és culpa d’algú altre. Catalunya va ser venuda per alguns catalans. 

Descobreix les famílies que es van enriquir amb la derrota de 1714 a 11Onze TV.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Desencontres Catalunya-Espanya

10min lectura

L’economia ha estat una de les grans protagonistes de la

Economia

Història de la banca a Catalunya

5min lectura

La primera societat de banca moderna a Catalunya va ser

Cultura

Les victòries dels catalans

7min lectura

El 8 d’abril del 2021 s’ha publicat el nou llibre del periodista



Toni Mata Toni Mata
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Carles MarsalCarles Marsal says:
    Carles

    Carai!! No ho sabia, Gràcies Toni 👌

    • Toni MataToni Mata says:
      Toni

      Doncs l’article de l’Oriol Garcia ho explica molt bé. I també hem obert un apartat d’11Onze TV que es diu ‘Temes d’interès’ on hem llistat totes les famílies que s’hi van fer riques. Gràcies Carles!

      Hace 2 años
  3. Miquel Pérez CorralMiquel Pérez Corral says:
    Miquel

    Com es costum felitats de nou Toni, per desvetllar aquest argument històric, el qual no estem acostumats a escoltar, gràcies.

    • Toni MataToni Mata says:
      Toni

      Gràcies Miquel. La història és complexa i sovint es tendeix a la simplificació. El relat de bons i dolents és massa senzill… nosaltres mirem de fixar-nos què passa entremig.

      Hace 2 años
  4. James SeneJames Sene says:
    James

    👌🏿👌🏿🙏🏿

  5. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Com sempre el Toni posa el dit a la llaga i fa coïssor. Cert, és hora de preguntar-nos perquè perdem les guerres i després de fer-nos un tip de plorar, posem els fonaments per a la victòria. Gràcies 11Onze i la Plaça per haver-hi començat a treballar

    • Toni MataToni Mata says:
      Toni

      Gràcies Mercè. Sempre m’ha estranyat que s’obviï aquesta part de la història. Potser perquè no ens deixa ben parats.

      Hace 2 años

Deja una respuesta

App Store Google Play